Surf d'estel: diferència entre les revisions

El '''surf d'estel''' (també conegut per l'anglès '''''kitesurfing''''', '''''kiteboarding''''' o '''''flysurfing''''') és una modalitat de navegació que consisteix en l'ús d'un estel de tracció que està subjecte a l'esportista (kiter) per 4 o 5 (rara vegada dues) línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants que passen pel centre d’aquesta; les línies i la barra se subjecten al cos mitjançant un arnès, permetentcosa que permet a l’esportista lliscar sobre l'aigua mitjançant una taula dissenyada a tal efecte.

Es tracta d'un esport de risc, per tant, es requereixen un seguit de '''normes bàsiques''' de seguretat i procediments de rescat que permetran resoldre situacions de trencament de material, caiguda de l'estel, etc. Aquest esport, en mans inexpertes, pot ser '''perillós''', tot i això, ben practicat és un esport molt emocionant que desborda adrenalina.

Habitualment, el primer pas del kitesurfing és fer volar l'estel en una posició neutral, en la qual l'estel està directament sobre el cap, de manera que l'estel només estira el pes del cos del tripulant. Aquesta posició de l’estel s’anomena zenit o cenit.

En el curs d'iniciació, normalment hi ha una part '''teòrica''' i una de '''pràctica'''. Es comença a la sorra amb un estel d'iniciació, on es pren contacte amb la força de l'estel en les diferents posicions de la finestra de vol i el seu comportament en funció de la velocitat. També s’ensenya el procediment de pujada, baixada i solta de l'estel. Posteriorment, comença la pràctica a l'aigua i, per tal d’aprendre a realitzar el '''''bodydrag''''' o desplaçament dins l'aigua sense la taula. Aquesta tècnica permet recuperar la taula a l'aigua. A continuació, es practica el '''''waterstart''''' o sortida amb la taula des de l'aigua.

Per motius de seguretat, no es pot practicar el surf d’estel amb '''vent de terra,''' ja que allunya alel kiter de la platja. Tot i això, existeixen llocs específics on, amb vent de terra, es pot navegar, com és el llevant en la platja de '''[[:es:Playa_de_Valdevaqueros|Valdevaqueros]],''' a '''[[Tarifa]]'''.

L'equip bàsic conté diferents elements de seguretat. El tàndem estel-barra és el que més elements conté. En el cas que bufi un vent massa fort amb el qual l'estel es pugui descontrolar i ens pugui arrossegar, la unió a l'arnès, anomenada '''''chickenloop''''', té una anella de seguretat que permet soltar l'estel del cos, de manera que l’estel deixa de fer la força de tracció i cau al terra o a l’aigua. És només en aquest cas quan actua la '''cinquena línia''', opcional, que evita que l'estel s'allunyi i s’extraviï.

Com hem comentat al principi, hi ha unes '''línies''' que travessen la barra, les quals donen un cert marge perquè l’esportista pugui '''apropar''' o '''allunyar''' la barra aldel seu propi cos, en funció de la força que vulgui donar-li a l’estel. Aquesta acció influeix lleugerament en l'estel fent-loi el fa més o menys sensible al vent (captant més o menys vent), és també una mesura de seguretat, ja que es pot regular l'estel quan vénen ratxes fortes de vent. Els estels de dues línies no tenen aquest sistema, que avui dia és totalment imprescindible, (és per aquest motiu que estan en desús).

Encara que la pràctica d'aquest esport de manera estesa és molt recent, esde coneixsap que, des de molt antic, a la [[Indonèsia|Xina Indonèsia]], s'usaven estels per a arrossegar petites embarcacions. No obstant això, no va ser fins al 1977 que Gijsbertus Adrianus Panhuise va patentar un sistema de navegació sobre una taula de surf traccionada per una espècie de paracaigudes, convertint-secosa que el va aixíconvertir en el pare d'aquest esport.

A Indonèsia, aquest esport és una cultura i un art. Els dissenys són amplis i variats. En aquestes zones es troba la indústria del surf d'estel. També és un gran lloc per entrenar i desenvolupar i innovar el material.

Al costat de laLa mà d'obra barata i el desenvolupament industrial esfa denominaque aquesta zona comsigui aconsiderada pionera en quant al desenvolupament del surf d'estel. Marques de renom com '''''North Kiteboarding''''' la utilitzen com a seu central.

* '''Estels tipus 'C'<nowiki/>''''':'' Tenen forma semicircular. Van ser dels primers estels inflables que es van popularitzar. Són estels potents amb una capacitat de reducció de potència (''depower'') limitada, elfet que provoca que un rang d'utilització reduït respecte a les tipus 'bow'. Són ràpids i lliuren la potència de forma més directa tot i que són més inestables amb vent a ratxesràfegues. Són aconsellables per a experts, riders amb estil de navegació radical i per a navegació amb onades.

* '''Estels tipus 'bow' o plans''''':'' Són estels més accessibles i còmodes. Tenen una capacitat de reducció de potència (''depower'') total que els atorga una major versatilitat podenti poden utilitzar amb rangs de vent més amplis i un nivell de seguretat excel·lent. Són més lents que els estels del tipus 'C'. Els estels tipus 'bow' són una mica més complicats de muntar. Són ideals per a iniciar-se al surf d'estel i per navegació amb vents a ratxes.