La prova masculina de [[100 metres lliures]] als [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Jocs Olímpics d’estiu]] del 1992 va tenir lloc el 28 de juliol a les [[Piscines Bernat Picornell]] de [[Barcelona]], [[Catalunya]].<ref name="SR">{{Ref-web|url=https://www.sports-reference.com/olympics/summer/1992/SWI/mens-100-metres-freestyle.html|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200417163841/https://www.sports-reference.com/olympics/summer/1992/SWI/mens-100-metres-freestyle.html|arxiudata= 17 abril 2020|títol=Swimming at the 1992 Barcelona Summer Games: Men's 100 metres Freestyle|consulta= 12 març 2020|obra=Sports Reference}}</ref> Van competir 75 esportistes de 52 nacions.<ref name="Olympedia">{{Ref-web|url=https://www.olympedia.org/results/7628|obra=Olympedia|títol=100 metres Freestyle, Men|consulta=17 desembre 2020}}</ref> Les nacions s’havien limitat a dos nedadors cadascuna des dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1984|Jocs de 1984]]. L’esdeveniment el va guanyar [[Aleksandr Popov|Alexander Popov]] de l'[[Equip Unificat]]. Gustavo Borges va guanyar el primer bronze pel Brazil des del 1960 en aquesta disciplina. El francès [[Stéphan Caron]] va repetir com a medallista de bronze, el vuitè home que guanyava més d'una medalla a la prova. Va ser la primera vegada des del 1968 que els Estats Units competien i no guanyaven l’esdeveniment i, també la primera vegada des del 1956 que els nord-americans competien i no s'enduien cap medalla, ja que [[Jon Olsen]] va acabar quart i [[Matt Biondi]] va quedar cinquè.
== Antecedents ==
Aquesta va ser la 21a aparició dels 100 metres lliures masculins. L'esdeveniment s'ha celebrat a tots els Jocs Olímpics d'Estiu, excepte el 1900 (quan els lliures més curts eren els 200 metres), tot i que la versió de 1904 es mesurava en iardes en lloc de metres.<ref name="Olympedia">{{Ref-web|url=https://www.olympedia.org/results/7628|obra=Olympedia|títol=100 metres Freestyle, Men|consulta=17 desembre 2020}}</ref>
Van repetir cinc dels vuit finalistes dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1988|Jocs del 1988]]: el medallista d'or [[Matt Biondi]] dels Estats Units, el medallista de bronze [[Stéphan Caron]] de França, el quart classificat [[Gennadiy Prigoda]] de la Unió Soviètica (en aquesta ocasió amb l'equip unificat), el sisè classificat [[Andrew Baildon]] d’Austràlia, i vuitè classificat, [[Tommy Werner]], de Suècia.
Biondi era el favorit, ja que també havia guanyat el Campionat Mundial l'any anterior i el seu rècord mundial de 1988 encara seguia vigent. Caron i el campió europeu de 1991, [[Aleksandr Popov|Alexander Popov]], també van ser candidats.<ref name="Olympedia">{{Ref-web|url=https://www.olympedia.org/results/7628|obra=Olympedia|títol=100 metres Freestyle, Men|consulta=17 desembre 2020}}</ref>
Albània, Lituània, les Maldives, l’Aràbia Saudita i Seychelles van debutar cadascuna en la prova; algunes antigues repúbliques soviètiques van competir com a equip unificat i competidors de Iugoslàvia van competir com a participants olímpics independents.
