Diferència entre revisions de la pàgina «Natzaret»

1 byte afegit ,  fa 2 mesos
(Es desfà la revisió 26365684 de 77.225.0.106 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
}}
[[Fitxer:Nazareth_View.jpg|miniatura|Vista del centre]]
'''Natzaret''' (en [[llatí]]: ''{{Lang-la|Nazareth'', en [[àrab]]:}}; {{Lang-ar|الناصرة : ''An|tr=an-Nāṣirah''Nāṣira}}; en [[hebreu]]: {{Lang-he|נָצְרַת: ''|tr=Natserat''}}) segons la tradició [[cristianisme|cristiana]] fou una ciutat de [[Galilea]] avui a [[Israel]], al sud-oest del [[llac Tiberíades]]. Té més de 50.000 habitants.
 
== Història ==
Segons historiadors i estudiosos bíblics actuals, és probable que aquesta ciutat no existís en temps de Jesús. No existeix cap referència històrica contemporània a la seva suposada existència i la més antiga, a part de la [[Bíblia]],<ref>Robert Ambelain, ''Jesús o el secreto mortal de los Templarios'', pàgina 98</ref> és de començaments del {{segle|IV}}. Estudiant-la s'ha arribat a la conclusió que es va produir un error de traducció del [[grec]] al [[llatí]] i que en la forma original no es deia que Jesús fos de Natzaret sinó que era [[Natzarens (sobrenom)|natzarè]], o sigui que vivia segons un usos i costums concrets d'un grup de l'època. Segles més tard, la tradició cristiana s'inventaria l'assentament de la ciutat i la construiria.<ref>Zindler, F. "Where Jesus Never Walked," ''American Atheist'', Winter 1996-97, pp. 33-42.</ref> Però no es pot descartar la seva existència com un llogaret sense importància. [[Constantí el gran]] hi va bastir una basílica. Epifani diu que fins al temps de Constantí el Gran només hi vivien jueus però a la conquesta musulmana ([[636]]) ja hi havia alguns cristians i el 670 Arculf diu que hi havia dues esglésies. El 943 [[al-Masudi]] esmenta una església molt venerada (sens dubte l'Església de la Verge).
 
Destruïda pels sarraïns abans de la conquesta pels croats, aquests la van reconstruir i un temps després el bisbe d'[[Escitòpolis]] s'hi va traslladar. L'abat rus Daniel en dóna una bona descripció de l'església de l'Anunciació i del Pou de Maria (1113/1115). El [[1187]] fou ocupada per [[Saladí]] i quan es va ajustar la pau amb [[Ricard Cor de Lleó]] el [[1192]] va restar en mans del sultà [[aiubitaDinastia aiúbida|aiúbida]]. Després l'esmenta [[Yaqut al-Hamawi]] (1225). [[Lluís IX de França]] hi va anar en peregrinació des d'[[Acre (Israel)|Acre]] el [[1251]]. [[Bàybars I]] va ordenar a l'emir Ala al-Din la destrucció de la ciutat ([[1263]]) i especialment l'església de la Verge.
 
Vers el [[1300]] [[al-Dimashki]] l'esmenta<ref>{{Ref-llibre |cognom=Petersen |nom=Andrew |títol=A gazetteer of buildings in Muslim Palestine |Volum=vol.1 |url= |llengua=anglès | editorial=Oxford University Press |data=2002 |pàgines=239}}</ref> com una vila jueva a la província de [[Safad]], habitada també per àrabs iemenites. També Khalil al-Zahiri a la meitat del {{segle|XV}} la considera part de la província mameluca de Safad. Els pelegrins cristians pel seu costat descriuen Natzaret com una vila miserable amb pocs cristians i una església en ruïnes, on la població musulmana era hostil als peregrins cristians.
26.771

modificacions