Ruïnes lusitanoromanes de Boca do Rio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 39:
Boca do Rio fou habitat a partir del segle II, i la fàbrica de salaó funcionaria principalment des de la fi d'aquest segle, i fou abandonat durant la primera meitat del segle V. Aquest període s'insereix en el [[Lusitània|domini romà de Lusitània]]. Al principi l'Atlàntic entrava a la zona de Boca do Rio, fent una llacuna, a la vora de la qual s'instal·laren els tallers. La zona passà per grans alteracions geogràfiques per l'acumulació de sediments, que transformà un gran espai ocupat per la mar en una zona seca, modificació que degué tenir efectes dràstics en l'ocupació romana. Els únics vestigis de la llacuna són Paul da Boca do Rio i Lontreira.
 
Històricament, el jaciment arqueològic se situa al [[Cap de São Vicente|promontori sagrat]], amb la punta a [[Sagres]], d'acord amb la classificació del geògraf romà [[Pomponi Mela]] en ''De Situ Orbis'', tot i que només hi apunte l'existència de dues ciutats en aquella zona, ''[[Lacobriga]]'' ([[Lagos (Portugal)|Lagos]] i ''Portus Hannibalis'' ([[Portimão]]). Estácio da Veiga va descriure l'existència de ruïnes romanes a la zona al voltant de Boca do Rio, amb un gran nombre de restes d'edificis i altres peces d'aquell període a Martinhal. A la platja de Salema es trobaren fons de tancs, tot i que a causa del seu ciment probablement no eren romans sinó cartaginesos. Estácio da Veiga afirma que part del material de ceràmica utilitzat en la construcció del poble romana de Boca do Rio podria venir dels tallers de Martinhal.
[[Fitxer:Ruínas_Romanas_da_Boca_do_Rio_-_Vila_do_Bispo_-_04-11-2019.jpg|miniatura|Magatzem Sud al 2019, amb vestigis de les excavacions]]