A: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m 'el qual' només pot ser pronom relatiu amb funció de subjecte si l'antecedent és humà
Aquestes traduccions automàtiques sense revisar...
Línia 42:
<br>
La segona formada simplement per un anell unit a un asta vertical per la part dreta.]]
Durant l'era romana eren variades les formes d'escriure la lletra "a"; l'estil que va prevaler va ser el monumental o lapidari, usat per a textos inscrits en pedra o altres mitjans "permanents". Per als mitjans peribles usats diàriament per utilitat, s'usava un estil que es va passar a cridaranomenar «cursiva», que va sobreviure fins als nostres dies, existint avui la lletra majúscula cursiva, minúscula ''cursiva'' i minúscula semicursiva. També va haver-hi variants intermèdies entre l'estil cursiu i el monumental, en les quals s'inclou la primerenca cal·ligrafia semi-[[uncial]], la uncial i la posterior semi-uncial.<ref name="Americana">«A». </ref>
 
En finalitzar l'Imperi Romà ({{segle|V}}), van aparèixer moltes variants de la cursiva minúscula en l'est d'Europa. Entre aquestes es trobava la semicursiva minúscula d'Itàlia, l'escriptura merovíngia a [[França]], l'escriptura visigòtica a Espanya i la insular o semicursiva hiberno-saxona de [[Gran Bretanya]]. Al {{segle|IX}}, l'escriptura carolíngia, molt similar a la d'ara, va ser la predilecta en la producció de llibres, abans de l'arribada de la impremta.<ref name="Americana">«A». </ref>