Programa nuclear de l'Iran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
{{millorar traducció|data=maig de 2021}}{{obsolet|data=2021}}El ''' programa nuclear de l'Iran ''' és un esforç iranià pel desenvolupament de tecnologia nuclear iniciat sota el mandat del [[xa]] de [[Iran]] a la dècada [[1950]], amb l'ajuda dels [[Estats Units d'Amèrica]] (EUA).
Després de la [[Revolució iraniana]] de [[1979]] el programa va ser temporalment detingut. Aviat va ser reprès, encara que sense tanta assistència [[Occident|occidental]] com en l'època pre-revolucionària. El programa nuclear actual de l'Iran consisteix de diversos llocs d'investigació, una mina d'[[urani]], un [[reactor nuclear]], i algunes facilitats de processament d'urani que inclouen una [[enriquiment d'urani|planta d'enriquiment]]. El Govern iranià assegura que l'únic objectiu del programa és desenvolupar la capacitat de generar [[energia nuclear]] amb fins pacífics, i planeja generar 6000MW d'electricitat per mitjà de plantes d'energia nuclear per a l'any 2010.<ref name="gen2010">{{
== Història ==
Línia 7:
El Programa nuclear de l'Iran té els seus orígens en la [[Guerra Freda]], a finals dels anys 50 sota l'auspici dels EUA en el marc d'acords bilaterals entre ambdós països. Específicament l'any [[1957]], quan sota el programa [[Àtoms per la Pau]] es va signar un acord de cooperació nuclear civil. El Sha [[Mohammad Reza Pahlevi]] governava l'Iran en aquest llavors, i després del [[enderrocament]] recolzat per la [[CIA]] de [[Mohammad Mosaddeq]] a [[1953]], el seu règim semblava prou estable i amistós cap a Occident com perquè els EUA es preocupessin pel fet de l'Iran eventualment pogués tenir armes nuclears.
En [[1959]] es va establir el Centre de Recerca Nuclear de [[Teheran]] (cinta), manejat per l'Organització d'Energia Atòmica de l'Iran (OEAI). L'cinta va ser equipat amb un reactor de recerca nuclear de 5 megawatts, donat per EUA i que va entrar en operació a [[1967]], sent alimentat amb [[urani]] altament enriquit.<ref>{{
=== Cooperació entre Estats Units i l'Iran en la dècada del 70 ===
A [[març]] de [[1974]], el Sha va preveure que les reserves de [[petroli]] del món algun dia s'acabarien, i va declarar que "El petroli és un material noble, massa valuós com per cremar... Tenim previst produir, el més aviat possible, 23 000 megawatts d'electricitat utilitzant plantes nuclears. "<ref name="shah">{{
Per a l'any [[1975]], el secretari d'Estat nord-americà, [[Henry Kissinger]], havia signat un memoràndum titulat ''US-Iran Nuclear Co-operation'', en el qual s'esmentava que la venda d'equips d'energia nuclear a l'Iran portaria a les [[corporació|corporacions]] nord-americanes guanys de més de sis mil milions de dòlars. En aquest llavors, l'Iran extreia sis milions de barrils (950.000 m³) de [[petroli|cru]] al dia, en l'actualitat l'Iran extreu quatre milions de barrils (640.000 m³) diaris de cru.
En [[1976]] el president [[Gerald R. Ford]], amb desconfiança, va signar una ordre que permetia l'Iran comprar i operar una facilitat de processament, de fabricació nord-americà, per extreure [[plutoni]] de combustible de reactor nuclear, amb tots els riscos de proliferació que això portaria. Entre altres coses, el document deia que la "introducció d'energia nuclear proveirà tant per a les necessitats de creixement de l'economia iraniana com per crear reserves lliures de cru per a l'exportació o la conversió a petroquímics."<ref name="WP1">{{
L'equip del president Ford no només va donar suport els plans iranians per iniciar una indústria massiva d'energia nuclear, sinó també es va esforçar per tancar un acord multimilionari que li hauria permès a l'Iran controlar grans quantitats de plutoni i urani enriquit, materials que poden usar-se per crear una bomba atòmica. Cal recordar que l'Iran en aquest llavors era un aliat pròxim dels EUA, que comptava amb molts diners i llaços estrets amb [[Washington DC|Washington]]. Companyies nord-americanes, entre les quals estaven Westinghouse Electric i [[General Electric]] riñieron per fer negocis en aquest país. Respecte d'això, en una entrevista, el [[27 de març]] de [[2005]] Henry Kissinger va declarar "no crec que l'assumpte de la proliferació hagi sorgit [durant les negociacions]."<ref name="WP1" />
Fins el canvi d'administració, en [[1977]], [[Richard B. Cheney|Dick Cheney]], el Secretari de Defensa [[Donald Rumsfeld]] i [[Paul Wolfowitz]], que actualment estan entre els grans opositors al programa nuclear iranià, van estar involucrats en la promoció d'un programa nuclear iranià que permetés extreure plutoni del combustible de reactor nuclear per al seu ús en armes nuclears.<ref>{{
=== Després de la Revolució de 1979 ===
Després de la [[Revolució iranià|Revolució de 1979]], Iran va informar el [[Organisme Internacional d'Energia Atòmica]] (OIEA) dels seus plans per reiniciar el seu programa nuclear utilitzant combustible nuclear de fabricació domèstica, i el 1983 l'OIEA fins i tot va planejar ajudar a Iran sota el seu Programa d'Assistència Tècnica per tal de produir urani enriquit. Un informe de l'OIEA enunciava clarament que l'objectiu del Organisme era "contribuir amb la formació d'experts locals i mà d'obra necessitada per a sustentar un programa ambiciós en el camp de la tecnologia de reactor d'energia nuclear i de la tecnologia de cicle de combustible ". No obstant això, l'OIEA va ser obligada a acabar el programa per pressió dels EUA <ref>{{
Així doncs, la Revolució iranià va ser un moment crític en la relació entre l'Iran i els països estrangers en termes de cooperació per obtenir energia nuclear. Després 1979, [[França]] es va negar a lliurar urani enriquit a l'Iran. A més, l'Iran no va poder recuperar de Eurodif la seva inversió. La [[societat anònima]] Eurodif va ser formada el [[1973]] per França, [[Bèlgica]], [[Espanya]] i [[Suècia]]. El 1975, el 10% de les accions de Eurodif, pertanyents a Suècia, van anar a l'Iran com a resultat d'un acord entre França i l'Iran. La companyia subsidiària del govern francès Cogema (ara Areva NC) i el govern iranià establir l'empresa Sofidif (Société franc-iranienne pour l'enrichissement de l'Uranium parell Diffusion gazeuse) amb un repartiment del 60% i 40% de les accions, respectivament. A canvi, Sofidif va adquirir el 25% de les accions de Eurodif, el que li va donar a l'Iran el 10% adquirit de Eurodif. El Sha Reza Pahlevi va prestar mil milions de dòlars (i altres 180 milions de dòlars el 1977) per a la construcció de la fàbrica de Eurodif, per així tenir el dret de comprar el 10% de la producció del lloc.
També se'ls va pagar als EUA per lliurar combustible nou d'acord amb el contracte signat amb l'Iran abans de la Revolució. No obstant això els EUA no van lliurar el combustible ni van retornar el pagament de milers de milions de dòlars que havien rebut. [[Alemanya]] també va rebre un pagament de milers de milions de dòlars per les dues facilitats nuclears a Bushehr, però després de tres dècades, no ha exportat cap tipus d'equip i tampoc ha reemborsat els diners.<ref name="anti1">{{
En [[1982]], el president [[François Mitterrand]] es va refusar a lliurar urani a l'Iran, que també reclamava el deute de mil milions de dòlars. En [[1986]] Georges Besse, gerent de Eurodif, va ser assassinat, el acte va ser suposadament reivindicat per militants del grup [[Acció Directa (grup)|Acció Directa]], encara que ells van negar qualsevol responsabilitat durant el seu judici.<ref>{{cita llibre|títol = Jean-Louis Bruguière, un juge d'exception|editorial = Voltaire Network (Francès)|data = 29 abril 2004|url = http://www.voltairenet.org/article13591.html}}</ref> En la seva recerca '' La République Atomique, France-Iran li pacti nucléaire '', David Carr-Brown i Dominique Lorentz van assenyalar com a responsables als serveis d'[[intel·ligència militar|intel·ligència]] iranians. Finalment es va arribar a un acord en [[1991]]: França reemborsar els diners, i l'Iran es va mantenir l'accionariat de Eurodif a través d'Sofidif. No obstant això, l'Iran es va abstenir de reclamar pel urani produït.<ref>{{
Kraftwerk Union, l'empresa col·lectiva formada per Siemens AG i AEG Telefunken, es va retirar per complet del projecte nuclear de Bushehr el juliol de [[1979]], després de suspendre les seves operacions el gener de 1979, deixant un reactor complet en un 50% , i l'altre reactor en un 85% complet. Argumentar que la seva decisió es va basar en el fet que l'Iran no cancel·lar un deute 450 milions de dòlars en pagaments endarrerits. La companyia havia rebut més de dos i mig milers de milions de dòlars del contracte total. El seu retir va ser provocat per la certesa que el govern de l'Iran acabaria el contracte unilateralment, certesa a la qual van arribar després de la fi de la Revolució de 1979, que va paralitzar l'economia iraniana i que va portar a un punt crític les relacions de l'Iran amb Occident . La companyia francesa Framatome, subsidiària de Areva, també es va retirar.
Línia 63:
=== Arak ===
Aquest lloc va ser donat a conèixer per un grup terrorista del país, el 2002, es construeix un reactor nuclear de 40 MWt d'aigua pesada per desenvolupament i investigació; haurà d'estar llest per a 2014.<ref Name=ref_duplicada_1>{{
aquest nou reactor té el propòsit de substituir al reactor de 1967 al Centre de Recerca Nuclear de Teheran el qual produeix radioisòtops per a medicina i agricultura.<ref>{{
=== Ardakan ===
Línia 85:
El 1990 es va reactivar el programa buscant socis internacionals però a causa de sancions unilaterals dels Estats Units pocs candidats van entrar al negoci.
El 1995 se signa un contracte amb Rússia per acabar el reactor parcialment construït a Bushehr, creant un reactor de 915 MWe d'aigua pressuritzada per acabar el 2007.<ref>{{
80 tones de combustible nuclear van ser lliurades el desembre de 2007, sota supervisió de l'Agència Nuclear de l'ONU.
=== Chalus ===
Es va donar a conèixer aquest lloc per exiliats iranians a Europa que afirmaven que està situat a la muntanya a 20 quilòmetres del poble de Xals.<ref>{{
=== Darkovin ===
Línia 97:
=== Isfahan ===
És un centre de recerca nuclear opera un petit reactor nuclear de recerca de fabricació Xina. Operat per l'Agència d'Energia Nuclear de l'Iran.<ref>{{
Nuclear Technology Center}}</ref>
El lloc converteix el pastís Groc yellowcake en urani hexaflorido, per a l'octubre de 2004 el lloc opera a un 70% de la seva capacitat, té una altra planta que produeix Zirconium altre ingredient per reactors nuclears.
Línia 111:
=== Natanz ===
És una planta protegida de Enriquiment de Combustible, cobreix 10 [[hectàrea|ha]], el complex està construït a 8 metres sota la superfície i protegida per una cuirassa de 25 decímetres de ciment reforçat. Aquest lloc va ser exposat el 2002 per Alireza Jafarzadeh, el 2003 el lloc va ser visitat per ElBaradei de la IEAA reportant l'existència de 160 centrífugues en operació i la construcció d'un total de 1000 en el mateix lloc.<ref name="gsnatanz">{{
=== Parchin ===
És un complex militar, no un lloc d'investigació nuclear, la IAEA així ho confirma el 2003 quan va tenir accés al mateix i es van prendre totes les mostres necessàries per corroborar, resultat que no hi ha material nuclear.<ref name="iaeaparchin">{{
=== Saghand ===
Línia 123:
=== Yazd ===
És un centre de processament de radiació equipat amb un accelerador Rhodotron TT200 fet a Bèlgica, amb una capacitat màxima de 100 [[kW]], està dedicat a recerca geofísica i analitzar dipòsits minerals que envolten la ciutat on es troba, la seva funció serà la d'ajudar a la medicina i la indústria de polímers.<ref name="ntiyadz">{{
== Referències ==
| |||