Diferència entre revisions de la pàgina «Estefania de Foix»

2.895 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
traduït de es [https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Estefan%C3%ADa_(reina_de_Navarra)&oldid=135387801 ] Estefanía (reina de Navarra) Començo ampliació
m (traduït de es [https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Estefan%C3%ADa_(reina_de_Navarra)&oldid=135387801 ] Estefanía (reina de Navarra) Començo ampliació)
{{Infotaula persona|fills= *Primer matrimoni: ConstanzaConstança<br/>
*Matrimoni amb Garcia Sanxes III: [[Sanç IV de Pamplona]], Urraca de Pamplona, Ermessenda Garcés, Ramir de Pamplona, Ferran de Pamplona, Ramon de Pamplona, Ximena de Pamplona, Major de Navarra}}
'''Estefania de Foix''' (c. 1014-1058/1066?) fou [[Regne de Pamplona|reina consort de Pamplona]]. Era filla del compte [[Bernat I de Foix]] i la seva segona esposa, la comtessa [[Garsenda de Bigorra]]. Els seus orígens són incerts encara que, molt probablement era membre de la [[Casa de Barcelona]] i no de la de Foix com han sostingut diversos cronistes des del segle xvii.
 
== Orígens ==
El 1038 va casar-se amb [[Garcia Sanxes III de Pamplona]]. D'aquest matrimoni tingueren:
Estefania va néixer en data desconeguda, encara que si va contreure dos matrimonis, com afirmen diverses fonts, haurà nascut cap a 1014/1016. Un dels primers cronistes forans que l'esmenten va ser el monjo francès [[Adémar de Chabannes]] (c. 989-1034), coetani d'Estefania. A la seva crònica esmentava a «Roger», un noble guerrer normand que va venir a la [[península ibèrica]] el 1018 a lluitar contra els moros i que després va demanar a la comtessa vídua, [[Ermessenda de Carcassona]], la mà de la seva filla, el nom de la qual no esmenta, en matrimoni:{{cita|Item normanni duce Rotgerio ad occidendos paganos Hispaniam profecti (...) erat enim haec comitisssa Barzelonensi Ermesende viuda, et Rotgerio suam filiam in matrimonium sociaverat.{{sfn|Salazar y Acha|1994|p=855}}}}
A començaments del segle xii, als ''Annals e Saint-Pierre-le-Vif'', escrits pels monjos benedictins, atribuït a Clarius de Sens, que es va començar a escriure el 1108 se cita novament el noble Roger, però aquesta vegada, no només esmenta el nom d'Estefania, a qui equivocadament fa germana del comte [[Ramon Berenguer I]], sinó també dóna la notícia del seu matrimoni amb el rei García.{{cita| In illis (a) diebus Rorgerius, filius Roduilfi Comitis, de Normannia perrexit cum exercitu in Hispaniam (...) accipiens uxorem sororem Raymundi-Berengarii (b) Stephaniam, quam post eum duxit uxorem Rex Hispaniae Garcias.{{sfn|VV.AA.|1760|p=223}}{{sfn|Aurell|1995|p=57, n. 3}}{{sfn|Keats-Rohan|1997|p=44, n. 178}}{{sfn|Salazar y Acha|1994|p=854}}}}
 
 
== Matrimonis y descendència ==
Segons Adémar de Chabannes, coetani d'Estefania,{{sfn|Salazar y Acha|1994|p=855}} així com als [[Annals de Saint-Pierre-le-Vif]], escrita pels monjos benedictins, atribuïts a Clarius de Sens, Estefania va contreure un primer matrimoni amb [[Roger de Tosny]], citat a les cròniques com Roger Hispanicus, i d'aquest matrimoni, segons proposa Salazar i Acha, va poder haver nascut Constança, l'esposa de l'infant Sanc Garcés.{{sfn|Salazar y Acha|2007|pp=853-857}}{{sfn|Salazar y Acha|1994|pp= 149-156}}
 
El seu segon matrimoni, si s'accepta que va estar casada anteriorment, es va celebrar a [[Barcelona]] el 1038 amb el rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]].{{sfn|Lacarra|1972|p=246}} El rei va atorgar carta d'arres el 1039 a favor de la seva «dolcíssima, formosíssima i amantíssima esposa Estefania».{{sfn|Lacarra|1972|p=248}}
 
D'aquest matrimoni tingueren:
* [[Sanç IV de Pamplona]] (1039-1076), [[rei de Pamplona]]
* Urraca de Pamplona, casada amb el comte Garcia Ordóñez
 
== Bibliografia ==
* {{cita web|cognom=Aurell,|nom= Martin (|any=1995). |url=[https://books.google.es/books?id=Ci_SHoXBtlQC&pg=PA57&lpg#v=onepage&q&f=false|títol= Les noces du compte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213)] (en|llengua= francès).|ubicació= Paris:París|editorial= La Sorbonne.}}
* Briz Martínez, Juan (1620). [https://books.google.es/books?id=HF9PAAAAcAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q=Estefan%C3%ADa&f=false Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña]. Saragossa: Juan de Lanaja y Quartanet, impressor del Regne d'Aragó.
* Canellas López, Ángel (1979). «García Sánchez de Nájera, Rey de Pamplona (1035-1054)». Cuadernos de investigación: Geografía e historia. Tomo 5, fasc. 2: 135-156. ISSN 0210-3664.
* [[Claude Devic|Devic, Claude]]; [[Joseph Vaissette|Vaissète, Joseph]] (1872) [1733]. Édouard Privat, ed. Histoire Générale d Languedoc (en francès). Tom III. Toulouse.
* {{cita publicació|cognom=Keats-Rohan,|nom= Katherine (|any=1997). «|títol=Domesday Book and the Malets: Patrimony and the Private Histories of Public Lives».|publicació= Nottingham Medieval Studies (en |llengua=anglès) (|ubicació=Cambridge)|nombre= XLI: 13-57. ISSN|issn= 0078-2122}}.
* {{cita libro|[[José María Lacarra y de Miguel||apellido=Lacarra, |nombre=José María]] (|any=1972).|título= Historia política del Reino de Navarra: desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla. Vol.|volum= I. |ubicació=Pamplona:|editorial= Aranzadi. OCLC|oclc= 835388196.}}
* [[Pèire de Marca|Marca, Pierre de]] (1640). Histoire de Béarn (en francès). París: La veuue I. Camvsat. OCLC 6995417.
* [[Gonzalo Martínez Diez|Martínez Díez, Gonzalo]] (2007). Sancho III el Mayor Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia. ISBN 978-84-96467-47-7.
* Moret, José de (1766) [1684]. [https://books.google.es/books?id=ohaimDykMgsC&pg=PA685&dq#v=onepage&q&f=false Annales del Reyno de Navarra]. Tom I. Pamplona: Imprenta de Pascual Ibáñez.
* [[Jaime{{cita publicació|cognom=Salazar y Acha|Salazar y Acha,nom= Jaime de]] (|any=2007). «|títol=Nuevos datos para la identificación familiar de la reina Estefanía de Pamplona». |publicació=Príncipe de Viana (|ubicació=Pamplona) (|nombre=242): 853-864. ISSN |issn=0032-8472.}}
* [[{{cita publicació|nom=Jaime Salazarde y Acha|cognom=Salazar y Acha, Jaime de]] (|any=1994). «|títol=Reflexiones sobre la posible historicidad de un episodio de la Crónica Najerense».|publicació= Príncipe de Viana (|nombre=201):|issn= 1490032-156.8472|ur ISSN= 0032-8472http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/15990.pdf }}
* [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]] (1963). «Una leyenda del "Camino": La muerte de Ramiro I de Aragón». Príncipe de Viana (Pamplona) (24): 5-28. ISSN 0032-8472.
*{{cita libre|{cognom=VV.AA. (|any=1760). [|url=https://books.google.es/books?id=umNUAAAAcAAJ&pg=PA223&lpg#v=onepage&q&f=false |títol=Recueil des historiens des Gaules et de la France]. Tom X. (recopilació|editorial= Recopilació dels monjos benedictins de la congregació de S. Maur.).|ubicació= París}}.
 
{{autoritat}}
72.130

modificacions