Enric II de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Substitució editor visual |
Es desfà la revisió 27169716 de 93.176.146.55 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Enric II de França''' ([[Saint-Germain-en-Laye]], [[31 de març]] de [[1519]] - [[París]], [[10 de juliol]] de [[1559]]) fou [[duc de Bretanya]] ([[1536]]-[[1547]]) i [[rei de França]] (1547-1559).
== Família ==
Era el desè fill del rei [[Francesc I de França]] i la seva primera esposa [[Clàudia d'Orléans]]. Era nét per línia paterna del comte [[Carles I d'Angulema]] i [[Lluïsa de Savoia]], i per línia materna del rei [[Lluís XII de França]] i la duquessa [[Anna de Bretanya]].
Es va casar el [[1533]] a [[Marsella]] amb [[Caterina de Mèdici]], filla del duc [[Llorenç II de Mèdici]] i [[Magdalena de La Tour]]. D'aquesta unió nasqueren:
* el príncep [[Francesc II de França]] ([[1544]]-[[1560]]), [[rei de França]]
* la princesa [[Isabel de Valois]] ([[1546]]-[[1568]]), casada el [[1559]] amb el príncep i futur rei [[Felip II de Castella]]
* la princesa [[Clàudia de França]] ([[1547]]-[[1575]]), casada el [[1559]] amb [[Carles III de Lorena]]
* el príncep [[Lluís III d'Orleans]] ([[1549]]-[[1550]]), [[duc d'Orleans]]
* el príncep [[Carles IX de França]] ([[1550]]-[[1574]]), duc d'Orleans i [[rei de França]]
* el príncep [[Enric III de França]] ([[1551]]-[[1589]]), duc d'Orleans i [[rei de França]]
* la princesa [[Margarida de Valois (reina de França)|Margarida de Valois]] ([[1553]]-[[1615]]), casada el [[1572]] amb el rei [[Enric III de Navarra]] i futur rei de França amb el nom d'[[Enric IV de França]]
* el príncep [[Enric Hèrcules]] ([[1555]]-[[1584]]), [[duc d'Anjou]] i [[duc d'Alençon|Alençon]]
* la princesa Victòria de Valois ([[1556]])
* la princesa Joana de Valois (1556)
== Ducat de Bretanya i hereu del regne ==
De [[1526]] a 1530, com a garantia del compliment del [[Tractat de Madrid de 1526|Tractat de Madrid]], va ser [[ostatge]] de l'emperador Carles V a diferents castells del Condestable de Castella, Íñigo Fernández de Velasco, com ara Villalba de los Alcores (Valladolid), Villalpando (Zamora) i finalment Pedraza (Segòvia) juntament amb el seu germà, el delfí Francesc, posteriorment coronat com [[Francesc III de Bretanya]]. Els dos nens comptaven vuit i nou anys quan van arribar com a ostatges entregats pel seu pare a l'emperador. Van sortir de Castella gràcies a la Pau de les Dames, firmada per Lluïsa de Savoia, mare de Francesc I, i Margarida d'Àustria, tieta de l'emperador Carles V, a la ciutat de Cambrai el dia 3 d'agost de 1529, però l'alliberació no es va produir fins al día 1 de juliol de 1930, a Hondarribia on va travessar el riu Bidasoa, canviats per una important quantitat d'or i joies, la més preuada era la coneguda "Flor de Lis".
En morir el seu germà, el delfí i duc [[Francesc III de Bretanya]] <nowiki/>el 10 d'agost de 1536, recaigueren sobre Enric els seus títols. Així passà a ser [[delfí]], i per tant hereu del regne, com també titular del [[Ducat de Bretanya]], si bé no arribà a ser coronat mai. Aquest fet provocà que el Ducat passés a ser integrat per Francesc I a la Corona.
Ordí i dirigí el [[Setge de Perpinyà (1542)]] amb 40.000 homes.<ref>Modesto Lafuente ''[http://books.google.cat/books?id=fsYCAAAAYAAJ&pg=PA210&lpg=PA210&dq=perpi%C3%B1an+1542&source=web&ots=VxXSAtieL5&sig=F0VXj8H29uHHzeG3M7ljBO_q_x4#PPA212,M1 Historia general de España]''</ref> Les tropes [[Sacre Imperi Romanogermànic|imperials]] comandades pels capitans Cervellon i Machichaco,<ref>Lucas Alamán, ''[http://books.google.cat/books?id=Q-oMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA337&lpg=RA1-PA337&dq=perpi%C3%B1an+1642&source=web&ots=Y-vdddsvCs&sig=3aVTS9wvYCaT0Rx-fp2J7_MTKmg Diccionario universal de historia y de geografía]''</ref> que en una sortida van inutilitzar l'[[artilleria]] francesa que atacava les muralles, van resistir fins a l'arribada de l'exèrcit de [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel]], el duc d'Alba, provocant la retirada francesa.
== Ascens al tron ==
[[Fitxer:Corneille de Lyon 001.jpg|miniatura|Imatge d'un jove príncep Enric]]
El [[1547]] a la mort del seu pare ascendí al tron francès i fou coronat a la [[Catedral de Reims]]. Fou erràtic en la política d'aliances i, en un principi, gran defensor del [[catolicisme]] davant la [[Reforma Protestant]], combatent els [[hugonots]] però aliant-se amb els [[calvinisme|calvinistes]]. El [[1551]] va condemnar els llibres no-catòlics i va prohibir la seva venda i circulació. Aquesta lluita contra els [[protestants]] va comportar l'inici de les [[Guerres de Religió]].
Va enfrontar-se al seu gran rival europeu [[Carles I de Castella]], [[emperador]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], aliant-se amb l'[[Imperi Otomà]]. Va prendre [[Metz]] tot i l'assetjament del rei Habsburg i va defendre la ciutat de [[París]] de diversos intents d'ocupació per part de les tropes castellanes i imperials. Totes aquestes lluites van portar la Corona francesa a la fallida econòmica.
Va negociar el rescat de [[Bolonya]] amb els anglesos el [[1550]]. Mitjançant el [[Tractat de Chambord]] de [[1552]] va aconseguir l'aliança dels prínceps protestants d'Alemanya contra l'emperador Carles V i fou autoritzat a prendre [[Metz]], [[Toul]] i [[Comtat de Verdun|Verdun]]. Carles V, que estava preparant la seva abdicació, amb el [[Tractat de Vaucelles]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol=Història |url=http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA348&dq=Tr%C3%AAve+de+Vaucelles+5+de+febrer&hl=ca&ei=jCIUTqiJDYPYsgbZo8ToDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1992 |pàgines=vol.2, p.348 |isbn=8478262997}}</ref> va buscar la pau amb França, concloent una treva de cinc anys i es reconeixien les noves possessions franceses (els bisbats de Metz, Toul i Verdun, moltes places fortes entre Luxemburg i Flandes, i possessions diverses en el Piemont, al centre de la Itàlia i Còrsega).
El [[1558]] el [[duc de Guisa]] i l'armada francesa va aconseguir recuperar el port de [[Calais]], última possessió anglesa en territori francès.
Al final del seu regne va patir diverses derrotes a [[Itàlia]] i els [[Països Baixos]] davant Carles V. El [[1559]] es va veure obligat a signar la [[Pau de Cateau-Cambrésis]], per la qual la Corona francesa renunciava definitivament als seus interessos a Itàlia.
Va morir el [[1559]] a [[París]] durant un [[torneig]] contra [[Gabriel de Montgomery]], celebrat amb motiu de les núpcies de la seva filla Isabel amb [[Felip II de Castella]], d'una ferida a l'ull.
== Vegeu també ==
* [[Jean-Baptiste Le Gendre]]
== Notes ==
{{Referències}}
{{Projectes germans}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol = [[Duc de Bretanya]] | abans = [[Francesc III de Bretanya|Francesc III]] | després=Retorn a la Corona|anys = [[1536]]–[[1547]]}}
{{Filera de successions|títol = [[Rei de França]] | abans = [[Francesc I de França|Francesc I]] | després = [[Francesc II de França|Francesc II]] | anys = [[1547]]–[[1559]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Reis de França}}
{{Autoritat}}
| |||