|
Amb la introducció de l'[[agricultura]] i l'augment de la població humana (i amb això, de la caça), la seva població va desaparèixer de diverses zones i en altres va minvar ostensiblement. En temps recents, el fet de ser una espècie única al món, endèmica de la Península, la va convertir en una cotitzada espècie de caça major. Es té constància de l'arribada expressa de caçadors procedents de [[França]] i el [[Regne Unit]] durant els segles [[segle XIX | XIX]] i [[segle XX | XX]], especialment al [[Pirineu]], buscant únicament la mort d'algun exemplar i les seves valuoses banyes com a trofeu.
Vers la fi del {{segle|XIX}}, la població de cabra salvatge estava en ràpida regressió i la subespècie gallego-portuguesagalaicoportuguesa s'havia extingit. [[Alfons XIII d'Espanya]] va crear el [[1905]] el Refugi Reial de Caça de la [[Serra de Gredos]] per limitar la caça d'aquest animal a la zona i salvar així la llavors reduïda població local, però no va prendre més mesures pel salvament de l'espècie. No fou fins al [[1950]] quan van començar a crear-se nombroses reserves per a protegir la cabra salvatge, encara que en molts casos no es van crear polítiques adequades a aquest efecte. L'[[extinció]] recent de la cabra salvatge pirinenca es deu en bona part a això, reduït a només vint exemplars el [[1970]] i condemnada per tant a la desaparició en unes poques dècades. La manca de cabres salvatges per les caceres es va intentar cobrir durant el [[franquisme]] amb la introducció d'altres bòvids forans, com el [[mufló]] i l'[[arruí]], espècies que han tingut un impacte desigual sobre la flora i fauna local i en alguns casos han posat encara més en dificultats la cabra salvatge, doncsatès que competeixen amb ella pels mateixos recursos.
Les subespècies sobreviuen en la seva major part a Gredos, las Batuecas, els [[Parc Natural dels Ports|Ports]], [[Mola de Cortes]], Regió muntanyenca de Conca, Alcaraz, Serra Madrona, [[Serra Màgina]], [[Sierra de Cazorla]], [[Sierra de Segura]], els Filabres, [[Sierra Nevada (Espanya)|Sierra Nevada]], [[Sierra de las Nieves]] i muntanyes de [[Cadis]]. També s'han introduït unes quantes a diversos punts del sector peninsular, com la [[Serra de Guadarrama]] o el terme municipal d'Albaladejo ([[Ciudad Real]]). La Junta de Galícia porta a terme un pla de reintroducció a gran escala a [[Galícia]] des del 2003.{{CC|data=setembre de 2018}}
Entre 1995 i 1999 es va reintroduir a Montserrat uns vint-i-cinc exemplars procndentsprocedents dels Ports. A 2017 se'n comptabilitza una població estable de dos -cents cinquanta exemplars. A partir de 2014 es comencacomença a introduir al vessant francès dels Pirineus la subespècie hispànica<ref>Emmanuelle Gayet, [http://france3-regions.blog.francetvinfo.fr/pyrenees/2014/10/09/5eme-lacher-de-bouquetins-iberiques-dans-les-pyrenees-francaises.html 5ème lâcher de bouquetins ibériques dans les Pyrénées françaises], blog de France 3 Midi-Pyrénées, 9 octobre 2014</ref> i alguns exemplars comencen a observar-se al vessant sud el 2021.<ref>https://www.ccma.cat/324/lherc-una-especie-de-cabra-salvatge-torna-al-pirineu-catala-un-segle-despres/noticia/3096667/</ref> Mentre que la caça de l'espècie no està permesa en moltes zones, en altres, com a Gredos, només s'usa com a mitjà per a controlar-ne població a causa de l'escassetat de depredadors naturals.
== Galeria ==
|
