Comana del Pont: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç
m enllaços
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Comana del Pont''' ([[Grec antic|grec]] ''Komana''Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del [[Regió del Pont|Pont]], inicialment part del Pont Gàlata (''Pontus Galaticus'') i després del [[Pont Polemoniac]], i finalment a la província d'[[Armènia]] (a l'Armènia Secunda). Segons la [[Taula de Peutinger]] era a la via que avançava de Tàvium cap a l'est i segons [[Estrabó]] a l'alta vall de l'[[riu Iris|Iris]], prop de [[Neocesarea]]. Es creu que és l'actual Gumenek a la vora del Tokat Su (el nom modern del riu Iris), on s'han trobat unes ruïnes i un pont romà.
 
Comana va portar el nom de ''Hierocesarea'' (Cesarea Sagrada) en època romana, i fou centre del comerç amb Armènia.
 
Comana tenia com a deïtat tutelar anomenada [[Ma (deessa)|Ma]], la mateixa deessa que la ciutat capadòcia de [[Comana de Capadòcia|Comana]], i això ha fet pensar que fouera una mena de colònia d'aquesta darrera.
 
Va pertànyer als reis del Pont que dues vegades a l'any hi feien una processió en honor de la deessa, i en aquestes ocasions el gran sacerdot portava una diadema i era la segona persona en importància després del rei. Dorialos[[Dorilau de Comana|Dorilau]], nebot d'un altre Dorialos[[Dorilau que fouTàctic|Dorilau]] ancestre (per part de mare) d'[[Estrabó]], fou gran sacerdot de Cumana nomenat per [[Mitridates el granGran]].
 
Després de la campanya de [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]], Pompeu va tenir el control d'aquestes regions i va nomenar gran sacerdot a Arquelau al que va donar el temple i un terreny a tot el voltant de 60 estàdia, amb drets sobirans dins d'aquestos límits i reconegut amo de tots els esclaus del temple dins del territori de la ciutat de Comana però sense poder-los vendre, ja que estaven vinculats a la terra (es creu que eren al tomb de sis mil). Arquelau era fill d'[[Arquelau (general)|Arquelau]], el millor general de Mitridates, honorat per L. Sul·la i pel senat romà, i amic d'A. Gabinius. El gran sacerdot Arquelau es va casar amb Berenice, la germana gran de Cleòpatra d'Egipte, i filla de Ptolemeu Auletes que quan fou enderrocat fou substituït per la filla Berenice, amb la qual Arquelau fou rei durant sis mesos. Va morir en la batalla contra Gabinius, que va restaurar a Auletes ([[55 aC]]), però com a gran sacerdot el va succeir el seu fill Arquelau