Orfebreria romànica a Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
[[Fitxer:Inauguració Sales romànic juny 2011 - Placa central de creu majestat.JPG|thumb|250pxminiatura|Creu romànica d' orfebreria exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.]]
L''''orfebreria romànica a Catalunya''' va ser qualificada a la seva època com un art digne d'admiració. En aquells temps es respectava i estimava als artistes orfebres tant o més que als pintors i als escultors ja que la seva formació professional estava a la mateixa alçada. A més a més aquests artistes treballaven amb un material molt valuós i era de suposar que sabrien manejar-ho amb bon ofici i professionalitat. Poques peces d'[[orfebreria]] han resistit el pas del temps. En ser peces moble que es podien endur d'un lloc a un altre o vendre o regalar el seu rastre s'ha perdut en tot aquest trassegament. Tanmateix queda molta documentació en inventaris, donacions, dotacions, compravenda i la seva descripció testimonia la seva existència. Per damunt de tot els llegats testamentaris ofereixen una àmplia informació.<ref>[https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2014/189271/anahisart_a2014v24nEspp119.pdf]
La orfebrería en los testamentos catalanes de los siglos XI-XIII
Joan Duran-Porta Universitat Autònoma de Barcelona Anales de Historia del Arte 2014, Vol. 24, Nº Esp. Noviembre, p. 120</ref>
 
Als inventaris que encara existeixen referents als segles x al xiii es detallen nombroses i riques peces d'orfebreria, la majoria desaparegudes. Fins el moment la més antiga és l'altar portàtil del [[Monestir de Sant Pere de Roda]], trobada amagada en un racó de l'edifici. La datació aproximada és de l'any 1000. És de plata repussada, de treball molt arcaic amb influència de l' [[art carolingi]] que s'adapta a un estil propi de la zona. Porta unes inscripcions i està adornada amb motius vegetals sense que quedi un espai per repussar. Es guarda al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. Les altres peces conservades són ja dels segles xii i xiii i fins i tot del segle xvi en el que moltes obres continuaven sent de tipologia [[art romànic|romànica]].{{sfn|Gudiol|1974|p=205}}
 
 
== Obres ==
Es conserven tres creus del segle xii, estant la més antiga la de plata repussada procedent del [[Monestir de Sant Miquel del Fai]] a la localitat de [[Riells del Fai]], dintre de l'ajuntament de [[Bigues i Riells|Bigues]]; les altres dues són de coure amb or i esmalts. Són obres importants però no procedeixen dels tallers de [[Llemotges]] com succeeix amb moltes altres creus inventariades i desaparegudes. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es guarda un copó que va pertànyer a la [[catedral d'Urgell]], obra notable d'importació. També es conserven les cobertes del Missal de Sant Ruf d'Avinyó, que es guardava a l'arxiu capitular de la [[catedral de Tortosa]], d'origen francès; aquestes cobertes estan datades de l'any 1200; són decorades amb plata repussada i esmaltada amb la tècnica de l'[[esmalt alveolat]]. S'han pogut conservar així mateix alguns [[encenser]]s fets en bronze fos i decorats a burí amb ornamentació floral molt estilitzada; l'estudi d'aquestes peces assegura l'existència de diversos tallers durant el segle XII. Als aixovars funeraris d'alguns bisbes s'han trobat [[calze (litúrgia)|calzes]] sense decoració però amb dissenys molt artístics en plom o amb l'aliatge anomenat [[peltre]]. Un d'ells procedeix del sepulcre de [[Sant Bernat Calvó]], mort el 1243.
<gallery mode=packed heights="150" caption="Col·lecció del MNAC">
Fitxer:Romanesque Treasure of MNAC- Naveta de Besalú (modificat).jpg|Naveta de Besalú
Linha 16 ⟶ 15:
</gallery>
 
Les obres en ferro van tenir una certa importància obrint-se un bon nombre de tallers de farga als voltants dels jaciments de [[pirita]] de [[Catalunya nord]], sobretot als estreps pirinencs.<ref group="n.">El jaciment més important de la zona de Catalunya es troba sens dubte als Pirineus de Lleida en la denominada [[Vallferrera]]. [https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/115761/Mem%C3%B2ria_GarciaYaiza.pdf?sequence=1&isAllowed=y]. Universidad Politécnica de Cataluña. Yaiza Garcia Galera p. 15].</ref>
 
En aquests tallers es forjaven tant armes i eines de treball com peces de decoració i litúrgia. Es conserven alguns canelobres, reixes, ferradures, panys, claus, etc.; a moltes de les portes de les [[Esglésies romàniques de la Vall de Boí]] es conserven «in situ» els originals panys, claus, frontisses, etc. procedents d'aquests tallers.{{sfn|Gudiol|1974|p=206}}
<gallery mode=packed heights="150" caption="Herrajes románicos">
Fitxer: G3 Santa Maria, forrellat.jpg|[[Santa Maria de Cóll|Església de Santa Maria de Cóll]]
Fitxer: Durro - Pany de la Nativitat.jpg|[[La Nativitat de Durro|Església de la Nativitat de Durro]]
Fitxer: Vall de Boí. Cardet. Santa Maria 4.JPG|[[Santa Maria de Cardet|Església de Santa Maria de Cardet]]
</gallery>
Linha 32 ⟶ 31:
 
== Bibliografia ==
* {{cita publicació |cognom=Gudiol|nom=José |enllaçautor=Josep Gudiol i Ricart|any=1974|títol=Arte Antiguo y Medieval|publicació=Tierras de España. Cataluña. Fundación Juan March|volum=I |pàgines=94 i ss|ubicació=Barcelona|editorial=Noguer|isbn=84-279-8002-7}}
* {{Cita enciclopèdia|enciclopèdia=Historia general del arte|volum=IX|títol= El arte románico siglos XI y XII |colecció=Summa Artis|nom=Josep |cognom=Pijoán|enllaçautor=Josep Pijoan i Soteras|editorial= Espasa Calpe |any=1949|ubicació=Madrid}}
 
[[Categoria:Art romànic a Catalunya]]