Nàssir-ad-Dawla (hamdànida): diferència entre les revisions

HasanAl-Hàssan benibn Abul HaydjaAbi-l-Hayjà Abd Allah-Al·lah fou des del [[925]] lloctinent del seu pare Abu[[Abd-Al·lah ibn Hamdan|Abu-l-HaydjaHayjà Abd Allah-Al·lah]] al govern de Mossul però el 929. El febrer del 929 el seu pare va donar suport al cop d'estat que va deposar breument al califa [[al-Múqtadir]]: la revolta militar estava dirigida per oficials cansats de l'extravagància i incapacitat del califa, que fou obligat a abdicar; el general [[Munis]] va portar al califa a lloc segur mentre els soldats saquejaven el palau i es va proclamar al seu lloc al seu germà Muhàmmad amb el ''lakab'' d'[[al-Qàhir]], però com que el cap rebel, el prefecte de policia Nazuk, no podia satisfer les peticions de les tropes que demanaven augment de sou, al-Qàhir fou eliminat ràpidament i al-Múqtadir restablert. Abu l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan va morir aquell mateix any i Abu Muhàmmad al-Hàssan el va succeir com a cap de la família. Al-Múqtadir va voler allunyar als hamdànides del poder al [[Diyar Bakr]] i va enviar a Mossul a un governador propi de nom no conegut, i Abu Muhàmmad al-Hàssan fou destituït del govern, tot i que va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del [[Tigris]]. Aquest funcionari va tenir dificultats per controlar la zona i va morir el 930 i llavors Abu Muhàmmad al-Hàssan fou nomenat governador de Mosul amb totes les prerrogatives. Per intrigues dels seus oncles Nasr ibn Hamdan i Said ibn Hamdan va perdre el govern de Mossul (932) i només va conservar el de la part occidental del [[Diyar Rabia]].

El [[934]] va recuperar el govern de Mosul i de tot el [[Diyar Rabia]] i va intentar sense èxit obtenir el de l'[[Azerbaidjan]], però altra vegada en fou privat per les intrigues de Said ibn Hamdan; aquest fou nomenat governador però Abu Muhàmmad al-Hàssan (935) i llavors la ciutat fou ocupada pel visir [[Ibn MuklaMuqla]]. HasanAl-Hàssan va fugir a [[Armènia]], i Mossul va quedar en mans dels Banu Habib; però va retornar i va derrotar al seu rival (també taghlibita) Ibn Habib i va recuperar Mossul el mateix [[935]] i finalment en fou confirmat pel califa [[al-Radi]] (936), amb les províncies de Diyar Bakr, [[Diyar Mudar]] i Diyar Rabia. El [[Diyar Bakr]] estava en mans d'un exoficial seu d'origen daylamita i el [[Diyar Mudar]] en mans dels [[qaisites]] i un oficial del califa. El [[936]] va provar d'obtenir l'Azerbaidjan altre cop sense èxit.

El 938 Abu Muhàmmad al-Hàssan va intentar no pagar el tribut al califa. L{{'}}''amir al-umara'' (una mena de primer ministre) [[Ibn Raik]] va contemporitzar però quan va pujar al poder l{{'}}''amir al-umara'' [[Badjkam]], el va voler deposar (939); no ho va aconseguir. Mort Badjkam (941) va agafar el poder breument [[Abu -Abd Allah Ahmad ibn-Al·lah al-BaridiBaridí]] que fou enderrocat pel [[daylamita]] [[Kurankidj]] o Kurankidji (941). Hasan va donar suport a un antic ''amir al-umara'' i ara governador de Síria, Ibn Raik, i al califa [[Al-Muttaqí (abbàssida)|al-Múttaki]] amenaçats per Ahmad al-Baridi, que controlava [[Wasit]], [[Khuzestan]] i el Baix Iraq ([[Bàssora]]). Ibn Raik va poder ocupar el lloc de Kurankidj el setembre del 941; el febrer/març del 942 Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi va enviar un exèrcit dirigit pel seu germà [[Abu-l-Hussayn al-Baridí]] que va ocupar [[Bagdad]] i va obligar al califa i a Ibn Raik a refugiar-se en territori dels hamdànides a Mossul. Abu Muhàmmad al-Hàssan va acollir bé el califa i Ibn Raik, i van mobilitzar un exèrcit que va contraatacar per restaurar-lo a Bagdad (abril) i al-Baridi fou expulsat de la capital i de Wasit (va conservar Bàssora), però l'hamdànida Abu Muhammad al-Hasan ibn Abd Allah va fer assassinat a Ibn Raik després de l'abril del 942 (s'informa com a data el [[4 de juny]] de [[942]]) i es va fer assignar el càrrec d'''amir al-umara'' i el govern de Síria (Djazira), rebent el ''lakab'' honorífic de Nasir aldeNàssir-ad-Dawla (defensor de la Dinastia) amb el qual és conegut, i a més la seva filla Ulayya es va casar amb el califa (o amb el fill del califa). El seu germà Ali, que li va donar suport, va rebre el títol de ''[[Sayf al-Dawla|Sayf-ad-Dawla]]'' (Espasa de la dinastia). [[Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí]] va tornar a ser visir (juny del 942).

Els militars turcs no van acceptar de bon grau la dominació hamdànida. El visir Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou destituït (març del 943) i condemnat a pagar una multa per les denúncies d'uns agents dels baridites de Bàssora i llavors fou visir Abu -l-HasanHàssan AliAlí [[ibn Mukhla]]Muqla, fill del visir [[ibn Muqla|Abu-AliAlí Muhàmmad ibn Alí [[ibn Muqla]] que havia exercit sota els califes [[al-Múqtadir]] (908-932) i [[al-Qàhir]] (932-934) i que fou el visir que va durar més temps. A la meitat del 943 un dels caps turcs, [[Tuzun]], que havia obtingut una victòria sobre els [[al-Baridi]] de [[Bàssora]] i [[Khuzestan]] (que s'havien sotmès) i havia retornat en triomf a Bagdad, fou aclamat per les tropes com ''amir al-umara'' (juny del 943) i l'hamdànida Nasir alhamdànidaNàssir-ad-Dawla va haver de retornar a Mossul.

Però Tuzun va sortir de Bagdad i en la seva absència una conspiració va amenaçar la vida del califa que va tornar a fugir a territori hamdànida (tardor del 943). Es va establir a [[al-Rakka]] (Raqqa) per indicació de Sayf al-dawlaad-Dawla, per estar més segur. Mentre Nasir alMentreNàssir-ad-Dawla va iniciar una segona campanya però aviat va fer les paus amb Tuzun a canvi de la renúncia d'aquest a l'[[Al-Jazira|Djazira]] (nord de Síria); també va demanar el govern de l'Azerbaidjan però no el va obtenir. Llavors el califa va demanar ajut a l'emir [[ikhxídida]] d'Egipte [[Muhammad ibn Tughdj]] que es va presentar amb tropes a al-Rakka, fent homenatge al califa i portant valuosos regals, però les negociacions entre l'emir i el califa no van donar resultat (l'emir oferia només al califa refugiar-se a Egipte fora l'abast de Tuzun a canvi de Síria, però no estava disposat a embarcar-se en una guerra a l'Iraq) i el ikhxídida se'n va entornar. El califa llavors es va posar en mans de Tuzun que li va fer el jurament més solemne i sagrat de la seva fidelitat (944). Poc després Tuzun feia cegar al califa ([[11 d'octubre]] del [[944]]) i el declarava deposat instal·lant al seu lloc a al-Mustakfí de 41 anys i llavors Nasir alllavorsNàssir-ad-Dawla va deixar de pagar tribut al califa i fou independent. Tuzun es va posar en campanya contra Mossul (945) i va imposar el pagament del tribut, però va morir poc després. NasirNàssir al-dawla va intentar ser ''amir al-umara'' però el califa no ho va acceptar i poc després Bagdad era ocupada pel [[buwàyhida]] Ahmad ibn Buwayh (o Ibn Buyah) en endavant conegut com a [[Muizz al-Dawla|Muizz-ad-Dawla]].

El gener del [[946]] el [[buwàyhida]] Muizz al-Daula va fer una expedició a Mossul; Nasir alNàssir-ad-Dawla se li va enfrontar i el va aturar, rebutjant-lo cap a Bagdad i encara va poder estendre el seu control cap a la riba oriental del riu a Bagdad, assetjant la vila Rodona. Però Muizz al-ad-Dawla el va rebutjar finalment i Nasir aliNàssir-ad-Dawla es va haver de retirar a Ukbara on va demanar la pau, i finalment van arribar a un acord que li reconeixia a l'hamdànida el seu govern com a tributari així com els territoris al nord de [[Takrit]], la Djazira i nominalment [[Síria]] i [[Egipte]] (en poder dels [[ikhxídides]]). Abans de la signatura de la pau les seves tropes turques es van amotinar i Nasir aliNàssir-ad-Dawla va haver de fugir, però va poder dominar la revolta mercès a l'ajut en homes que li va aportar el mateix Muizz al-ad-Dawla. Un fill de Nasir aldeNàssir-ad-Dawla va quedar com a ostatge del buwàyhida per garantir l'acord.

El [[949]] NasirNàssir i Muizz es van barallar per qüestions financeres (el pagament irregular de l'hamdànida) i Muizz al-ad-Dawla va marxar contra Mossul però es va haver de retirar abans d'arribar perquè havien esclatat disturbis greus a [[Pèrsia]] des d'on el seu germà li demanava ajut, i va signar una pau a trota presa, acceptant Nasir alacceptantNàssir-ad-Dawla pagar tribut pel [[Diyar Rabia]], la Djazira i i Síria i a llegir a tots els seus territoris el nom del califa abbàssida seguit del dels tres germans buwàyhides a la [[khutba]].

El [[957]] el problema dels pagaments es va reproduir aprofitant que Muizz al-ad-Dawla estava absent a causa d'una revolta i Nasir aliNàssir-ad-Dawla va enviar a dos fills a ocupar Bagdad. Muizz al-ad-Dawla va retornar i va obligar a retirar-se a les forces hamdànides acampades prop de Bagdad i l'any següent ([[958]]) va retornar a Mossul. Nasir alNàssir-ad-Dawla fou mantingut en el poder, i Muizz al-ad-Dawla s'acontentà que acceptés les mateixes condicions que abans se li havien imposat. Va pagar el tribut el 958, però el 959 el va deixar de pagar. Llavors Muizz al-ad-Dawla va retornar, va ocupar Mossul i [[Nisibin]] i va enviar tropes cap a [[Rahba]]. Nasir alNàssir-ad-Dawla va fugir a [[Mayyafarikin]] i després a Alep amb el seu germà Sayf al-ad-Dawla, que hi governava de manera independent. Sayf al-ad-Dawla va fer de mediador però Muizz al-ad-Dawla va rebutjar les seves propostes. Llavors Sayf al-ad-Dawla va oferir ocupar el lloc del seu germà a Mossul, Diyar Rabia i Rahba com a tributari dels buwàyhides, i Muizz ho va acceptar. Sayf al-ad-Dawla va nomenar governador dels territoris al seu germà.

Cinc anys després, el 964, Nasir alNàssir-ad-Dawla va iniciar converses per ser restaurar efectivament a Mossul, com a tributari. L'única condició que posava era el reconeixement com a hereu del seu fill gran [[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-GhadanfarTàghlib]] cosa que Muizz alMuïzz-ad-Dawla no acceptava. Forces buwàyhides van anar a la zona i van ocupar Mossul i Nisibin, però la resistència aquest cop fou forta i efectiva i Nasir aliNàssir-ad-Dawla amb l'ajut dels seus fills, va imposar un acord a Muizz. Aquest no va voler tractar amb NasirambNàssir i va negociar només amb el seu fill [[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar]]Tàghlib, que va acceptar el pagament del tribut per les antigues possessions paternes.

El [[967]] Muizz al-ad-Dawla de [[Bagdad]] va morir. Nasir alNàssir-ad-Dawla va recomanar als seus fills de no enfrontar-se amb [[Bakhtiyar]] el fill i successor de Muizz al-ad-Dawla. Poc després moria el seu germà Sayf al-ad-Dawla d'[[Alep]], pel que tenia una gran devoció, i va perdre l'interès per viure, desentenent-se dels afers d'estat i alienant-se a la família per la seva avarícia. Abu Taghlib i els seus germans (menys un anomenat Hamdan), amb el suport de la mare (l'esposa de Nasir aldeNàssir-ad-Dawla) van decidir deposar al pare, van prendre el control de les fortaleses i el tresor, i en un moment en què intentava obtenir el suport d'un fill, el van fer presoner i el van declarar destituït, assolint Abu Taghlib el govern. Fou tancat a la fortalesa d'al-Salama a [[Ardumusht]].

Nasir alNàssir-ad-Dawla va morir dos anys després ([[969]])<ref>o un any, el [[968]], en algunes fonts</ref>

* Bowen, H.. «Nāṣir al-ad-Dawla.» [[Encyclopaedia of Islam]], segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. Referència. 17 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/nasir-al-dawla-SIM_5823>