Diferència entre revisions de la pàgina «Tanc»

70 bytes afegits ,  fa 8 mesos
Canvis menors, neteja, replaced: el que permet → cosa que permet AWB
m (→‎Armament: Enllaç)
(Canvis menors, neteja, replaced: el que permet → cosa que permet AWB)
{{confusió|Tank}}
[[Fitxer:Leopard-1-latrun-1.jpg|miniatura|Tanc ''[[Leopard 1]]'' al [[Museu]] [[Yad La-Shiryon]], Israel.]]
El '''tanc''' és un [[vehicle]] armat, [[blindat]] i amb un sistema de [[tracció]] [[tot terreny]] mitjançant [[Tracció per eruga|erugues]].<ref name="Von Senger und Etterlin (1960)">von Senger und Etterlin, Dr. F. M. (1960), The World's Armoured Fighting Vehicles, London: Macdonald & Co. (Publishers) Ltd. </ref> Esporàdicament, el 'tanc' és anomenat '''carro de combat'''.
 
El nom «tanc» (en [[anglès]] ''tank'', 'dipòsit', com en català) va aparèixer a les fàbriques britàniques: els treballadors anomenaven així aquests tipus de vehicles perquè creien que estaven construint dipòsits d'aigua mòbils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven en dipòsits de [[combustible]]. El mot, nascut com a codi, de seguida esdevingué el nom propi d'aquest tipus de vehicle militar. El català ''tanc'' equival a l'esp. ''carro de combate'' o ''tanque'', fr. ''char de combat'', ''char d'assaut'', o ''tank'', it. ''carro armato'', port. ''carro de combate'' o (col·loquialment) ''tanque'', rom. ''tanc'', ang. ''tank'', al. ''Panzer'', rus ''tank'' (''танк''), etc.
 
=== Primera Guerra Mundial ===
Les condicions de lluita en el front occidental van provocar que l'Exèrcit Britànic fes proves per inventar un vehicle autopropulsat que pogués creuar trinxeres, derrocar [[filferro d'arç|filats]] i fos invulnerable davant el foc de les [[Metralladora|metralladores]]. El [[1914]], després d'haver analitzat el [[Rolls Royce]] [[cotxe blindat|blindat]] que utilitzava la [[Royal Naval Air Service]],<ref name="Evolució">[http://www.revuemilitairesuisse.ch/node/83 Sobre l'evolució del tanc] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20070322111940/http://www.revuemilitairesuisse.ch/node/83 |date=2007-03-22 }} (en francès)</ref> ja tenien plànols per crear un vehicle de combat amb [[tracció d'eruga]]; el Primer Lord, [[Winston Churchill]], va patrocinar un comitè, el ''Landships Committee'', per supervisar el desenvolupament d'aquesta nova arma.<ref name="Willmott (2003)">Willmott, H.P. (2003). ''First World War'', Dorling Kindersley, {{ISBN|1405300299}}; {{ISBN|9781405300292}}</ref>
[[Fitxer:British Mark V-star Tank.jpg|miniatura|Tanc britànic Mark V.]]
Sota la direcció del Coronel Ernst Swinton, el Landships Committee van crear el primer prototip, que rebé el malnom de ''[[Little Willie]]'', i que va ser provat per l'[[Exèrcit Britànic]] el [[6 de setembre]] de [[1915]]. Encara que en un principi eren denominats vaixells terrestres (''landship''), el nom col·loquial va ser el de ''transports d'aigua'' i, més tard, ''tancs'', per mantenir el seu desenvolupament en secret; d'aquesta manera, els treballadors creien que estaven construint contenidors d'aigua mòbils per l'Exèrcit Britànic a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. Aquest nom va prendre caràcter oficial el [[24 de desembre]] de 1915. El primer tanc operatiu el va ser conduït pel Capità H. W. Mortimore de la [[Royal Navy]]; va ser un [[Tanc Mark|Mark I]] durant la [[Batalla del Somme]], el [[15 de setembre]] de [[1916]].<ref name="Regan (1993)">Regan, Geoffrey (1993). ''The Guinness Book of More Military Blunders'', Londres: Guinness Publishing, {{ISBN|0851129617}}</ref> Per la seva part, els francesos van desenvolupar el [[Schneider CA1]] i el van utilitzar per primera vegada el [[16 d'abril]] de [[1917]]. Poc després crearien el revolucionari [[Renault FT-17]] que definiria la forma moderna d'un tanc, és a dir una base blindada de la qual sobresortia una torreta. Malgrat que lent era àgil i petit i per tant oferia un blanc difícil a l'artilleria, a més, tenia facilitat per entrar i sortir de les trinxeres. El Renault FT-17 va ser un èxit i aviat es va exportar, fabricar o imitar arreu del món.
[[Fitxer:Schneider CA1 (M16) tank.jpg|miniatura|Tanc Schneider CA1]]
 
Els resultats inicials de l'ús dels tancs van ser força diversos: els problemes de fiabilitat, i la impaciència de l'alt comandament, provocaven un desgast considerable durant el combat. D'altra banda, el desplegament en petits grups també va disminuir el seu valor i impacte tàctic. Les forces alemanyes van patir l'arribada del tanc, ja que no tenien armes que fossin efectives contra els tancs; tot i així, accidentalment, van descobrir la munició antitancs, i també va ser efectiu l'ús de trinxeres més amples que limitaven la mobilitat dels tancs britànics. L'evolució de les condicions en el camp de batalla i la falta de fiabilitat continuada van forçar als tancs aliats a continuar desenvolupant-se durant la resta de la guerra, produint nous models com el [[Tanc Mark I#Sèrie Mark V|Mark V]], que podia superar obstacles més grans, especialment les trinxeres més amples. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], els alemanys van poder fer servir una petita quantitat de tancs, principalment capturats. Només van arribar a produir uns vint tancs del seu propi disseny, el l'[[A7V]].<ref name="Willmott (2003)"/>
 
=== Període d'entreguerres ===
Entre les dues guerres mundials, amb el concepte del tanc ja establert, diversos estats van dissenyar i construir tancs. Els dissenys britànics eren els més avançats, degut, en gran part, al seu interès a posseir una força blindada als [[anys 1920]]. Els anys de la postguerra, França no van poder dedicar tants recursos a causa de l'estat de la seva economia. Els [[Estats Units]] van fer poc desenvolupament durant aquest període perquè la secció de la Cavalleria era més veterana i rebia més finançament que la secció de blindats i reduïa el finançament destinat al desenvolupament del tanc. Fins i tot [[George S. Patton]], que tenia experiència amb tancs en la guerra, va transferir recursos del sector de blindats al de cavalleria.
 
El cas d'Almenya i Rússia és especial. A conseqüència de la crisi econòmica i de les condicions del [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], Alemanya no podia construir tancs. Rússia tampoc, ja que en esdevenir un país comunista era temut per la resta de països occidentals i, per tant, patia un fort bloqueig. Per tant, ambdues potències estaven aïllades la qual cosa les va empènyer a unir-se per a cooperar en la millora tecnològica militar mútua. Així van ampliar el [[Tractat de Rapallo]] amb clàusules secretes per, entre altres coses, desenvolupar i construir tancs en territori rus.<ref>{{ref-web|url= http://katyn.org.au/rapallo.html |títol=Katyn Forest Massacre, Early German-Soviet co-operation: including the Treaty of Rapallo | consulta=2010-12-02}}</ref>
 
Per tant, es van produir diversos tipus de tancs, la més gran part desenvolupats al [[Regne Unit]]:
=== Segona Guerra Mundial ===
[[Fitxer:TigerITankTunis.jpg|miniatura|Panzer VI Tiger, un dels tancs pesants de la guerra.]]
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] es van produir una sèrie de millores en el disseny de tancs.<ref>[http://www.hazegray.org/danfs/amphib/lst.htm Explicació sobre els ''vaixells de terra'' durant la II Guerra Mundial] (en anglès)</ref> En un primer moment, els alemanys van presentar tancs poc blindats i amb armes lleugeres, com el [[Panzer I]], que s'havia construït amb l'objectiu d'usar-se només en els entrenaments. Aquests tancs, lleugers però ràpids, i altres elements blindats van ser un instrument fonamental per la [[Blitzkrieg]].<ref>Pickering, W.L., Lieutenant-Colonel. [http://www.army.forces.gc.ca/caj/documents/vol_02/iss_2/CAJ_vol2.2_11_e.pdf "Revolutions in military affairs: fact or fiction?"] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20070614095419/http://www.army.forces.gc.ca/caj/documents/vol_02/iss_2/CAJ_vol2.2_11_e.pdf |date=2007-06-14 }}, ''Canadian Army Journal'', vol. 2, núm. 2 de maig de 1999.</ref> Durant la guerra, totes les forces van incrementar de manera important la potència de foc i el blindatge dels seus tancs: el [[Panzer I]] només tenia dues metralladores, mentre que el [[Panzer IV]] duia un canó de 75 &nbsp;mm i pesava menys de 20 tones. Al final de la guerra, el tanc alemany de mida mitjana, el [[Panzer V Panther|Panther]], disposava d'un canó ràpid de 75 &nbsp;mm<ref>[http://www.achtungpanzer.com/divis.htm A part de les característiques del canó del ''Panzer V Panther'' també hi ha la de la resta de tancs de la Segona Guerra Mundial]</ref> i pesava 45 t.<ref>[http://www.taskforcebaum.de/documents/37tkbn/history37tb.html ''Unit history 37th Tank Battalion''] (en anglès)</ref>
 
Un altre dels avanços va ser la millora dels sistemes de suspensió. La qualitat de la suspensió era un element determinant per un rendiment òptim del tanc. Els tancs amb suspensió limitada sovint sacsejaven de tal manera la tripulació que calia limitar la velocitat i provocava, alhora, que el tir en moviment fos pràcticament impossible.<ref name="Forty (2004">Forty, George (2004), Tank Warfare in World War II, London: Constable & Robinson Ltd, {{ISBN|1-84119-864-1}}</ref> Els nous sistemes, com la [[barra de torsió]] i la [[suspensió Christie]], van millorar el funcionament i feren possible que el Panther es desplacés pels camps a velocitats que en carretera haurien estat difícils pels antics dissenys.<ref>[http://www.bbc.co.uk/dorset/content/articles/2006/04/28/tank_museum_feature.shtml Article sobre els tancs a la Segona Guerra Mundial] (en anglès) a BBC.co.uk</ref>
[[Fitxer:Centurion cfb borden 1.JPG|miniatura|El Centurió britànic, considerat el primer tanc principal en sentit ple]]
 
Hom considera el Panther com el punt d'inflexió en el desenvolupament d'aquest tipus de vehicle, i el consideren la base pels dissenys posteriors. Cal considerar, però, que en igualtat de condicions el Panther no estava prou blindat ni podia lluitar contra tancs pesants. Generalment es considera que el primer tanc d'aquesta nova generació va ser el [[Centurió (tanc)|Centurió]], un tanc britànic, que era capaç de resistir l'impacte del famós [[canó de 88 mm]] alemany; estava armat amb el canó [[Royal Ordnance L7]] de 105 &nbsp;mm, que era superior a qualsevol altre canó en el camp de batalla, i podia arribar als 56 &nbsp;km/h gràcies al seu motor ''Meteor'' de 650 cv. El [[Centurió]] va reemplaçar tots els tancs mitjans britànics i va impulsar la desaparició del tanc pesant, convertint-se en el quequal els britànics anomenaven un "tanc universal" (''Universal Tank''), que aviat seria conegut com el "principal tanc de combat" (''Main Battle Tank'', MBT).<ref>Steven Zaloga i Hugh Johnson, ''T-54 and T-55 Main Battle Tanks 1944–2004'', p 43, Osprey, 39-41, 2004, {{ISBN|1-84176-792-1}}</ref>
 
En resposta a l'amenaça dels míssils antitancs guiats, el focus de desenvolupament del gruix del blindatge es va traslladar a la [[tecnologia]] del blindatge. La tecnologia del canó es va mantenir amb unes característiques similars a les existents en les dècades anteriors, i la major part dels tancs utilitzaven un sistema de càrrega manual, tot i que amb grans avanços pel que fa a l'efectivitat de la [[munició]]. Encara que les funcions i els trets bàsics dels tancs van desenvolupar-se en el període final de la Primera Guerra Mundial, al llarg del {{segle|XXI|s}} s'incrementaren d'una manera significativa les seves prestacions. Es van anar refinant diverses capacitats en resposta a noves amenaces, sempre canviants, i als nous requisits per al combat, especialment contra altres tancs. Les capacitats més avançades dels tancs van tenir la corresponent contrapartida amb el desenvolupament d'altres tancs i el continu desenvolupament de noves armes antitancs.<ref name="Von Senger und Etterlin (1960)"/>
Ja des de la [[Primera Guerra Mundial]], l'arma per excel·lència del tanc va ser el [[canó]].<ref>[http://www.chars-francais.net/new/index.php?option=com_content&task=view&id=685&Itemid=36 Informació i fotografies de tancs francesos de 1902 a 1915] (en francès)</ref> La seva nomenclatura tècnica dóna informació del seu calibre i longitud. Per exemple, el canó del M1A1 Abrams<ref>[http://afvdb.50megs.com/usa/lighttankm1.html Sobre el primer tanc nord-americà] (en anglès)</ref> és el Rheinmetal M256 120/44, amb un calibre (diàmetre del tub del canó) de 120 [[mm]] i 44 [[calibre]]s de longitud, és a dir, 44 vegades el seu [[diàmetre]].
 
En els primers models eren de petit calibre, abast i potència, elcosa que permetia muntar-ne més d'un en la torreta orientats a diferents direccions. L'evolució va ser bastant limitada fins a l'arribada de la Segona Guerra Mundial, on van demostrar que eren armes extremadament útils. En termes generals, els calibres de l'època eren d'uns 66 o 76 &nbsp;mm, però el canó més temible va ser el [[8,8 cm Flak 18/36/37/41|Flak 88]] de l'exèrcit alemany. Originalment estava pensada com una arma antiaèria, però no va trigar molt a revelar-se com la millor arma antitancs disponible. Era capaç de destruir qualsevol blindat aliat d'un tir, fins i tot en un impacte a la zona frontal, i tenia un abast més gran que qualsevol altre. Estava situat en el seu propi remolc antiaeri, però també va ser adaptat i muntat en tancs pesants, com el [[Tiger]] i el [[Panther]], amb molt bons resultats. Tan sols el seu reduït nombre i l'escassa cobertura aèria d'Alemanya van evitar que les pèrdues de blindats aliats fossin catastròfiques.
 
Actualment, la situació no ha canviat de manera substancial; l'arma principal de qualsevol tanc segueix sent un [[canó]] d'alta velocitat i gran calibre, molt avançats gràcies a la [[siderúrgia]] i la tecnologia moderna. El calibre més comú és de 120 &nbsp;mm, encara que els fabricants d'artilleria russos usen el de 125 &nbsp;mm.<ref name="battlefield">[http://www.battlefield.ru/content/category/6/33/49/lang,en/ Especificacions de penetració dels projectils de tancs i els calibratges de la major part dels tancs russos] (en anglès)</ref>
 
Recentment s'estan provant canons d'alta velocitat de 140 &nbsp;mm amb potència destructiva que supera de molt el dels canons actuals, encara que el cost d'actualitzar els tancs i els seus [[ordinador]]s [[balística|balístics]] no compensa aquest avantatge. En resum, la seva potència de foc és devastadora però innecessària, ja que els combats solen tenir lloc en distàncies de l'ordre dels 2.000 [[metre|m]] o menys, on l'impacte d'un canó de 120 &nbsp;mm seria igualment letal. Alemanya ha actualitzat el seu [[Lleopard (tanc)|Leopard]] 2A5 i A6 amb el L55, de 120 &nbsp;mm i 55 calibres de longitud, molt més potent que la majoria dels canons similars. Els anglesos han decidit muntar-lo en el seu [[Challenger 2]]<ref>[http://www.onwar.com/tanks/uk/data/challenger.htm Característiques del Challenger] (en anglès)</ref> i retirar l'anterior canó d'ànima ratllada.
 
Els nord-americans es resisteixen a canviar l'arma principal de les sèries M1 fonamentalment per raons econòmiques. La seva tàctica ha estat desenvolupar les municions, i actualment tenen el millor penetrador de blindatge cinètic del moment, el projectil [[Sabot]] M829A3 d'[[urani empobrit]] desenvolupat a partir del seu predecessor A1, que va entrar en combat durant la Primera [[Guerra del Golf]].<ref>[http://www.onwar.com/articles/0606.htm Article explicatiu sobre la Guerra del Golf] (en anglès)</ref> El seu rendiment és secret però s'estima que és tan efectiu com el nou canó Rheinmetall de 55 calibres de longitud, el que fa injustificable la despesa en actualització de l'arma principal. El L55 és compatible amb el M829A3 i encara que la seva desmesurada potència destructiva està molt per sobre de la resistència de qualsevol blindatge modern, alemanys i anglesos usen munició [[Sabot]] de [[tungstè]] i amb una potència igualment letal.
Els canons moderns duen generalment una camisa tèrmica que reduïx l'efecte de la temperatura desigual en el canó. Aquest s'escalfa intensament després de tirs repetits. Si està plovent, la part superior estarà més freda que la inferior, de la mateixa manera que una brisa lateral podria refredar solament una part de l'[[arma]]. Aquest refredament desigual causaria que el canó es corbés gairebé imperceptiblement, el que afectaria la punteria a llargues distàncies. Els tancs actuals duen col·limadors [[làser]] en el canó que constantment amiden la curvatura del mateix i introduïxen la mateixa en l'ordinador de tir perquè faci les correccions i calculi la solució de tir.
 
Generalment, els tancs duen, a més, un altre tipus d'armament per la defensa de curt abast contra infanteria o contra objectius on utilitzar l'arma principal és ineficaç o un malbaratament de municions. Solen estar proveïts d'una [[metralladora]] lleugera de [[calibre]] [[7,62 × 51 mm OTAN|7,62 mm]] o una de pesant de calibre [[12,7 × 99 mm OTAN|12,7 mm]] muntada en paral·lel al canó ([[arma coaxial]]). Tot i així, altres models com el l'[[AMXaMX-30]]<ref>[http://www.chars-francais.net/new/index.php?option=com_content&task=view&id=33&Itemid=36 Sobre l'AMX 30 EBD (1991)], [http://www.chars-francais.net/new/index.php?option=com_content&task=view&id=696&Itemid=36 Sobre l'AMX 30 DEPANNAGE], [http://www.chars-francais.net/new/index.php?option=com_content&task=view&id=32&Itemid=41 Sobre l'AMX 30 PLUTON - 1988 HADES], [http://www.chars-francais.net/new/index.php?option=com_content&task=view&id=1219&Itemid=36 Sobre l'AMX 30 Roland (1977)], [http://www.chars-francais.net/new/index.php?option=com_content&task=view&id=790&Itemid=36 Sobre l'AMX 30 B2 DT ] (en francès)</ref> i el AMX-40<ref>[http://www.chars-francais.net/new/index.php?option=com_content&task=view&id=726&Itemid=36 El AMX, característiques] (en francès)</ref> duen un [[canó automàtic]] de 20 &nbsp;mm amb una alta cadència de tir, i pot destruir un vehicle de blindatge lleuger. El BMP 3 rus també va equipat amb un canó automàtic de 30 &nbsp;mm a més de l'arma principal. De manera addicional, molts tancs duen una o diverses metralladores de calibre mitjà o pesant en la part superior de la torreta, en una cúpula d'observació per al comandant i/o el carregador, per protegir-se de la infanteria o d'atacs aeris, encara que això últim amb evidents limitacions.<ref name="battlefield"/>
 
Històricament, alguns tancs han estat adaptats per tasques especialitzades i utilitzen un armament principal inusual, per exemple, [[llançaflames]]. En l'actualitat aquestes armes han desaparegut.
Els tancs moderns tenen una ampla varietat de sistemes per augmentar la probabilitat d'encertar al primer tir. Els visors actuals se serveixen de l'electrònica per fer-los més precisos. Posseïxen zoom òptic i digital, a més d'estar estabilitzats: l'arma principal pot estar súper-elevada per disparar a un blanc llunyà, però el reticle de tir es mantindrà centrada en l'objectiu. Els models més moderns tenen visors estabilitzats en els dos eixos, però les sèries M1, per exemple, només ho estan en l'eix vertical. Per això, en il·luminar el blanc i calcular el ''lead'' necessari si aquest es mou, s'aprecia com el reticle salta i es mou en l'eix horitzontal. Això és degut al fet que l'ordinador balístic fa girar a la torreta per "avançar el tir", i el visor de tir no pot rotar en direcció contrària a la mateixa per mantenir en el seu centre al blanc.
 
Els [[giroscopi]]s estabilitzen l'arma principal en moviment. Ningú desitja 6&nbsp; metres de metall fent bots abans de disparar. Mitjançant motors elèctrics o mecànica hidràulica s'aïlla la torreta dels girs del buc i el canó de les irregularitats del terreny, permetent el tir en moviment amb notable precisió.
 
[[Fitxer:M48-night-firing.jpg|miniatura|Un tanc M48 Patton que tira un tret de nit ]]
 
Els ordinadors balístics calculen la súper-elevació necessària per compensar la caiguda del projectil amb la distància, i afegixen el ''[[lead]]'' necessari per compensar el tir si l'objectiu està en moviment. Afegir lead significa disparar per davant del blanc, perquè aquest i el projectil s'arribin a trobar. En les equacions que els ordinadors de tir manegen per calcular la solució de tir, estan la distància, velocitat relativa de l'aire, humitat, temperatura del canó, pressió baromètrica, velocitat de l'objectiu i el moviment del tanc.
Els canons de tanc poden disparar munició d'una àmplia varietat de tipus, molts especialitzats per combatre contra altres tancs.<ref>[http://kpz.axlbox.de/servlets/sfs;jsessionid=CC326AD7CA7A65ED414EDB29E95EE1D6?t=/contentManager/selectCatalog&e=UTF-8&i=1158408897725&l=0&s=O2uhjpQYt4NevmfdS&ParentID=1164786074941&intro=1&active=no Exemple de munició]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }} (en anglès) (en alemany)</ref>
 
Per combatre a altres tancs moderns fortament blindats utilitzen penetradors cinètics [[KE]]. Els projectils "fletxa" o APFSDS (''Armoured Piercing Fi-Stabilised Discarding Sabot'' o projectil perforador de blindatge estabilitzat per aletes amb casquet d'un sol ús per Sabot). Disparats a velocitats de 1.600&nbsp; metres per segon o més són bàsicament barres metàl·liques massisses de gran longitud i menor calibre que el canó, ajustades al mateix mitjançant un casquet d'un sol ús [[sabot]] que es desprèn en sortir per la boca d'aquest. Fabricades amb materials molt durs i [[densitat|densos]], usen el seu gran [[pes]] i [[velocitat]] per destruir el seu objectiu mitjançant la força bruta, llançant metralla i restes del projectil que reboten dintre de l'habitacle aniquilant a la tripulació. Els [[KE]] d'urani empobrit tenen a més característiques pirofòriques, ja que en impactar provoquen la [[piròlisi]] de partícules del [[projectil]] en estat pulverulent i incandescents que provoquen un incendi generalitzat.
 
== Protecció ==
El tanc de combat principal és un dels vehicles més blindats dels exèrcits moderns. El seu blindatge està dissenyat per protegir el vehicle i la seva tripulació contra una ampla varietat d'amenaces. Comunament, la protecció contra els impactes amb penetració cinètica disparats per altres tancs és considerada la més important. Els tancs també són vulnerables als míssils antitancs, les [[mina antitancs|mines antitancs]], les [[bomba (militar)|bombes]] de gran grandària, i impactes directes d'artilleria, que poden inutilitzar-los o destruir-los.
 
Els tancs són especialment vulnerables a amenaces aèries. La més gran part dels tancs de combat principal oferixen una protecció gairebé completa a la metralla d'artilleria i armes antitancs petites com les [[Granada autopropulsada|granades autopropulsades]]. La quantitat de blindatge necessària per protegir contra tot tipus d'amenaça concebible des de tots els angles seria massa pesant i impracticable i, per tant, el disseny dels tancs ha de buscar un equilibri adequat entre la protecció i el pes.<ref name="BBC News (2006)">Marcus, Jonathan (2006). "Tough lessons for Israeli armour", ''BBC News'', [http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4794829.stm]. Recuperat el 26 de maig de 2008 </ref>
 
=== Blindatge ===
* Mobilitat estratègica, és la possibilitat de transportar fàcilment al tanc d'un teatre d'operacions a un altre, depenent de la seva massa, la possibilitat de ser aerotransportat, etc.
 
Un tanc de combat principal està dissenyat per ser molt maniobrable i abordar la majoria de tipus de [[Topografia|terrenys]]. Les seves erugues amples dispersen el pes del vehicle en una àrea gran, donant per resultat una pressió de terra específica que pot arribar a ser menor que la pressió d'un peu d'un home. Els tipus de terrenys que plantegen un problema són generalment terrenys molt tous com [[Aiguamoll|pantanosos]], o terreny rocós amb grans palets dispersos. En un terreny normal, un tanc pot arribar a una velocitat de 30 a 50 &nbsp;km/h. La velocitat en carretera pot arribar als 90 &nbsp;km/h.<ref name="Thompson and Sorvig (2000)">Thompson, William J. i Sorvig, Kim (2000).'' Sustainable Landscape Construction: A Guide to Green Building Outdoors'', Island Press, pàg. 51, {{ISBN|1-55963-646-7}}</ref>
 
La [[logística]] de poder arribar des d'un punt A fins a un punt B no sempre és simple. En teoria, o durant una prova de conducció d'algunes hores, un tanc ofereix millor rendiment en terrenys diferents de la carretera que qualsevol altre vehicle de combat a rodes. En carretera, el tanc més ràpid no és molt més lent que el disseny mitjà d'un vehicle de combat a rodes.<ref name="Deighton (1979)"/>
La potència de sortida dels motors dels tancs moderns, generalment més de 750 [[Watt|KW]] o 1.000 [[Cavall de vapor|CV]] assegura que produeixin una traça tèrmica distintiva. La massa compacta de metall del buc del tanc dissipa la calor deixant una marca precisa. Un tanc en moviment és un objectiu fàcil de detectar amb [[escàner]]s infrarojos.
 
Fer que un tanc es posi en moviment va demostrar ser important durant la [[Guerra de Kosovo]] enel [[1999]]. Durant les primeres setmanes del conflicte, les sortides aèries de l'[[OTAN]] eren ineficaces per destruir tancs serbis. Això va canviar quan l'[[Exèrcit d'Alliberament de Kosovo]] es va enfrontar als tancs. Encara que l'ELK tenia poques possibilitats de destruir aquests tancs, el seu propòsit era fer que els blindats es posessin en moviment perquè fossin més fàcils d'identificar i destruir per les forces aèries de l'OTAN.
 
== Comandament, control i comunicacions ==
Existeixen formes per a intentar neutralitzar o destruir un tanc, com ara llançar-li una gran quantitat de granades del tipus HEAT o HEDP amb la possibilitat de tocar-lo, amb què rebrà dany, ja que impactaran en la part superior del xassís. Altra forma és dispersar una quantitat de petites mines antitancs, que probablement no penetrarà el blindatge, però pot danyar les erugues i deixar el tanc immòbil.
 
Aquests tipus de munició solen ser disparats per artilleria de calibres mitjans, de 152 o 155 &nbsp;mm. També s'han desenvolupat [[Morter (arma)|morters]] de calibres grans (81 &nbsp;mm i superiors) amb munició guiada interna i externament.
 
=== Helicòpters ===
L'arma antitancs per excel·lència dels helicòpters són els míssils guiats, la major part dels quals amb prou autonomia per ser disparats des de més enllà de l'abast de l'objectiu terrestre. Tanmateix això pot canviar davant l'imminent desenvolupament de nous projectils anti-helicòpter que poden ser disparades des del canó principal. Les sèries T modernes de tancs russos posseïxen l'[[AT-11 Sniper]], un míssil de llarg abast amb capacitat d'atacar objectius en vol baix i a poc a poc, com un helicòpter en combat.
 
Armats amb coets, poden causar danys suficients per a comprometre la funcionalitat del tanc, encara que no ho destrueixin. De la mateixa manera els potents canons automàtics de 20 a 30 mm30&nbsp;mm poden causar danys indirectes similars, i permeten atacar zones vulnerables com el sostre si les condicions del tir ho permeten.
 
=== Mines ===
 
=== Costos orientatius ===
[[Fitxer:Fcs-mcs.jpg|miniatura|Representació artística del FCSMCS ]]
El preu d'un tanc depèn de tres factors: la sofisticació, el nombre d'exemplars i la producció. Com que els costos de desenvolupament són tan elevats, els constructors han de trobar la manera d'exportar els seus models per, així, amortitzar els costos.
 
 
== Recerca i desenvolupament ==
S'ha especulat molt sobre com evolucionaran pròximament els tancs. Les investigacions apunten a fer el tanc invisible al radar adaptant les [[tecnologia furtiva|tecnologies furtives]] creades originalment per l'aviació. També s'investiguen nous sistemes de propulsió i blindatges.<ref>Pengelley, Rupert, ''A new era in tank main armament,'' pàg. 1521-1531</ref><ref>Hilmes, Rolf (30 de gener de 1999), "Aspects of future MBT conception". ''Military Technology'' '''23''' (6): 7. Moench Verlagsgesellschaft Mbh. </ref>
 
Si els dissenys de tancs canvien a [[Motor elèctric|motors elèctrics]] com els utilitzats en equips pesants de construcció, en lloc de la transmissió directa, o utilitzen armes del tipus ''[[railgun]]'', com s'està estudiant en vaixells, seguirà havent-hi la necessitat d'una millor planta motriu.<ref>Goodell, Brad (1 de gener de 2007), "Electrothermal Chemical (ETC) Armament Integration into a Combat Vehicle". ''IEEE Transaction on Magnetics'', Vol. 23, núm. 1, pàg. 456-459. </ref><ref>Wickert, Matthias, ''Electric Armor Against Shaped Charges'', pàg. 426-429</ref><ref>Xiaopeng, Li, et. al., ''Multiprojectile Active Electromagnetic Armor'', pàg. 460-462</ref>
 
La turbina de gas i el motor dièsel serveixen per a les necessitats actuals, però és possible que altres tipus de motor experimentals poguessin millorar-ne les prestacions.<ref>''Electric/Hybrid Electric Drive Vehicles for Military Applications'', pàg. 132-144</ref><ref>Koschier, Angelo V. and Mauch, Hagen R., ''Advantages of the LV100 as a Power Producer in a Hybrid Propulsion System for Future Fighting Vehicles,'' pàg. 697</ref>
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Maynard |nom=Christopher |títol=Máquinas de Guerra|pàgines=28|lloc=Madrid| editorial=S M|any=1979|isbn=84-348-0722-X}}
* Barris, Ted (2007), Victory at Vimy: Canada Comes of Age April 9-12 1917, Thomas Allen Publishers, pàg. 116, {{ISBN|0887622534}}.
* Cawthorne, Nigel (2003), Steel Fist: Tank Warfare 1939-45, London: Arcturus Publishing Ltd., {{ISBN|0-572-02872-5}}
* Sharoni, Asher H. i Bacon, Lawrence D. ''The Future Combat System (FCS): Technology Evolution Review and Feasibility Assessment'', a GlobalSecurity.org, [http://www.globalsecurity.org/military/library/news/1997/5fcs97.pdf]. Recuperat el 26 de maig de 2008
* Time Life Books editors (1990). ''The Armored Fist'', Alexandria, Virginia: Time-Life Books, {{ISBN|0-8094-8609-1}}; {{ISBN|0-8094-8608-3}}; {{ISBN|0-8094-8704-7}}
* Chewed Up, Alexandria, Virginia. ''Time'' magazine, 5 Aprilabril 1937, [http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,757549,00.html]. Recuperat el 16 de maig de 2008
* Tomes, Robert R. (2004). ''Relearning Counterinsurgency Warfare, Parameters'', [http://www.army.mil/prof_writing/volumes/volume2/march_2004/3_04_1.html]. Recuperat el 26 de maig de 2008
* Weeks, John (1975). ''Men Against Tanks: A History of Anti-Tank Warfare'', Nova York: Mason Charter, {{ISBN|0-88405-130-7}}; {{ISBN|0-7153-6909-1}}
{{Projectes germans}}
* [http://www.battlefield.ru/ El CAMP RÚS] (pàgina amb informació d'un gran nombre de tancs tractant molts temes relacionats, disponible en altres llengües gràcies al traductor de Google.com) (en anglès)
* [http://www.onwar.com/tanks/index.htm Tancs de la II Guerra Mundial] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20141110230956/http://www.onwar.com/tanks/index.htm |date=2014-11-10 }} Diagrames i especificacions tècniques dels tancs de la Segona Guerra Mundial. (en anglès)
* [http://www.achtungpanzer.com/panzer.htm Achtung Panzer] Història dels tancs i la gent Panzertruppe. (en anglès)
* [http://www.chars-francais.net/ Tancs francesos] (en francès)
* [http://afvdb.50megs.com/ AFV Database] (base de dades sobre els tancs amb fonts bibliogràfiques) (en anglès)
 
{{1000+AdQ|Tecnologia}}
380.124

modificacions