Diferència entre revisions de la pàgina «RMS Lusitania»

Sense canvi de mida ,  fa 2 mesos
→‎Enfonsament: traducció
(→‎Història: Ampliat detall de l'enfonsament)
(→‎Enfonsament: traducció)
 
=== Enfonsament ===
L'[[1 de maig]], el ''Lusitania'' va sortir de [[Nova York]]. El [[7 de maig]] de 1915 s'acostava al final de la seva 202a travessia, amb destinació a Liverpool, i estava previst que atracésatraqués al Prince's Landing Stage més tard aquella tarda. A bord hi havia 1.266 passatgers i una tripulació de 696 persones, que sumaven 1.962 persones. Corria paral·lelalel a la costa sud d'Irlanda i es trobava aproximadament a 18 quilòmetres del cap d'[[Old Head of Kinsale]] quan el transatlàntic va creuar-sepassar davant el [[submarí]] alemany U-20, a les 14:10. A causa de la gran velocitat del transatlàntic, alguns creuen que la intersecció del submarí alemany i del transatlàntic va ser una coincidència, ja que el "U-20" difícilment hauria pogut agafar el vaixell ràpid d'una altra manera. Hi ha discrepàncies sobre la velocitat de ''Lusitania'', ja que s'havia informat que no viatjava gaire a la seva velocitat màxima. [[Walther Schwieger]], el comandant del submarí, va donar l'ordre de disparar un torpede, que va colpejar ''Lusitania'' a la proa de tribordd'estribord, just sota la timoneria. Moments després, va esclatar una segona explosió des del casc de ''Lusitania'' on el torpede havia atacat, i el vaixell va començar a enfonsar-se molt més ràpidament.<ref>{{ref-llibre |cognom=Preston|nom=Diana|títol=Wilful Murder: the Sinking of the Lusitania|any=2002|editorial=Transworld Publishers Limited|lloc=Londres|llengua=anglès |isbn=0-55299886-9}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Beesly|nom=Patrick|títol=Room 40: British Naval Intelligence, 1914–1918|any=1982|editorial=Hamish Hamilton |lloc=London|isbn=0-19281468-0}}</ref>
 
Gairebé immediatament, la tripulació es va afanyar a llançar els vaixells salvavides, però les condicions de l’enfonsament van dificultar el seu ús i, en alguns casos, impossible aperquè causael devaixell las'havia llargainclinat llista del vaixellmolt. En total, només sis de cadales 48 embarcacions de salvament es van llançar amb èxit, amb diversesalgunes més que es van bolcar i es van trencar. Divuit minuts després de l’atac del torpede, l’embarcació es va esfondarenfonsar.<ref>{{ref-web |títol=Testimony of Charles Lauriat Jr. |url=https://militaryhistorynow.com/2016/09/14/lusitania-down-survivor-recalls-ocean-liners-terrifying-final-minutes/ | editor= Military History Now |llengua=anglès|data= 14 setembre 2016|consulta= 8 maig 2021}}</ref> Dels 1.962 passatgers i tripulants a bord de ''Lusitania'' en el moment de l'enfonsament, 1.198 hi van perdre la vida, una d'elles el conegut enginyer americà arrelat a Catalunya, el [[Frederick Stark Pearson|Dr. Pearson]]. AEn les hores posteriors a l’enfonsament, els actes d’heroisme entre els supervivents de l’enfonsament i els socorristes irlandesos que havien sentitrebut aels parlarsenyals de senyals de socors de ''Lusitania'' van fer que el nombre de supervivents arribés a 764, tres dels quals més tard va morir a causa de les ferides sofertes durant l'enfonsament.
 
Un creuer britànic HMS ''Juno'', que havia sentitrebut a parlarl'avis de l'enfonsament poc temps després de l'atac de ''Lusitania'', va deixar el seu ancoratge aal port de [[Cork Harbor]] per ajudar-lohi. Just al sud de Roche's Point, a la desembocadura del port, a només una hora del lloc de l’enfonsament, es va girar i va tornar al seu amarratge com a resultat, es creia, de les ordres dictades des de Admiralty House a Cobh (base naval de la seu central de Haulbowline), coneguda llavors com Queenstown. Al matí següent, la notícia del desastre s’havia estès per tot el món. Tot i que la majoria dels que es van perdre a l’enfonsament eren britànics o canadencs, la pèrdua de 128 estatunidencs, inclòs l’escriptor i editor [[Elbert Hubbard]], el productor teatral [[Charles Frohman]], l’home de negocis multimilionari [[Alfred Gwynne Vanderbilt]], i el president de [[Newport News Shipbuilding]], Albert L. Hopkins, van indignar a molts als Estats Units.
 
=== Conseqüències ===