Castell de Can Feu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
horari de la visita guiada
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
LaEl '''TorreCastell d'ende Can Feu (''' (coneguda com ao '''Castelltorre de Cand'en Feu''') és un castelledifici romàntic del {{segle|XIX}} situat a l'oest de Sabadell. Des de 2018 és propietat de l'[[Ajuntament de Sabadell]]. Cada primer diumenge de mes, a les 10h10 del matí, l'Associació Cultural Can Feu hi fa una visita gratuïta exterior amb guia.
 
== Història ==
=== Època medieval ===
En el lloc on estàhi ha el castell, hi va haver, en època medieval, una casa fortificada probablement amb una torre de defensa. La seva ubicació era totalment estratègica, vigilant ja que vigilava un dels vials més importants en l'antiguitat, la [[Via Augusta]], anomenatque en aquest tram fou anomenada més tard com el camí de Sant Quirze.
 
El seu nom era la Torre de Sobarber. Després de patir un gran incendi a principis del {{segle|XVI}}, la torre fou coneguda com a a Torre Cremada. Més tard, va ser coneguda com Torre Vallcorba, pels nous propietaris, que la restauraren i l'adaptaren a noves funcions agrícoles.
 
=== Els Feu de Sabadell ===
La Torre es venva vendre el 16 de juny de 1674 a Pau de Feu, mercader natural de Barcelona. Anys més tard, els Feu es comprenvan comprar també el Mas Oleguer amb el pou de glaç.
 
Pau de Feu i  Soler va ser ennoblit el 13 de maig 1686 pel rei Carles II.  El senyor Feu tenia una societat per a la producció i venda de teixits amb un altre mercader de Barcelona, en Feliu de la Penya.  Entre els darrers anys del {{segle|XVII}} i la primera meitat del {{segle|XVIII}} els Feu remodelaren i ampliaren l'antiga Torre com a segona residència a l'estil dels palauets setcentistes barcelonins.
 
=== Els Olzina de Barcelona ===
[[Fitxer:Castell Can Feu-3.jpg|miniatura|602x602px|Torre mestra del castell. ]]
Els Olzina de Riusech, originaris de Cardona, afincatsestablerts a Barcelona des del {{segle|XVI}}, havien fet carrera administrativa tant en el Consell de Cent com a la Generalitat.
 
Tenien terres i propietats a la ciutat de Barcelona, al Pla de Barcelona, al Vallès, al Bages, al Maresme i a la Cerdanya.
Línia 23:
Els Olzina van esdevenir nobles l'any 1513 i en el decurs dels segles posteriors van incorporar patrimonis i augmentant la seva riquesa gràcies a les aliances matrimonials.  
 
L'any 1747 els Olzina heredenhereten les finques  dels Feu (Torre d'en Feu, Mas de Sant Oleguer amb el molí i el pou de glaç)  pel casament de la pubilla Isabel de Feu i Rojas (filla de Pau de Feu i Soler) amb Josep Ignasi d'Olzina i d'Amigó de Morer i de Riusech.  A principis del {{segle|XIX}}, els Olzina eren una de les nissagues amb més poder econòmic.
 
=== La reforma romàntica de la Torre d'en Feu ===
L'any 1879, l'últim descendent de la nissaga, en Josep Nicolau d'Olzina i Ferret (1841—19241841-1924) decideix començar una restauració "en estil" de la Torre d'en Feu. Aquesta restauració, que seria una reforma molt profunda de les estructures existents del {{segle|XVII}} i XVIII, acabarien l'any 1901. Però no foren acabades del tot segons el projecte original. Per reformar la Torre en un castell va contractar a l'arquitecte August Font i Carreras de Barcelona. August Font va ser autor d'altres obres importants i conegudes com la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona i la Plaça de Braus de les Arenes, entre d'altres.
 
La Torre d'en Feu estava rodejat del famós bosc de Can Feu, que fou talat incontroladament durant la guerra civil.
 
=== Després de la mort d'Olzina ===
Josep Nicolau d'Olzina mor l'any 1924 i tota la finca l'heredahereta el seu nebot, en Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal, IV Marquès de Monsolís.
 
L'any 1937 el castell va esdevenir residència d'estudiants de l'Institut Obrer d'Ensenyament, creat a Sabadell el 10 de març de 1937. Després de la guerra civil, el castell tornà a la família Pallejà. L'any 1994 es venen els terrenys restants de la finca i el castell a l'empresa MAS DURAN SA de [[Sant Quirze del Vallès]].
 
L'any 2012 l'Ajuntament va aprovar la creació d'un parc de 6 hectàrees al voltant del castell, on antigament s'ubicava el bosc de Can Feu,<ref>''Can Feu, pèrdua d'un bosc vallesà''. Fàrras, Jaume, Rofes, Joan i pròleg de Feliu Formosa. 1987. Terrassa, Edit. Ègara, 36p.</ref> completament talat.<ref>{{ref-web|cognom= |nom= |url=http://www.isabadell.cat/2012/02/es-projecta-un-parc-al-castell-de-can-feu |títol=Es projecta un parc al castell de Can Feu |editor=iSabadell.cat |data=8/2/2012 |consulta=2012-08-11}}</ref><br />
 
=== Expropiació ===
Línia 45:
La Torre d'en Feu disposava d'uns magnífics jardins d'una extensió aproximada d'una hectària. Aquests foren creats entre 1886 i 1907. El jardiner encarregat de la plantació dels arbres i plantes fou en Joan Badia.
 
El parc intramuralles del castell fou talat també després de la guerra civil per a disposar espai per a la cria de bestiar per part del Marquès de Monsolís. Actualment restn els terrenys resten erms. L'any 2019, amb els plànols originals dels jardins, L'associació Cultural Can Feu va guanyar els Pressupostos Participatius de l'Ajuntament de Sabadell per a destinar 100.000 euros a la recuperació dels antics jardins romàntics. Es preveu que les obres comencin els propers anys.<ref>{{Ref-web|títol=Aquests són els 18 projectes guanyadors del Construint Ciutat 2019|url=https://www.isabadell.cat/sabadell/societat-sabadell/aquests-son-els-18-projectes-guanyadors-del-construint-ciutat-2019/|data=2019-01-28|consulta=2020-02-28|llengua=ca|nom=Escrit per|cognom=Redacció}}</ref>
 
== Vegeu també ==