Diferència entre revisions de la pàgina «RMS Lusitania»

3.422 bytes afegits ,  fa 1 mes
→‎Història: Ampliat detall de l'enfonsament
m (robot simplifica i estandarditza codi)
(→‎Història: Ampliat detall de l'enfonsament)
 
== Història ==
[[Fitxer:RMS Lusitania deck plans.jpg|miniatura|esquerra|plànols de disseny de la coberta.]]
Durant els primers anys del {{segle|XX}} l'única manera de travessar l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] era per mitjans marítims.
Això va crear una competició entre companyies marítimes per crear un servei de vaixells ràpids i luxosos, per la qual cosa foren els anys gloriosos de la navegació per l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] Nord.
El [[24 d'abril]] de [[1915]], l'ambaixada alemanya als [[Estats Units]] publicà un avís als diaris, estranyament coincident amb la partida del ''Lusitania'' cap a Europa, en què s'advertia els passatgers del risc de navegar en aigües no neutrals perquè es podia produir un atac. Sols un diari aconseguí replicar en la seua edició l'avís alemany.
 
=== Enfonsament ===
L'[[1 de maig]], el ''Lusitania'' va sortir de [[Nova York]] per últim cop amb 1.959 passatgers. El 7 de maig de 1915 el [[submarí]] alemany U-20, capitanejat per Walther Schwieger, va disparar un [[torpede]] contra el transatlàntic ''Lusitania'' el qual es va enfonsar ràpidament en 18 minuts, deixant 1.195 víctimes mortals.<ref>{{ref-web|cognom=Helgason|nom=Guðmundur|url= http://www.uboat.net/wwi/boats/index.html?boat=20| consulta=22 abril 2015|títol=WWI U-boats U 20}}</ref> Una d'elles el conegut enginyer americà arrelat a Catalunya, el [[Frederick Stark Pearson|Dr. Pearson]].
L'[[1 de maig]], el ''Lusitania'' va sortir de [[Nova York]]. El [[7 de maig]] de 1915 s'acostava al final de la seva 202a travessia, amb destinació a Liverpool, i estava previst que atracés al Prince's Landing Stage més tard aquella tarda. A bord hi havia 1.266 passatgers i una tripulació de 696 persones, que sumaven 1.962 persones. Corria paral·lela a la costa sud d'Irlanda i es trobava aproximadament a 18 quilòmetres del cap d'[[Old Head of Kinsale]] quan el transatlàntic va creuar-se davant el [[submarí]] alemany U-20, a les 14:10. A causa de la gran velocitat del transatlàntic, alguns creuen que la intersecció del submarí alemany i del transatlàntic va ser una coincidència, ja que el "U-20" difícilment hauria pogut agafar el vaixell ràpid d'una altra manera. Hi ha discrepàncies sobre la velocitat de ''Lusitania'', ja que s'havia informat que no viatjava gaire a la seva velocitat màxima. [[Walther Schwieger]], el comandant del submarí, va donar l'ordre de disparar un torpede, que va colpejar ''Lusitania'' a la proa de tribord, just sota la timoneria. Moments després, va esclatar una segona explosió des del casc de ''Lusitania'' on el torpede havia atacat, i el vaixell va començar a enfonsar-se molt més ràpidament.<ref>{{ref-llibre |cognom=Preston|nom=Diana|títol=Wilful Murder: the Sinking of the Lusitania|any=2002|editorial=Transworld Publishers Limited|lloc=Londres|llengua=anglès |isbn=0-55299886-9}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Beesly|nom=Patrick|títol=Room 40: British Naval Intelligence, 1914–1918|any=1982|editorial=Hamish Hamilton |lloc=London|isbn=0-19281468-0}}</ref>
 
Gairebé immediatament, la tripulació es va afanyar a llançar els vaixells salvavides, però les condicions de l’enfonsament van dificultar el seu ús i, en alguns casos, impossible a causa de la llarga llista del vaixell. En total, només sis de cada 48 embarcacions de salvament es van llançar amb èxit, amb diverses més que es van bolcar i es van trencar. Divuit minuts després de l’atac del torpede, l’embarcació es va esfondar.<ref>{{ref-web |títol=Testimony of Charles Lauriat Jr. |url=https://militaryhistorynow.com/2016/09/14/lusitania-down-survivor-recalls-ocean-liners-terrifying-final-minutes/ | editor= Military History Now |llengua=anglès|data= 14 setembre 2016|consulta= 8 maig 2021}}</ref> Dels 1.962 passatgers i tripulants a bord de ''Lusitania'' en el moment de l'enfonsament, 1.198 van perdre la vida, una d'elles el conegut enginyer americà arrelat a Catalunya, el [[Frederick Stark Pearson|Dr. Pearson]]. A les hores posteriors a l’enfonsament, els actes d’heroisme entre els supervivents de l’enfonsament i els socorristes irlandesos que havien sentit a parlar de senyals de socors de ''Lusitania'' van fer que el nombre de supervivents arribés a 764, tres dels quals més tard va morir a causa de les ferides sofertes durant l'enfonsament.
 
Un creuer britànic HMS ''Juno'', que havia sentit a parlar de l'enfonsament poc temps després de l'atac de ''Lusitania'', va deixar el seu ancoratge a [[Cork Harbor]] per ajudar-lo. Just al sud de Roche's Point, a la desembocadura del port, a només una hora del lloc de l’enfonsament, es va girar i va tornar al seu amarratge com a resultat, es creia, de les ordres dictades des de Admiralty House a Cobh (base naval de la seu central de Haulbowline), coneguda llavors com Queenstown. Al matí següent, la notícia del desastre s’havia estès per tot el món. Tot i que la majoria dels que es van perdre a l’enfonsament eren britànics o canadencs, la pèrdua de 128 estatunidencs, inclòs l’escriptor i editor [[Elbert Hubbard]], el productor teatral [[Charles Frohman]], l’home de negocis multimilionari [[Alfred Gwynne Vanderbilt]], i el president de [[Newport News Shipbuilding]], Albert L. Hopkins, van indignar a molts als Estats Units.
 
=== Conseqüències ===
Per aquest motiu el president nord-americà [[Woodrow Wilson]] amenaçà [[Alemanya]] i va exigir reparacions. Inquiet per la irrupció dels EUA a la guerra, [[Berlín]] va suspendre la guerra submarina.
 
8.448

modificacions