Maria Esteve de Vicens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Només hi havia dades d'una font i només es parlava dels dos Arguments que va escriure que foren bastant criticats. He afegit dades de la seva tasca com a comediògrafa i altra informació d'altres fonts. |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona|nom=Maria Esteve de Vicens|nom_naixement=Maria Esteve Blanes|data_naixement=1880|lloc_naixement=Artà|data_defuncio=1966|lloc_defuncio=Artà}}
'''María Esteve Blanes''',
De família acomodada, va tenir facilitats a l'hora d'entrar a estudiar a [[Palma]] al col·legi de La Puresa, actualment [[Col·legi Mare Alberta|Mare Alberta]]. Allà començà a escriure poesia i encoratjada per la bona acollida del seu poema "''El lliri''" en una festa escolar, va prosseguir en la pràctica de la seva vocació. Va comptar amb l'ajut i col·laboració del seu germà Francesc Esteve Blanes, canonge de la Seu, qui va musicar gran part de la seva obra.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Casellas Flaquer|nom=Jaume|article=Maria Esteva, de Vicens, Poetessa, prosista i comediògrafa|publicació=Bellpuig|url=https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/_2002_me/s04_n006/64.dir/Bellpuig_2002_mes04_n00664.pdf|data=26-04-2002|pàgines=18}}</ref>
Va crear dos [[Argument de Sant Antoni a Artà|Arguments]]: el de 1946 i el de 1947, cantat en la festa de [[Sant Antoni Abad|Sant Antoni Abat]]. L'Argument del 1947 va ser el primer i darrer premiat de Maria Esteve degut a les crítiques, ja que es considerava que s'allunyava dels patrons tradicionals del gènere. Els dos Arguments consten d'un estil i una sensibilitat aliens als esquemes propis de la poesia oral i, fins i tot, de la tradicional.▼
El 6 de maig de 1930 es va estrenar al [[Teatre Principal (Palma)|Teatre Principal de Palma]] "''Mallorca, quadret líric''", conegut per amb música de Francesc Esteve en una funció benèfica per l'Asil dels nens. Fou la primera vegada que una autora mallorquina estrenava en un gran teatre ja que fins aleshores el teatre mallorquí escrit per dones romania confinat als col·legis femenins i teatres petits.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Nadal|nom=Antoni|títol=Estudis sobre el teatre català del segle XX|url=https://g.co/kgs/ftEHc9|data=2005|editorial=Universitat de les Illes Balears, Abadia de Montserrat|lloc=Palma, Barcelona|pàgines=50|isbn=84-8415-711-3}}</ref> També fou representada al Teatre Principal d'Inca baix la direcció de [[Jaume Albertí i Ferrer|Jaume Albertí]] i el desembre següent al Teatre Cine Victòria de Lloseta. L'any 1931 va publicar "''Beatures''", una sarsuela en dos actes i amb personatges exclussivament femenins amb música del seu germà que s'estrenà l'1 de febrer del mateix any al mateix col·legi de La Puresa i que també fou representada el 17 de novembre de 1935 al Cercle Tradicionalista de Palma. El 29 de maig de 1934 en una altra funció benèfica va estrenar al Teatre Principal "''Errada de comptes''", peça lírica en tres actes i en vers musicada per Artur Baratta que fou considerada la primera [[sarsuela]] mallorquina, que havia estat publicada poc abans aquell mateix any i que fou molt representada arreu de Mallorca. L'any 1935 va publicar el quadret líric ''"Mallorca"'', conegut per "''Cant a Mallorca"'' i amb música de Francesc Esteve. El 17 de maig de 1933 va estrenar al col·legi La Puresa "''Les dones a la moderna''", peça lírica en tres actes amb música de Francesc Esteve que es va publicar el 1936. El 1935 havia publicat "''Qui barata el cap se grata''", comèdia per a infants en un acte<ref>{{Ref-publicació|cognom=Nadal|nom=Antoni|article=Esteve i Blanes -de Vicens-, Maria Cristina|publicació=Estudis sobre el teatre català del segle XX|data=2005|pàgines=148-150}}</ref>. El 1937 va publicar l'obra de teatre en vers "''Un mal grop''", publicada a l'''Heraldo de Cristo'', on es mostrava la brutal repressió que els falangistes i els requetès exercien contra els vençuts i on s'escenifica com una amenaça d'afussellament d'un republicà és canviada gràcies a una ràpida conversió per prendre oli de ricí<ref>{{Ref-publicació|cognom=Massot i Muntaner|nom=Josep|article=Supervivència i fi del tratre "regional"|publicació=Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950)|data=1978|pàgines=177}}</ref>.
▲Va crear dos [[Argument de Sant Antoni a Artà|Arguments]]: el de 1946 i el de 1947, cantat en la festa de [[Sant Antoni Abad|Sant Antoni Abat]]. L'Argument del 1947 va ser el primer i darrer premiat de Maria Esteve degut a les crítiques, ja que es considerava que s'allunyava dels patrons tradicionals del gènere. Els dos Arguments consten d'un estil i una sensibilitat aliens als esquemes propis de la poesia oral i, fins i tot, de la tradicional.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Guiscafré Danús|nom=Jaume|article=L'Argument, entre l'oralitat i l'escriptura|publicació=Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes|url=http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/10/aillc_18_109_134.pdf|data=12-09-1997|pàgines=117}}</ref>
La seva obra poètica fou bastant popular i es caracteritza per la seva sensibilitat i senzillesa, allunyada de tecnicismes i paraules recercades, escrita en llengua vernacla i en una temàtica centrada en el paisatge, la vida i els costums de la ruralia, com per exemple a ''L’Hort'', ''Marina'' i ''La botiga''.
A banda de teatre i poesia també escrigué en prossa i va publicar articles i col·laboracions en premsa, entre d'altres en les revistes locals artanenques [[Llevant (revista)|Llevant]] i [[Bellpuig (revista)|Bellpuig]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Casellas Flaquer|nom=Jaume|article=Maria Esteva, de Vicens, Poetessa, prosista i comediògrafa|publicació=Bellpuig|url=https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bellpuig/index/assoc/Bellpuig/_2002_me/s04_n006/64.dir/Bellpuig_2002_mes04_n00664.pdf|data=26-04-2002|pàgines=18}}</ref>
== Referències ==
| |||