Mestre dels oficis: diferència entre les revisions

[[Pere Patrici el Mestre]], que va ocupar el càrrec amb [[Justinià I]] durant vint-i-sis anys ([[539]]-[[565]]), va escriure una història sobre les funcions i el desenvolupament d'aquest càrrec des del temps de Constantí fina a la seva època, de la que se'n conserva un extracte a ''De ceremoniis'' el llibre recopilat per [[Constantí VII]]. El càrrec es va mantenir després de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]], a Itàlia on [[Teodoric el Gran]] va conservar els títols, nomenant per exemple, a [[Cassiodor]], ''[[magister militum]]'' del [[523]] al [[527]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Musset |nom=Lucien |títol=Les invasions: les vagues germaniques |pàgines=96-97 |lloc=Paris |editorial=P.U.F. |any=1994 |isbn=9782130467151}}</ref>

 

El càrrec va seguir existint a l'[[Imperi Romà d'Orient]] amb una funció burocràtica, però va perdre la majoria dels seus poders administratius a finals del {{segle|VII|s}} o {{Romanes|VIII}}, que van passar principalment als [[Logoteta|logotetes del Dromos]], i es va convertir en una dignitat, la de ''magistros'' (μάγιστρος, en femení ''magistrissa'' μαγίστρισσα). El títol es va mantenir almenys fins al regnat de [[Lleó VI el Filòsof]] (r. [[886]]-[[912]]), ja que el seu padrastre, [[Estilià Zaützes]], és anomenat "mestre dels oficis divins" (μάγιστρος τῶν θείων ὀφφικίων).<ref>{{ref-llibre |cognom=Tougher |nom=Shaun |títol=The reign of Leo VI : (886-912): politics and people |pàgines=99 |lloc=Leiden |editorial=Brill |any=1997 |isbn=9789004108110}}</ref>