Camarina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Geló I
m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per
Línia 1:
'''Camarina''' (grec Kamarina) fou una ciutat grega de [[Sicília]] a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km al est de [[Gela]].
 
[[Tucídides]] diu que fou una colònia de [[Siracusa]] fundada el [[599 aC]] (any de la XLV olimpíada). Va prosperar ràpidament i el [[553 aC]] va intentar independitzar-se de Siracusa sense èxit; la revolta fou reprimida el [[552 aC]] i la ciutat destruïda fins els fonaments. Va restar despoblada fins el [[495 aC]] any en quequè [[Hipòcrates de Gela|Hipòcrates]], tirà de [[Gela]], per mitjà d'un tractat amb Siracusa, en va obtenir la possessió i va recolonitzar la ciutat. Hipòcrates va prendre el tiol de "fundador" (''oekist''). Uns anys després [[Geló I]] de Gela, successor d'Hipòcrates, després de fer-se amo de Siracusa, va expulsar a tots els habitants de Camarina el [[485 aC]] i va destruir la ciutat.
 
Després de l'expulsió de Trasibul de Siracusa i del retorn dels exiliats a les seves ciutats, Gela va establir una nova colònia a Camarina i va entregar lots de terra als colons, vers el [[461 aC]] ([[Pindar]] esmenta que el [[461 aC]] es va celebrar la victòria de Psaumis de Camarina a les Olimpíades, i diu que la ciutat s'acabava de fundar). Els edificis es van construir ràpidament i la prosperitat va arribar molt aviat, iniciant un període de pau i prosperitat mes llarg que mai abans. La ciutat, tot i ser colònia de Gela, fou independent i va adquirir un rang elevat entre les ciutats gregues. La seva línea política fou d'oposició a Siracusa, tot i ser la població d'origen dòric.
Línia 7:
A la guerra entre Siracusa i [[Leontins]] el [[427 aC]] va ser la única ciutat dòrica que va fer costat a la segona. La ciutat tenia un partit favorable a Siracusa que uns anys després devia assolir el poder o devia poder influir el suficient per fer un tractat de treva amb la veïna Gela que va portar a la pau genera. Al tractat final Camarina conservava la possessió del territori de Morgàntia (Morgantine) que era al interior, lluny, i no se sap pas perquè la posseïa Camarina o perquè li fou adjudicada. Uns anys després Camarina es va aliar a [[Atenes]] que a la seva vegada donava suport armat a Leontins, abans de l'expedició atenenca, però quant aquesta va arribar a Sicília, Camarina va rebutjar la col·laboració amb els atenencs per por del seu poder i va mantenir una completa neutralitat. Cap a la fi del conflicte va trencar la neutralitat i va enviar un petit contingent a donar suport a Siracusa.
 
Uns anys després, amb la invasió cartaginesa, el general Himilcó va assolar el territori el [[405 aC]], però la ciutat no fou atacada. Però quant Dionís no va poder impedir la caiguda de Gela i els seus habitants foren abandonats a la seva sort, els habitants de Camarina van evacuar la ciutat i es van retirar cap a Siracusa, i mes tard cap a Leontins. Per el tractat signat poc després entre [[Dionís el Vell|Dionís de Siracusa]] i els cartaginesos, els ciutadans de Camarina, Gela i [[Agrigent]] foren autoritzats a retornar a les seves llars, però com a tributaris de Cartago, i no podrien restaurar les seves fortificacions. No esse segur que el tractat fos respectat per la part de Camarina perquè els seus soldats apareixen pocs anys després lluitant al costat de Dionís contra els cartaginesos. Camarina sens dubte va romandre sota control de Dionís durant tot el seu regnat. Després de la seva mort va donar suport a Dió en la seva marxa a Siracusa.
 
Després que Timoleó va restaurar la llibertat de totes les ciutats de la meitat oriental de Sicília, Camarina va rebre un cos de nous colons i va recuperar certa prosperitat, però mes tard va tornar a patir durant la guerra entre [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]] i els cartaginesos. Poc temps després de la mort de Agàtocles fou atacada i saquejada pels [[mamertins]].