Johan Cruyff: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Correccions. Afegit apartat d'imitadors
Línia 38:
==== FC Barcelona ====
[[Fitxer:Cruijff met de beker van de derde prijs, Bestanddeelnr 928-0928.jpg|miniatura|upright|Cruyff va jugar al [[Futbol Club Barcelona|Barça]] entre 1973 i 1978]]
Cruyff va rebutjar furiós l'acord de l'Ajax per vendre'l al [[Reial Madrid]] a les seves esquenes<ref name=Hunter>{{ref-web|nom=Graham|cognom=Hunter|url= http://www.espnfc.com/blog/espn-fc-united-blog/68/post/2836285/what-johan-cruyff-meant-to-barcelona-goes-beyond-football|títol=What Johan Cruyff meant to Barcelona goes beyond football|editor=espnfc.com|data= 24 març 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161023001327/http://www.espnfc.com/blog/espn-fc-united-blog/68/post/2836285/what-johan-cruyff-meant-to-barcelona-goes-beyond-football|arxiudata= 23 octubre 2016|llengua=anglès|consulta= 6 maig 2021}}</ref> i va impulsar un trasllat de 1973 al [[Futbol Club Barcelona]] per 6 milions de [[Florí neerlandès|florins]] (aprox. 2 milions de dòlars del 1973), en el qual va ser el traspàs més car de la història del futbol fins aleshores.<ref>[http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/23903470 "The history of the world transfer record"]. BBC News. Consultat 1 maig 2014</ref> El [[19 d'agost]] de 1973 va disputar el seu darrer partit amb l'Ajax, en la victòria contra el FC Amsterdam per 6–1, corresponent a la segona jornada de la temporada 1973-74.
 
A Barcelona Cruyff es va retrobar amb Michels, que va ser el seu entrenador a l'Ajax des de principis de 1965 fins a mitjans de 1971. Els catalans van haver d’esperar molt l’arribada de Cruyff. Primer, la [[Real Federació Espanyola de Futbol|Associació Espanyola de Futbol]] no permetia els estrangers i, després, la [[Reial Associació de Futbol dels Països Baixos|KNVB]] no cooperava, perquè Cruyff va ser contractat un cop finalitzat el període de transferència. Inicialment, Cruyff només podia jugar partits amistosos amb el Barcelona i va debutar contra el Cercle Bruges (6-0) el 5 de setembre de 1973. Els ingressos dels partits amistosos van ser tals que el Barcelona, fins i tot abans que CruijffCruyff tingui dret a jugar a la lliga espanyola, va recuperar completament l'import de la transferència de Cruyff, segons afirma el KNVB. Com a resultat, Johan Cruyff va poder debutar oficialment al Barcelona en el partit a casa contra el [[Granada CF|Granada]] el 28 d'octubre de 1973.<ref name=Serrano>{{ref-web|url=https://agrupaciojugadors.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1182284/el-granada-victima-del-golejador-debut-de-johan-cruyff-vestit-de-blaugrana|títol=El Granada, víctima del golejador debut de Johan Cruyff vestit de blaugrana|nom=Xavier|cognom=Serrano |data= 13 maig 2016|editor= Agrupació Jugadors|consulta= 2 maig 2021}}</ref> Mentrestant, la temporada ja portava disputades set jornades i el Barcelona es trobava, després de dues victòries, dos empats i tres derrotes, al final de la taula de lliga. L’equip, a més, ja havia estat eliminat de la [[Copa de la UEFA]] pel Niça.<ref name=Serrano/> Cruyff va marcar dos gols contra el Granada, que van resultar en una victòria per 4-0. Amb l’holandès a l’equip, el club va romandre invicte durant 25 partits seguits (dinou victòries i sis empats).
 
Quan la seva dona estava embarassada del seu fill [[Jordi Cruyff|Jordi]] i havia de vèncer el dia del partit fora del partit contra el rival de Madrid, la parella va acordar avançar el lliurament una setmana mitjançant una [[cesària]].<ref name=Hunter/> Cruyff va guanyar-se molts aficionats quan va posar un nom català al seu fill que estava prohibit pel [[Franquisme|règim franquista]],<ref>{{ref-web|url=http://voetbalonline.nl/item/11450/johan-cruijff-bondscoach-van-cataloni%C3%AB|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160308135438/http://voetbalonline.nl/item/11450/johan-cruijff-bondscoach-van-cataloni%C3%AB|arxiudata= 10 novembre 2013|títol=Johan Cruijff: Voetbaldenker|autor=Simon Kuper|data= abril 2004|llengua=neerlandès|consulta= 6 maig 2021}}</ref> però no van poder impedir que el registrés amb aquest nom donat que havia nascut als Païssos Baixos. Va derrotar al [[Reial Madrid Club de Futbol|Reial Madrid]] per 0-5 a l'[[Estadi Santiago Bernabéu]]. El [[Franquisme|règim franquista]] només coneixia una Espanya, inclosa la regió de Catalunya; no es permetien els símbols catalans. El FC Barcelona va ser un dels pocs símbols visibles de la identitat catalana., Perper tant, la victòria sobre el Reial Madrid es va celebrar com una victòria contra Espanya, amb una gran festa a la [[Plaça de Catalunya]]. A falta de cinc partits abans d’acabar la competició, va segellar el campionat: després de catorze anys, el Barcelona aconseguia finalment el [[Primera divisió espanyola de futbol 1973-1974|títol de lliga]]. Cruyff va marcar setze gols (un gol menys que el màxim golejador del club [[Marcial Pina|Marcial]]) i va contribuir fonamentalment a aquest campionat. Aquest es va convertir en el nombre més alt de gols que marcaria en una temporada a Espanya, xifra que es va mantenir lluny dels 33 en la seva millor temporada a l'Ajax.<ref>{{ref-web|url= http://www.sportgeschiedenis.nl/2007/09/06/johan-neeskens-in-barcelona-ik-scheet-mezelf-helemaal-leeg.aspx|títol= Johan Neeskens in Barcelona: 'Ik scheet mezelf helemaal leeg'|editor=Sportgeschiedenis|data= 6 setembre 2007|llengua=neerlandès|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070908120430/http://www.sportgeschiedenis.nl/2007/09/06/johan-neeskens-in-barcelona-ik-scheet-mezelf-helemaal-leeg.aspx|arxiudata= 8 setembre 2007|consulta= 2 maig 2021}}</ref> Milers d'aficionats del Barça, que havien vist el partit a la televisió, van sortir de casa seva per afegir-se a la gentada que celebrava la victòria als carrers de Barcelona.<ref name="Burns">Jimmy Burns (2011). "Barça: A People's Passion". Bloomsbury Publishing,</ref> Un periodista del ''[[New York Times]]'' va escriure que Cruyff havia fet més per l'esperit del [[Catalunya|poble català]] en 90 minuts que molts polítics en tants anys de lluita.<ref name="Burns"/> L'historiador del futbol Jimmy Burns va dir que "amb Cruyff, l'equip tenia la sensació que no podia perdre".<ref name="Burns"/> Els va donar velocitat, flexibilitat i sentit d'ells mateixos.<ref name="Burns"/> El 1974 Cruyff va tornar a ser coronat com al millor futbolista europeu de l'any.<ref name="FIFA Profile"/>
 
{{Caixa de citació
Línia 56:
[[Fitxer:Johan Cruijff met Japanse fans.jpg|miniatura|Johan Cruyff envoltat d'aficionats japonesos el 1982]]
 
El gener de 1981, Cruyff també va jugar amistosos amb el [[FC Dordrecht]]. Aquell mateix mes, l'entrenador del [[Leicester City Football Club|Leicester City]] [[Jock Wallace]] va intentar contractar al jugador [[Països Baixos|neerlandès]]. Tot i que les negociacions es van allargar tres setmanes, en les quals Cruyff es va mostrar disposat a marxar al futbol anglès, l'acord no es va poder tancar perquè Johan va decidir fitxar pel [[Llevant Unió Esportiva|Llevant]], aleshores a la [[Segona divisió espanyola de futbol|segona divisió]].<ref name="Just how close were Leicester City to signing Dutch master Johan Cruyff?">{{ref-publicació|títol= Just how close were Leicester City to signing Dutch master Johan Cruyff?|url= http://www.leicestermercury.co.uk/Just-close-Leicester-City-signing-Dutch-master-Johan-Cruyff/story-12048983-detail/story.html|publicació= www.leicestermercury.co.uk|data= 23 octubre 2009|consulta= 27 octubre 2013|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20131029201321/http://www.leicestermercury.co.uk/Just-close-Leicester-City-signing-Dutch-master-Johan-Cruyff/story-12048983-detail/story.html|arxiudata= 29 octubre 2013}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131029201321/http://www.leicestermercury.co.uk/Just-close-Leicester-City-signing-Dutch-master-Johan-Cruyff/story-12048983-detail/story.html |date=29 d’octubre 2013 }}</ref> Cruyff va debutar el març de 1981 amb l'equip granota. Tot i així, diverses lesions i desacords amb la directiva del club van provocar que només disputés 10 partits de lliga, on va marcar 2 gols. Com que l'equip valencià no va poder aconseguir l'ascens, el contracte entre Cruyff i el Llevant va ser rescindit.<ref name="Murray"/>
 
Des del 30 de novembre de 1980, Johan Cruyff formava part de l'equip tècnic de l'Ajax, amb el títol d'ajudant tècnic de l'entrenador [[Leo Beenhakker]]. Finalment, i després d'acabar la seva etapa al Llevant, el desembre de 1981 Cruyff va signar un nou contracte per jugar amb l'equip d'Amsterdam.<ref name="Murray">Scott Murray, Rowan Walker (2008). "Day of the Match: A History of Football in 365 Days". p. 271. Pan Macmillan, 2008</ref> Cruyff va passar dues temporades en el qual havia estat el seu primer equip, les corresponents als anys 1981-82 i 1982-83. En aquell període, el jugador [[Països Baixos|neerlandès]] va tornar a proclamar-se campió de la lliga, en les dues temporades, a més de sumar una nova copa neerlandesa, l'any 1983. A més, el 1982 va marcar un gol que ha passat a la història, imitant el què havia fet [[Rik Coppens]] 25 anys abans.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.guardian.co.uk/football/2005/oct/26/theknowledge.sport|títol=Who took the first two-man penalty?|data= 26 octubre 2005|obra=The Guardian| consulta= 26 març 2010|lloc=London, UK|nom=James|cognom=Dart}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://sportscene.excite.co.uk/brazilians-recreate-cruyff-penalty-to-show-pires-and-henry-how-its-done-N2328.html|títol=Brazilians recreate Cruyff penalty to show Pires and Henry how it's done| editor=Excite|data= 30 març 2008| consulta= 28 octubre 2013}}</ref> En un llançament de penalt, en comptes de xutar a porteria va passar la pilota cap a un costat, on venia corrent el seu company a l'Ajax [[Jesper Olsen]], que li va tornar la pilota perquè Cruyff marqués a plaer, ja que Otto Versfeld, porter del [[Helmond Sport]], s'havia llançat a terra.<ref name="FIFA Profile"/>
Línia 86:
A causa de la marxa de tants jugadors, Núñez i Cruyff van tenir tota la llibertat de posar les bases d’un equip que complís els seus propis desitjos. Van utilitzar una doble estratègia per a la creació del nou FC Barcelona. En primer lloc, s’havien de contractar els millors futbolistes nacionals i estrangers. Després, la resta de l'equip es complementaria amb talents de la pedrera. La primera part de l’estratègia es va concretar amb adquisicions espanyoles com [[José María Bakero Escudero|José Mari Bakero]], [[Txiki Begiristain]] i [[Julio Salinas]]. Els reforços estrangers van aparèixer després de la primera temporada quan [[Ronald Koeman]] i [[Michael Laudrup]] van ser contractats el 1989 i [[Hristo Stoichkov]] el 1990. Deu anys abans, Cruyff ja havia establert les bases per al flux de talent quan va donar a Núñez un consell important just abans de la seva sortida com a jugador: començar una acadèmia juvenil. Amb l'establiment de [[La Masia]], Núñez va respondre a la seva crida, permetent a Cruyff convocar jugadors juvenils prometedors com [[Josep Guardiola i Sala|Pep Guardiola]], [[Guillermo Amor]] [[Albert Ferrer]] i [[Sergi Barjuán]].<ref>{{ref-web|url=http://www.goal.com/en-us/news/88/spain/2011/05/24/2501291/the-realization-of-a-dream-team-the-story-of-the-first-barcelona|títol=The realization of a Dream Team – the story of the first Barcelona team to win a European Cup|nom=Ben|cognom=Hayward|editor= goal.com|llengua=anglès|consulta= 25 març 2021}}</ref>
 
L’equip que va formar Cruyff va adoptar un estil de joc derivat del futbol total. Els punts de partida eren la tècnica i la possessió: el Barcelona havia de tenir la pilota al màxim, dominar el joc i no adaptar-se al rival. Als ulls de CruijffCruyff, aconseguir punts no era el més important, només és una part del joc. Segons la seva filosofia, la clau per aconseguir resultats és jugar al futbol d’atac.<ref>{{ref-web|url=http://www.goal.com/en/news/12/spain/2009/10/07/1546727/johan-cruyff-reveals-|títol=Johan Cruyff Reveals Origin Of Barcelona's Tactics|nom=Lucas|cognom=Brown|editor=Goal.com|llengua=anglès|consulta= 25 març 2021}}</ref> La visió de Cruyff no només es va transmetre al primer equip, sinó que també es va utilitzar a les categories inferiors. D'aquesta manera, els talents dels joves podrien fer la transició al primer equip més fàcilment.<ref name = "reference8"/>
 
Amb el Barcelona va guanyar quatre Lligues espanyoles consecutives (fita que encara no s'ha igualat al club), i la [[Copa d'Europa de futbol|Copa d'Europa]] de 1992, la primera del club, una Recopa i una Copa del Rei, 1 Supercopa d'Europa i 3 Supercopes d'Espanya.
Línia 108:
 
=== Malaltia i mort ===
L'octubre de 2015, Cruyff, conegut fumador fins que va haver de superar una operació a cor obert el 1991, va ser diagnosticat de [[càncer de pulmó]].<ref>{{ref-notícia|cognom1=De Menezes|nom1=Jack|títol=Johan Cruyff: Barcelona, Ajax and Netherlands legend diagnosed with lung cancer|url= http://www.independent.co.uk/sport/football/european/johan-cruyff-barcelona-ajax-and-netherlands-legend-diagnosed-with-lung-cancer-a6703906.html| consulta= 22 octubre 2015|obra=The Independent|data= 22 octubre 2015}}</ref> Després de deixar de fumar el 1991, quan havia estat operat, va prendre l'hàbit de xuclar piruletes quan mirava partits de futbol.<ref name="diagnosis"/> Apareixia en un anunci de la conselleria de salut de Catalunya, explicant: «el futbol m'ho ha donat tot a la vida; en canvi fumar gairebé m'ho treu».<ref name="diagnosis">{{ref-notícia|títol=Johan Cruyff: Netherlands great diagnosed with lung cancer|url= http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/34602348|obra=BBC News|data= 22 octubre 2015}}</ref><ref>[{{ref-web|url=http://www.theguardian.com/football/2015/oct/22/johan-cruyff-barcelona-ajax-holland-lung-cancer |títol=Johan Cruyff diagnosed with lung cancer], ''|editor=[[The Guardian'']]|llengua=anglès|data= (London);22 consultatoctubre el2015|llengua=anglès|consulta= 246 octubremaig 2015.2021}}</ref> El febrer de 2016 va explicar que estava guanyant la batalla contra el càncer,<ref>{{ref-notícia|títol=Johan Cruyff says he feels '2-0 up' in match against lung cancer|url= http://www.bbc.co.uk/sport/football/35568780| consulta= 24 març 2016|obra=BBC Sport|data= 13 febrer 2016}}</ref> però el [[24 de març]] següent va morir d'aquesta malaltia, als 68 anys, envoltat de la seva família, a Barcelona.<ref name="death">{{ref-notícia|títol=Netherlands great Johan Cruyff dies of cancer aged 68|url= http://www.bbc.com/sport/football/35892775|obra=BBC News|data= 24 març 2016}}</ref><ref>{{ref-notícia|url= http://www.theguardian.com/football/2016/mar/24/johan-cruyff-dies-aged-68-holland-football-legend|títol=Johan Cruyff, Dutch football legend, dies at the age of 68|data= 24 març 2016|obra=The Guardian|lloc=Londres| consulta= 24 març 2016}}</ref> Des de 1992, vivia en una torre de la Bonanova, al carrer de Margenat amb Escoles Pies 116.<ref>{{format ref}}-web|url= https://cronicaglobal.elespanol.com/business/cruyff-casa-bonanova-venta_77746_102.html|títol=A la venta la casa donde residía Johan Cruyff en Barcelona|editor= [[Crónica Global]]|data= 24 juliol 2017|llengua=castellà|consulta= 6 maig 2021}}</ref>
 
== Trajectòria ==
Línia 630:
* Documental [[Televisión Española|TVE]] (2013), [http://www.rtve.es/alacarta/videos/conexion-vintage/conexion-vintage-29-01-13/1678215/ Connexió Vintage – Johan Cruyff]
* ''[[L'últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya]]'' (2014), documental dirigit per Jordi Marcos. (70 min)
 
== Imitadors ==
A causa de la manera d'expressar-se i la veu específica de Cruyff, així com la seva notorietat, hi havia força persones que l’imitaven. A continuació es mostra una selecció:
* René van den Berg, presentador de televisió
* Rinie van den Elzen, actor de veu
* Edwin Evers, radio-dj
* Kasper van Kooten, humorista, actor
* Jochem Myjer, humorista
* Viggo Waas, humorista
* Xavier Martin, humorista<ref>{{ref-web|url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/mor-johan-cruyff-letern-entrenador-del-dream-team/un-dels-millors-imitadors-de-johan-cruyff-xavi-martin/coleccio/4890/915393/|títol=Mor Johan Cruyff, l'etern entrenador del Dream Team |data= 25 març 2016|editor=[[CCMA]]|consulta= 6 maig 2021}}</ref>
* [[Jordi Ríos i Gravalosa|Jordi Rios]], actor<ref>{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/gente/20200727/482533602976/jordi-rios-humorista-mil-caras.html |títol=Jordi Ríos, el humorista de las mil caras|editor=[[La Vanguardia]]|data= 27 juliol 2020|nom=Ramon|cognom=Francàs|llengua=castellà|consulta= 6 maig 2021}}</ref>
 
== Bibliografia ==