Cas nominatiu: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 14 anys
m
Bot: substitució automàtica de text (-Edat Mitjana +edat mitjana)
m (Robot afegeix: mk:Номинатив)
m (Bot: substitució automàtica de text (-Edat Mitjana +edat mitjana))
El '''cas nominatiu''' és un [[Declinació gramatical|cas gramatical]] per als noms. Alguns escriptors en [[llengua anglesa]] usen el terme '''cas subjectiu''' en lloc de nominatiu, per a remarcar les diferències entre el nominatiu bàsic i la manera com s'utilitza en anglès.
 
El nominatiu marca, generalment, el subjecte d'un verb o el seu atribut. El cas nominatiu es troba al [[llatí]] i al [[Grec modern|grec]], entre altres llengües. En català, el nominatiu només es reflecteix, com els altres casos llatins, en els pronoms personals (''jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles''). Quant a la primera i la segona persona del plural, la terminació "-altres" és característica del nominatiu i s'afegí durant l'[[Edatedat Mitjanamitjana]] quan feien de subjecte. D'aquí l'oposició nosaltres/nos i vosaltres/vos.
 
El nominatiu és la forma més comú i natural per a certes parts de la parla, tals com els noms, adjectius, pronoms i menys sovint els numerals i els participis, i a vegades no indiquen cap relació especial amb altres parts del discurs. Per tant, en algunes llengües el cas nominatiu no està marcat, és a dir, és l'arrel de la paraula mateixa.
851.856

modificacions