Diferència entre revisions de la pàgina «Masclisme»

180 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
Correcció de nombroses faltes d'ortografia, supressió d'un paràgraf ple de faltes i sense cap mena de justificació (referències, enllaços).
m (Correcció de nombroses faltes d'ortografia, supressió d'un paràgraf ple de faltes i sense cap mena de justificació (referències, enllaços).)
[[Fitxer:El amor no lastima - Mural contra la violencia de género (El Llanito, Guanajuato).jpg|miniatura|Mural contra la violència de gènere]]
[[Fitxer:Cucking stool.png|miniatura|El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home.<ref name=miguel/>]]
El '''masclisme''' és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució [[cultural]] [[Aprenentatge|apresa]] de [[supervisor|superior]]itat de l'[[home]], com a [[mascle]], sobre la [[dona]].<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=masclisme Masclisme] Diccionari de la llengua catalana, DIEC, [[Institut d'Estudis Catalans]] {{ca}}</ref> En general, a tot el [[món]] hi ha masclisme.<ref name="seefp">''Revista de educación'', Monogràfic ''Identidad y educación'', nombre 353, setembre-desembre [[2010]], Ministerio de Educación, Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. ISSN 0034-8082 {{es}}{{ca}}</ref> Una persona amb idees, actituds o comportaments masclistes és '''masclista'''.<ref name=olid>Bel Olid, ''Feminisme de butxaca'', Angle, [[2017]] {{ca}}</ref> Un home, generalment [[cisgènere]], que se sent còmode amb les seves idees masclistes, consideri ell que ho són o no, i no té cap intenció de revisar-les, és un '''masclista'''<ref name=olid/> (o '''mascliste''').<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Mascliste|títol="Mascliste", masculí opcional de "masclista" segons l'AVL.|consulta=22 març 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|citació=masclista (o mascliste -a) [...] 2. adj. SOCIOL. Que denota masclisme.}}</ref> Actualment la majoria de paisos d'occident tenen lleis igulitaries tot i que en serts paisos es pot especular que en la societat encara es pot apreciar comportament masclisme.
 
L'[[antònim]] de "masclisme" no és [[feminisme]] (dona diferent, però amb el mateix valor -ni superior ni inferior- que l'home), si existís a la pràctica seria "femellisme" (dona superior a l'home). Pel [[postfeminisme]], els [[feminismes de la diferència]] i els estudis de [[Gènere (biologia)|gènere]], tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en [[estereotip de gènere|estereotips]] ni [[binarisme de gènere]]. En cap cultura del món no es troba l'antònim de "[[misogínia]]".<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.diarilaveu.com/entrevista/18996/el-masclisme-no-esta-gravat-en-ladn-sapren|títol=Encarna Sant-Celoni: 'El masclisme no està gravat en l'ADN, s'aprèn' - Diari La Veu|consulta=2019-03-02|llengua=català}}</ref><ref name="pujal">Margot Pujal i Llombart, ''El feminisme'', Editorial [[UOC]], [[2005]]. {{ISBN|9788497883757}} {{ca}}</ref><ref>Mercè Izquierdo i Aymerich, Clara Garcia Pujol, Núria Solsona i Pairó, ''Gènere i ensenyament de les ciències'', edicions [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[2008]]. {{ISBN|9788449025846}} {{ca}}</ref>
{{AP|Androcentrisme|universalisme masculí|patriarcat|dominació masculina|capital simbòlic}}
 
El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada [[societat]] a mida que ho fan els seus valors. Es basa en el [[patriarcat]], que és [[Estructura social|estructural]] i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat al cap i a la fi). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta en relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i rendreretre-li [[home]]-natgehomenatge a ell, des d'una perspectiva [[androcèntrica]] i [[masculinitat|masculina]]. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea de que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.<ref name=:0/><ref name="adm">Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, ''Intervenció-investigació en violències de gènere'', Documenta Universitaria, [[2015]]. {{ISBN|9788499842806}} {{ca}}</ref>
 
A la societat [[modernitat|moderna]], industralitzadaindustrialitzada i globalitzadora, encara s'accepta i considera el [[currículum masculí]] com a universal. A més, en l'actualitat, a Espanya, per exemple, molts joves i no tan joves que han nascut a la democràcia tampoc no es qüestionen la necessitat del feminisme i tenen normalitzats comportaments i expressions lingüístiques masclistes sense adonar-se ni ser conscients que ho són. Poden veure la [[discriminació positiva]] com una [[discriminació]] i es deixen portar pel ''marketingmàrqueting'', la indústria comercial i els [[mitjans de comunicació]]. Per exemple, no es plantegen perquè de les víctimes d'una agressió es digui que són "[[mort]]es" i no "[[assassinat|assassinades]]", que es posi en relleu si havíenhavien o no denunciat abans o que de rebot es parli de les denúncies falses, de l'aspecte físic o personalitat de dones agredides sexualment, o parlar sempre d'un percentatge de dones agredides i mai del mateix percentatge d'homes maltractadors.<ref name=adm/>
 
De vegades potser que una persona masclista en realitat parli o es comporti així per estar [[informació|desinformada]], desinteressada, [[Alienació|alienada]], [[dominació (sociologia)|dominada]], [[submissió|sotmesa]], que li serveixi per mantenir un [[estatus social]] entre el seu entorn, que senti que ha de fer el que toca o deixar de fer per pressió social o la por al que diran. En les dones cal tenir en compte la vulnerabilitat de la seva opinió en l'[[esfera pública]] (la dona ha de justificar-se sempre, l'home mai; ella no té dispensa, ell sí) i la desqualificació, el [[menyspreu]] i l'[[insult]] sistemàtic a les que gosin disputar-los espai en escena.<ref name=:0/><ref name=adm/><ref>Pierre Bordieu, ''La dominación masculina'', editat per Anagrama, 2000. {{ISBN|9788433905895}} {{es}}</ref>
 
Una causa que cal no menysprear a la societat occidental actual és la [[misogínia]] internalitzada, que afavoreix que fins i tot les dones reforcin el masclisme. Aquesta no és sinosinó l'assumpció involuntària, de manera no conscient, dels missatges masclistes presents en la societat o la cultura.<ref name=olid/>
 
== Manifestacions ==
== Conseqüències ==
[[Fitxer:Childbirth labor.jpg|miniatura|En la [[violència obstètrica]], el personal sanitari tracta el treball del part el més ràpid i còmode per a l'equip mèdic en detriment de les persones protagonistes.]]
Algunes conseqüències generals són, entre d'altres, limitacions en homes i dones a causa dels seus respectius [[rols de gènere]], [[cultura de la violació]], [[cosificació de la dona]], [[taxa rosa]], baixes [[expectatives]] envers les dones, [[sostre de vidre|sostres de vidre]], [[discriminació salarial]] o [[violència de gènere|violència envers les dones]] (com [[violacions]] contra dones<ref name=rape>{{ref-notícia|cognom=Chemaly|nom=Soraya|títol=Our 'Rape Problem' Can't Be Solved By Colleges|publicació=The Huffington Post|url=http://www.huffingtonpost.com/soraya-chemaly/the-college-rape-problem-_b_6228844.html|consulta=15 agost 2015|data=28 gener 2015}}</ref>). En camps específics també n'hi ha, per exemple a la medicina és freqüent l'exclussióexclusió de les dones dels assajos clínics o si hi entren són de més mala qualitat, intervencions sanitàries excessives, l'excessiva medicació a les dones, com la medicalització dels símptomes premenstruals o l'excés de teràpia hormonal en la menopausa, tractaments innecessaris, [[violència obstètrica]] i el fet de tractar l'embaràs, la menopausa o fins i tot el ser dona com una malaltia, entre altres. En paraules del metge Juan Gérvas: "S'exigeix a la dona que sigui perfecta, i si no encaixa se l'ha de retocar". El masclisme sol ser causa d'[[homofòbia]].<ref name=iturbe/><ref>Mercedes Pérez-Fernández, Juan Gérvas,''El encarnizamiento médico con las mujeres'', Los Libros del Lince, [[2016]]. {{ISBN|9788415070627}} {{es}}</ref><references group="Mariona Zamor Juan i Amat Molero Borràs, Repensar les masculinitats per prevenció de la violència de gènere"/>
 
== Geografia del masclisme ==
12.263

modificacions