L'instrument constaes composa de diverses parts. La doble canya és formada per dues fulles de canya de gairebé 2 cm de longitud, per a l'emmagatzematge es mantenen tancats amb una brida. La doble canya s'adapta a una petita grapa tubular, generalment de llautó, que s'uneix al cos. Els llavis de l'intèrpret premen sobre la pirueta (o roseta), un petit disc de fusta, ivori, [[nacre]] o un altre material, però no tots els instruments el tenen. En els models que pertanyen a la regió otomana, després del Caucas i l'Àsia Central, es col·loca una bifurcació dins delel cos de l'instrument. Aquest enginyós dispositiu permet de convertir la columna de l'aire dins d'una forma cilíndrica en una de cònica; això provoca un sobre-bufat a l'octava en comptes de a la 12ª
El cos estàés fet d'una sola peça de fusta cònica, que s'eixampla capenvers alel final, que es troba en forma de campana. S'utilitzenEs fan servir diferents tipus de fusta, senti l'albercoc n'és el més comú. Hi ha sis o set forats de dit i un forat de polze. El cos pot estarésser ornamentat amb plaques metàl·liques, de vegades fetes amb plata fina gravada. Els instruments turcs poden tenir més ornamentació, i els instruments de l'Azerbaidjan són sovint esmaltats i ornamentats amb anells de [[latzurita]] i de metall o de plata. ElLa finalfi de la campana del ''surnāy'' es diu [[ka'ba]], aquest és el nom del lloc més sagrat del culte musulmà a la Meca i explica lael gran utilitzacióús d'aquest instrument en la cultura islàmica.<ref name=:0/>
