Orfebreria romànica a Catalunya: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Inauguració Sales romànic juny 2011 - Placa central de creu majestat.JPG|thumb|250pxminiatura|Creu romànica d' orfebreria exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.]]

Als inventaris que encara existeixen referents als segles x al xiii es detallen nombroses i riques peces d'orfebreria, la majoria desaparegudes. Fins el moment la més antiga és l'altar portàtil del [[Monestir de Sant Pere de Roda]], trobada amagada en un racó de l'edifici. La datació aproximada és de l'any 1000. És de plata repussada, de treball molt arcaic amb influència de l' [[art carolingi]] que s'adapta a un estil propi de la zona. Porta unes inscripcions i està adornada amb motius vegetals sense que quedi un espai per repussar. Es guarda al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. Les altres peces conservades són ja dels segles xii i xiii i fins i tot del segle xvi en el que moltes obres continuaven sent de tipologia [[art romànic|romànica]].{{sfn|Gudiol|1974|p=205}}

Es conserven tres creus del segle xii, estant la més antiga la de plata repussada procedent del [[Monestir de Sant Miquel del Fai]] a la localitat de [[Riells del Fai]], dintre de l'ajuntament de [[Bigues i Riells|Bigues]]; les altres dues són de coure amb or i esmalts. Són obres importants però no procedeixen dels tallers de [[Llemotges]] com succeeix amb moltes altres creus inventariades i desaparegudes. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es guarda un copó que va pertànyer a la [[catedral d'Urgell]], obra notable d'importació. També es conserven les cobertes del Missal de Sant Ruf d'Avinyó, que es guardava a l'arxiu capitular de la [[catedral de Tortosa]], d'origen francès; aquestes cobertes estan datades de l'any 1200; són decorades amb plata repussada i esmaltada amb la tècnica de l'[[esmalt alveolat]]. S'han pogut conservar així mateix alguns [[encenser]]s fets en bronze fos i decorats a burí amb ornamentació floral molt estilitzada; l'estudi d'aquestes peces assegura l'existència de diversos tallers durant el segle XII. Als aixovars funeraris d'alguns bisbes s'han trobat [[calze (litúrgia)|calzes]] sense decoració però amb dissenys molt artístics en plom o amb l'aliatge anomenat [[peltre]]. Un d'ells procedeix del sepulcre de [[Sant Bernat Calvó]], mort el 1243.

Les obres en ferro van tenir una certa importància obrint-se un bon nombre de tallers de farga als voltants dels jaciments de [[pirita]] de [[Catalunya nord]], sobretot als estreps pirinencs.<ref group="n.">El jaciment més important de la zona de Catalunya es troba sens dubte als Pirineus de Lleida en la denominada [[Vallferrera]]. [https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/115761/Mem%C3%B2ria_GarciaYaiza.pdf?sequence=1&isAllowed=y]. Universidad Politécnica de Cataluña. Yaiza Garcia Galera p. 15].</ref>

Fitxer: Durro - Pany de la Nativitat.jpg|[[La Nativitat de Durro|Església de la Nativitat de Durro]]

* {{cita publicació |cognom=Gudiol|nom=José |enllaçautor=Josep Gudiol i Ricart|any=1974|títol=Arte Antiguo y Medieval|publicació=Tierras de España. Cataluña. Fundación Juan March|volum=I |pàgines=94 i ss|ubicació=Barcelona|editorial=Noguer|isbn=84-279-8002-7}}

* {{Cita enciclopèdia|enciclopèdia=Historia general del arte|volum=IX|títol= El arte románico siglos XI y XII |colecció=Summa Artis|nom=Josep |cognom=Pijoán|enllaçautor=Josep Pijoan i Soteras|editorial= Espasa Calpe |any=1949|ubicació=Madrid}}