Diferència entre revisions de la pàgina «Anglicanisme»

678 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
Encloure les tres tendències de l'anglicanisme i fer referència a la Comunió Anglicana.
m (Revertides les edicions de 77.230.214.99. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Encloure les tres tendències de l'anglicanisme i fer referència a la Comunió Anglicana.)
L'església anglicana estableix el seu origen històric en la missió de [[Agustí de Canterbury|sant Agustí]] de [[597]], qui va ser enviat pel papa per realitzar l'evangelització dels anglesos. Amb el suport dels cristians residents de [[Kent]], va establir la seva església a [[Canterbury]], i es va convertir en el primer [[arquebisbe de Canterbury]]. [[Anglaterra]] va ser una nació catòlica fins al [[1534]], quan es va separar oficialment de Roma durant el regnat d'[[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]]. La ruptura es va provocar per la negació del [[papa]] [[Climent VII]] a anul·lar el matrimoni d'Enric amb [[Caterina d'Aragó]], filla dels [[reis catòlics]] i tia, per tant, de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] el [[1527]]. El [[1529]] Enric VIII va redactar un manuscrit de fonts antigues que provaven que la supremacia espiritual pertanyia al monarca i demostrava la il·legalitat de l'autoritat papal. L'[[Església d'Anglaterra]] va reconèixer a Enric VIII com autoritat suprema el [[1531]], encara que el rei volia aconseguir un acord amb el papa. El [[1532]] l'Església va començar a trencar els vincles amb l'[[Església Catòlica]], donant autoritat sobre les qüestions matrimonials a l'arquebisbe de Canterbury qui va anul·lar el matrimoni d'Enric. Finalment, el [[1534]] es va proclamar l'Acte de Submissió del Clergat, amb el qual es donava fi a la influència del papa, i confirmava als reis d'Anglaterra com a caps suprems de l'Església d'Anglaterra.
 
Malgrat la separació de Roma, l'Església d'Anglaterra sota Enric VIII va romandre essencialment catòlica en [[teologia]]. El papa [[Lleó X]], havia donat el títol de ''fidei defensor'', defensor de la fe, a Enric VIII, principalment pels seus atacs contra el [[luteranisme]]. Però, amb el creixement de la fe protestant en el continent a poc a poc la doctrina anglicana va ser influenciada pel protestantisme, especialment durant el {{segle|XVII|s}}.<ref name=":0" />
 
A l’anglicanisme es distingeixen tres tendències: la protestant o Low Church, l’anglocatòlica o High Church i la liberal o Broad Church, que representen distints estils de culte i diferents enfocaments de l'[[eclesiologia]].
Avui, no existeix una Església Anglicana única, sinó que, diverses esglésies accepten l'autoritat de l'[[arquebisbe de Canterbury]] i la teologia de l'Església d'Anglaterra, entre d'elles l'[[Església Episcopal Escocesa]] i les [[Església Episcopal|esglésies episcopals]]
 
Avui, no existeix una Església Anglicana única, sinó que, diverses esglésies accepten l'autoritat de l'[[arquebisbe de Canterbury]] i la teologia de l'Església d'Anglaterra, entre d'elles l'[[Església Episcopal Escocesa]] i les [[Església Episcopal|esglésies episcopals]]. Així doncs, l’anglicanisme no es limita a l’àmbit britànic sinó que s’ha difós per tot el món i ha arribat a conformar la [[Comunió anglicana|Comunió Anglican]]<nowiki/>a. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós|títol=Diccionari de religions|data=2015|editorial=Generalitat de Catalunya. Direcció General d’Afers Religiosos|lloc=Barcelona|pàgines=31}}</ref>
 
== Doctrina ==
L'[[Església d'Anglaterra]] es considera una església reformada i protestant i alhora dins de la tradició catòlica: reformada ja que la doctrina protestant l'ha influït, ja que no accepta l'autoritat del [[Papa]]; catòlica ja que declara ser la continuació de l'església apostòlica i universal, i no pas una nova formació, a més que conserva l'estil litúrgic de la missa i l'adoració catòlics. En molts aspectes l'anglicanisme manté una política de tolerància d'idees. Per això, hi ha faccions molt ortodoxes i conservadores i faccions [[moviment carismàtic|carismàtiques]]. Aquesta tolerància també ha permès el sorgiment de doctrines que es consideren liberals, i el 1998 l'església acceptà els [[homosexualitat|homosexuals]] com a membres de ple dret de l'església però exigint el celibat, i el [[2 de novembre]] de [[2003]] l'[[Església episcopal als Estats Units|Església Episcopal]] ordena el primer [[bisbe]] que es reconeix homosexual.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Hein |nom=David |cognom2=Shattuck, Jr. |nom2=Gardiner H. |títol=The Episcopalians |url=http://books.google.cat/books?id=Dtr2TzTuzssC&pg=PA145&dq=episcopalian+homosexual+2003+Gene+Robinson&hl=ca&ei=9CSWTeaJGYuz8QOPyMQX&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |editorial=Church Publishing, Inc. |lloc= |data=2005 |pàgines=p.146-147 |isbn=0898694973}}</ref>
 
== Vegeu també ==
560

modificacions