Diferència entre revisions de la pàgina «Festos»

4 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
Fals amic
m (eliminant espai sobrant)
m (Fals amic)
 
A la regió de Festos, queden algunes restes de la presència veneciana durant l'edat mitjana.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DP%3Aentry+group%3D8%3Aentry%3Dphaestus-geo |consulta=2 de febrer de 2021 |títol=Phaestus |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
 
Ja en temps moderns, l'excavació arqueològica del lloc començà el [[1884]] a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'[[Atenes]] (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el [[1900]]-[[1904]] i per en Doro Levi el [[1950]]-[[1971]]. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lenística han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau, hi ha l'església veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del llocjaciment arqueològic d'[[Aghia Triada]] i de [[Matala]].
 
== Referències ==
1.483.189

modificacions