Castella la Vella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ast:Castiella la Vieya
m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per
Línia 3:
Els seus orígens estan en la [[Castella]] històrica que es va formar en el [[segle IX]] en la zona compresa entre les actuals [[Cantàbria]], [[Àlaba]] i Burgos. En el [[segle XVIII]], [[Carles III d'Espanya|Carles III]] assignava a l'anomenat regne de Castella la Vella les províncies de Burgos, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència. El [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|reial decret del 30 de novembre de 1833]], reforma de [[Javier de Burgos]], va posar les bases de la [[Províncies d'Espanya|divisió en províncies]] que amb algunes modificacions ha arribat fins als nostres dies; Logronyo i Santander que se sumen a Castella la Vella.
 
Un altre reial decret de [[30 de novembre]] de [[1855]], que dividia Espanya en 49 províncies, assignava les províncies de Valladolid i Palencia a les províncies que conformaven l'antic [[Regne de Lleó]], quedant a Castella la Vella únicament les de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia i Àvila. Aquesta divisió, que va sofrir altres intents de reforma durant el XIX, és la qual ha perdurat en els llibres i enciclopèdies des de mitjans de eldel [[segle XIX]] fins a superada la segona meitat de eldel [[segle XX]]. Per exemple les primeres edicions de l'Espasa, les primeres de la ''Enciclopèdia Britànica'' i la popular enciclopèdia escolar Álvarez establien aquesta divisió de províncies entre Castella la Vella i Lleó.
 
Amb l'[[Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó]] de [[1983]], Castella la Vella va perdre bona part de la seva identitat, en, per una banda, integrar-se políticament juntament amb [[Lleó (regió)|Lleó]] en un ens superior, i d'una altra, en perdre en favor d'autonomies provincials dues dels seus components: Santander i Logronyo, que van passar a constituir les comunitats autònomes de Cantàbria i La Rioja, respectivament.