Diferència entre revisions de la pàgina «Hieronymus Bosch»

Ampliat
(Ampliat i corregit. Afegida biografia)
(Ampliat)
| peu = Retrat, aprox. 1550
}}
Amb'''Hieronymus van Aken''' ([[S-Hertogenbosch]], c. 1450-1515) conegut amb el pseudònim de '''''Hieronymus Bosch''''' o '''''El Bosch''''', fou conegutun l'artista '''Hieronymus van Aken'''reconegut, reconegut pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes. ElÉs cognomun vandels Akenrepresentants ésmés elnotables nom,de enl'escola dialecte[[Primitius centrealemany,flamencs|flamenca dedels lasegles ciutatXV d'Aquisgrài XVI]]. La seva obra, d'ongeneralment procediaoli lasobre famíliafusta delde Boschroure, establertaconté aprincipalment 's-Hertogenboschil·lustracions desfantàstiques de feiaconceptes moltesi generacionsnarracions religioses.<ref>Catherine HieronymusB. BoschScallen, formava"The partArt d'unaof famíliathe pertanyentNorthern alRenaissance" [[gremi]](Chantilly: deThe pintorsTeaching enCompany, què2007) probablementLecture va26</ref> aprendreDurant la tècnicaseva vida, la seva obra es va recollir als Països Baixos, Àustria i passióEspanya, peri lava pinturaser àmpliament copiada, especialment les seves representacions macabres i elnocturnes dibuixde l'infern.
 
El cognom van Aken és el nom, en dialecte centrealemany, de la ciutat d'Aquisgrà, d'on procedia la família del Bosch, establerta a 's-Hertogenbosch des de feia moltes generacions. Hieronymus Bosch formava part d'una família pertanyent al [[gremi]] de pintors en què probablement va aprendre la tècnica i passió per la pintura i el dibuix.
Hieronymus Bosch va néixer en el si d'una família acomodada amb possessions (terres i cases). El seu pare, Antoni van Aken, va tenir tres fills (Hieronymus, Jan i Goosen) i una filla (Herberta). Amb la mort del pare el 1478, el fill gran, Goosen, fou l'únic que va poder heretar el cognom que li permetia formar part del gremi de pintors. Probablement per aquest motiu, Hieronymus va adaptar el nom toponímic de la seva ciutat ('s-Hertogenbosch), abreviant-lo i convertint-lo en ''Bosch'' i llatinitzant el seu nom, així doncs va signar les seves obres sota el nom de ''Jeroen Bosch'', tot i que trobem variants que el donen a conèixer també com a ''Den Bosch'' o ''Jeoren die maerle'' ('Jerònim, el pintor').
 
No disposem de fonts que permetin traçar una trajectòria vital clara, sobretot de la seva infància i joventut, i que ens ajudin a conèixer el seu procés d'aprenentatge i a entendre millor les influències vitals en la seva enigmàtica obra.
[[Fitxer:Hieronymus Bosch 040.jpg|miniatura|esquerra|Detall de l'infern d'''[[El jardí de les delícies]]'']]
 
Segons els arxius jurídics, sembla que Hieronymus Bosch va casar-se pels volts del 1480 amb Aleyt Goyarts Van der Meervenne, membre d'una família acomodada local, amb qui no vanva tenir descendència. El matrimoni va compartir una important fortuna; Hieronymus podria haver viscut sense necessitat de treballar o desenvolupar cap activitat productiva, perquè els arxius testimonien que el matrimoni pertanyia al sector més ric de la ciutat.
 
Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encàrrecs artístics per a la confraria de Nostra Senyora, una organització religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l'estàtua de la Verge (Zoete Lieve Vrouw), ubicada a l'interior de la catedral gòtica de Sant Joan, símbol de la fe del període medieval i de la prosperitat comercial, i orgull cívic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir del 1486 i fins a la seva mort. Se sap també que va ser un dels membres notables de la confraria, l'únic artista dels notables que, tot i no tenir la formació teològica necessària, va accedir al lloc gràcies a la seva condició social. Aquesta posició li va permetre establir relacions amb persones d'alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella ([[Felip I de Castella|Felip I el Bell]]).
 
No hi ha documents que confirmin que Hieronymus Bosch va viure sempre a la ciutat de 's-Hertogenbosch, tot i que és la hipòtesi més probable. Alguns historiadors han publicat hipòtesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya pels volts del 1495-1505, seguint escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se d'obres com [[Monestir de l'Escorial|l'Escorial]], però no s'han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.
 
Als voltants del mes d'agost del 1516 va morir Hieronymus Bosch. Uns anys més tard, ho faria la seva dona, cap al 1522 aproximadament.
[[Fitxer:Beehive and witches.jpg|miniatura|''Una bruixa, una figura d’un rusc amb dors despullats i figures de nens'' (entre 1465 et 1516), dibuix a ploma i tinta, rentat sobre paper (19,2 x 27 cm), [[Viena]] ([[Àustria]]), [[Albertina]].]]
 
La biografia de Hieronymus Bosch no té certeses, ja que l’escassa informació que el concerneix prové de documents relatius a còpies tardanes dels arxius de [[Bois‘s-le-Duc]]Hertogenbosch o dels llibres de comptes de la [[Il·lustre Confraria de la nostra-Senyora]], de manera que els autors el podrien descriure al seu torn com a pragmàtic o visionari, ignorant o erudit, devot o hereu.<ref name="Gibson p15">{{ref-llibre|llengua=anglès|nom=Walter|cognom=Gibson|títol=Hieronymus Bosch |editor=[[Thames & Hudson|Thames and Hudson]]|any=1973|passatge=15|isbn=}}</ref> Jheronimus van Aken prové d'una família de pintors i [[Manuscrit il·luminat|il·luminadors]]<ref name="Gibson p15"/> originària d'[[Aquisgrà]], que es va establir al voltant de [[1423]] a [[S-Hertogenbosch]] (s-Hertogenbosch), ciutat comercial i seu del govern de [[Brabant del Nord]], l'àlies de Bosch prové del nom flamenc abreujat d'aquesta ciutat.<ref>{{ref-llibre|autor=Virginia Pitts Rembert |títol=Bosch |editor=Parkstone International |any=2011 |passatge=5 | isbn =}}</ref> Va néixer al voltant de [[1450]] - [[1455]]<ref>1453 segons Jan Mosmans, citant un document, ara perdut.</ref> El seu pare, [[Anthonius van Aken|Anthonius]], va instal·lar a [[1462]] el taller familiar en una casa situada al costat est de la plaça principal i la va batejar, en honor del seu patró, ''In Sint Thoenis''. Va ser allà on es va formar el jove Jheronimus, entre finals dels anys [[1460]] i principis dels anys [[1470]], al costat del seu germà gran Goessen i on va desenvolupar la seva trajectòria artística.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.69|consulta=18 de novembre de 2014}}</ref>. Associat amb el seu pare entre [[1474]] i [[1476]], va desaparèixer dels documents de Bois-le-Duc durant quatre anys, període durant el qual podria haver realitzat una gira per [[companyonia]], és a dir, un viatge destinat a completar la seva formació.<ref name=":0">{{ref-llibre|llengua=francès|autor=Max Julius Friedländer|autor2=Mia Cinotti|títol=Tout l'œuvre peint de Jérôme Bosch|editorial=Flammarion|any=1967|issn=0768-2123}}</ref>
 
Hieronymus van Aken prové d'una família de pintors i [[Manuscrit il·luminat|il·luminadors]]<ref name="Gibson p15"/> originària d'[[Aquisgrà]], que es va establir al voltant de [[1423]] a [[S-Hertogenbosch]], ciutat comercial i seu del govern de [[Brabant del Nord]], l'àlies de Bosch prové del nom flamenc abreujat d'aquesta ciutat "Den Bosch" (el bosc).<ref>{{ref-llibre|autor=Virginia Pitts Rembert |títol=Bosch |editor=Parkstone International |any=2011 |passatge=5 | isbn =}}</ref> Va néixer al voltant de [[1450]] - [[1455]],<ref>1453 segons Jan Mosmans, citant un document, ara perdut.</ref> amb el nom de Jheronimus (o Joen,<ref>Dijck (2000): pp. 43–44. Una variant del seu nom en neerlandès és "Jeroen". Van Dijck assenyala que en totes les fonts contemporànies el nom "Jeroen" s'utilitza dues vegades, mentre que el nom "Joen" s'utilitza nou vegades, fent de "Joen" el seu probable nom cristià.</ref> respectivament les formes llatina i neerlandesa del nom "Jerònim") van Aken (que significa "d'[[Aquisgrà]]"). Va signar algunes de les seves pintures com a ''Jheronimus Bosch''.<ref>Les obres signades per Bosch inclouen ''Adoració dels Reis", ''Sant Cristòfor portant l'Infant Jesús'', ''Sant Joan Evangelista a Patmos'', ''La temptació de sant Antoni'', ''Tríptic dels sants eremites'' i ''Martiri de Santa Júlia''.</ref>
A la seva tornada a [[1480]], Jheronimus va treballar sens dubte al taller familiar, dirigit per Goessen des de la mort d'Anthonius cap a [[1478]]. Després del seu matrimoni el 1478 amb una rica aristòcrata, Aleid van de Meervenne, que li va proporcionar comoditat financera i un estatus social significativament superior, va adquirir la casa ''In den Salvator'', situada al nord de la gran plaça. El [[1486]], va entrar com a «membre notable» a la Confraria de Notre-Dame <ref>{{ref-llibre|llengua=francès|autor=Jean-Claude Frère|títol=Les Primitifs flamands|lloc=Paris|editor=P. Terrail|any=2007|pàgines totals=255|isbn= 978-2-87939-338-4}}</ref> Respectuós amb els costums, l'artista participa en «banquets des cignes»<ref>Un plat festiu, no només en el context de [[Bois-le-Duc]], el lloc de naixement de Bosch, sinó també a la cort del [[Ducat de Borgonya|Ducs de Borgonya]].</ref> i no dubta a donar la benvinguda als membres de la confraria a casa seva, establint així vincles amb els notables més grans de la regió. Es tracta d’una associació religiosa dedicada al culte a la Mare de Déu, de la qual esdevé el pintor designat.
 
El seu avi Jan van Aken (mort el 1454) era pintor i es menciona per primera vegada als registres el 1430. Se sap que Jan va tenir cinc fills, dels quals quatre també eren pintors. El pare de Bosch, Anthonius van Aken (mort al voltant de 1478), va actuar com a assessor artístic de la Il·lustre Confraria de la nostra Santíssima Dama.<ref>Gibson, 15, 17.</ref> Generalment se suposa que el pare de Bosch o un dels seus oncles va ensenyar a pintar a l'artista, però cap de les seves obres no ha sobreviscut.<ref>Gibson, 19.</ref> Bosch apareix per primera vegada al registre municipal el 5 d'abril de 1474, quan és nomenat juntament amb dos germans (Jan i Goosen) i una germana (Herberta).<ref>{{ref-web|url=https://www.museodelprado.es/en/the-collection/artist/bosch-hieronymus/c9716e4a-4c24-44dd-ac65-44bc4661c8b5|títol=Bosch, Hieronymus – The Collection |editor=Museo Nacional del Prado|llengua=anglès|consulta= 5 maig 2021}}</ref>
 
El seu pare, [[Anthonius van Aken|Anthonius]], va instal·lar a [[1462]] el taller familiar en una casa situada al costat est de la plaça principal i la va batejar, en honor del seu patró, ''In Sint Thoenis''. Va ser allà on es va formar el jove Hieronymus, entre finals dels anys [[1460]] i principis dels anys [[1470]], al costat del seu germà gran Goessen i on va desenvolupar la seva trajectòria artística.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.69|consulta=18 de novembre de 2014}}</ref>. Associat amb el seu pare entre [[1474]] i [[1476]], va desaparèixer dels documents de ‘s-Hertogenbosch durant quatre anys, període durant el qual podria haver realitzat una gira per [[companyonia]], és a dir, un viatge destinat a completar la seva formació.<ref>{{ref-llibre|llengua=francès|autor=Max Julius Friedländer|autor2=Mia Cinotti|títol=Tout l'œuvre peint de Jérôme Bosch|editorial=Flammarion|any=1967|issn=0768-2123}}</ref>
 
A la seva tornada a [[1480]], JheronimusHieronymus va treballar sens dubte al taller familiar, dirigit per Goessen des de la mort d'Anthonius cap a [[1478]]. Després del seu matrimoni el 1478 amb una rica aristòcrata, Aleid van de Meervenne, que li va proporcionar comoditat financera i un estatus social significativament superior, va adquirir la casa ''In den Salvator'', situada al nord de la gran plaça. El [[1486]], va entrar com a «membre notable» a la Confraria de Notre-Dame <ref>{{ref-llibre|llengua=francès|autor=Jean-Claude Frère|títol=Les Primitifs flamands|lloc=Paris|editor=P. Terrail|any=2007|pàgines totals=255|isbn= 978-2-87939-338-4}}</ref> Respectuós amb els costums, l'artista participa en «banquets des cignes»<ref>Un plat festiu, no només en el context de [[Bois‘s-le-Duc]]Hertogenbosch, el lloc de naixement de Bosch, sinó també a la cort del [[Ducat de Borgonya|Ducs de Borgonya]].</ref> i no dubta a donar la benvinguda als membres de la confraria a casa seva, establint així vincles amb els notables més grans de la regió. Es tracta d’una associació religiosa dedicada al culte a la Mare de Déu, de la qual esdevé el pintor designat.
 
Va prendre així l'ascendència dins del taller familiar, que va acabar dirigint després de la mort de Goessen el [[1497]]. Després respon a una demanda creixent i es rodeja de col·laboradors, documentats entre [[1503]] i [[1504]], i entre els quals hi ha els seus nebots, Johannes ([[1470]]-[[1537]]) i Anthonis ([[1478]]-[[1516]]).
 
Al setembre [[1504]], el governador dels antics [[Països Baixos]], [[Felip I de Castella|Felip I el Bell]], fill de Maximilià d'Habsburg, la cort del qual està instal·lada a [[Brussel·les]], paga trenta-sis lliures en concepte d'avançament per un gran quadre de la pintura. Aquest és el primer document en què el pintor es refereix amb el sobrenom de "Bosch", encunyat sobre la base del nom holandès de 's-Hertogenbosch, quan va adquirir una reputació internacional.
 
No hi ha documents que confirmin que Hieronymus Bosch va viurevisqués sempre a la ciutat de 's-Hertogenbosch, tot i que és la hipòtesi més probable. Alguns historiadors han publicat hipòtesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya pels volts del 1495-1505, seguint escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se d'obres com [[Monestir de l'Escorial|l'Escorial]], però no s'han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.
 
Allotjant-se a 's-Hertogenbosch, el pintor va treballar per a clients locals i per a la cort de Brussel·les. Va morir sense descendència a l'agost [[1516]], probablement de la pesta que també es va endur el seu nebot Anthonis. Al registre de defuncions, al costat del seu nom s’esmenta “insignis pictor” (“pintor famós”). El germà gran d'Anthonis, Johannes, va prendre llavors, amb tota probabilitat, la gestió del taller familiar, mentre [[Gielis Panhedel]] va completar, a [[1522]]-[[1523]], les persianes de Hieronymus Bosch per a el retaule de la Confraria de la Mare de Déu de l'església de [[Catedral de Sant Joan ('s-Hertogenbosch)|Sant Joan]].
8.485

modificacions