Lockheed C-5 Galaxy: diferència entre les revisions

El primer C-5A Galaxy (# 66-8303) va sortir de fàbrica per primera vegada el [[2 de març]] de [[1968]]. Al [[30 de juny]] d'aquest mateix any, Lockheed-Georgia Co. va començar la prova de vol el seu nou transport pesant C-5A Galaxy amb el primer vol de l'aeronau que portava l'aire sota el codi ''"Allen-zero-three-heavy"''. Sobre la terminació de la prova el primer C-5A va ser transferit a la unitat transitòria de l'entrenament a la base de la força aèria d'Altus, al desembre de [[1969]]. Lockheed llavors va lliurar el primer Galaxy operacional a la 437a ala aèria, base de la força aèria de Charleston, alel juny de 1970. Diversos C-5 es col·loquen en Altus AFB; Dover AFB; i Travis AFB. AMC va transferir alguns C-5 als components de la Reserva aèria començant amb el Kelly AFB, Texas, al [[1985]]; seguit per la base de la Guàrdia Aèria Nacional de Stewart; i a la base de la Reserva Aèria de Westover, en l'estat nord-oriental de [[Massachusetts]]. A l' [[octubre]] de [[2005]] van començar a formar-se una esquadrilla a la base de la força aèria de Wright-Patterson prop de la localitat de [[Dayton (Ohio)|Dayton]], [[Ohio]]. Aquesta unitat es compon sobretot de l'avió transferit de Dover AFB, i substitueix els C-141 de l'esquadrilla, que estaven a punt de retirar-se.

A mitjan [[anys 1970|dècada de 1970]] es van començar a trobar petites esquerdes en l'ala. A causa d'això es va restringir la càrrega màxima de tota la flota de C-5A a un màxim de 22,7 tones. Per augmentar la seva capacitat d'elevació i vida de servei, 77 C-5A van experimentar un programa de reacondicionament entre [[1981]] i [[1987]]. En l'ala reajustada, es va utilitzar un nou aliatge d'alumini que no existia deu anys abans. El C-5A amb noves ales finalment vavan ser lliurats al [[juliol]] de [[1986]].

AlEl març de 1989, l'últim avió de 50 C-5B va ser afegit als 76 C-5A en l'estructura de la força del pont aeri de la força aèria. El C-5B inclou totes les millores de C-5A així com més de 100 modificacions addicionals del sistema per millorar fiabilitat i capacitat de manteniment. Els 50 C-5B van ser programats per romandre en la força de reserva, compartit per les unitats comparablement classificades.

Dues variants especialment modificades del C-5C van ser creades per a la NASA. Aquest avió, nombres 68-0213 i 68-0216, van ser reajustats per a l'ús en el transport de grans càrregues útils, tals com a satèl·lits i, com a tal, té una capacitat de càrrega interna més gran que qualsevol de les altres variants del C-5. Un nombre d'altres modificacions van ser fetes, incloent-hi l'addició d'una segona entrada per a l'energia de terra que es pot llavors utilitzar per alimentar qualsevol equip amb energia depenent que pugui formar part de la càrrega. Els C-5C són utilitzats pels equips de la força aèria en favor de la NASA.

D'acord amb un estudi recent que demostrava que el 80% de la vida de servei de l'estructura d'avió C-5 havia passat ja, l'AMC va començar un programa agressiu per modernitzar el C-5. El programa de la modernització de l'aviònica C-5 va començar en 1998 i inclou l'augment de l'aviònica a la conformitat global de la gerència del tràfic aeri, millorar la navegació i l'equip de seguretat, i la instal·lació d'un nou sistema de [[pilot automàtic]]. Una altra part del pla és un programa de recondicionament aen nivelll'àmbit d'enginyeria i de millorar la fiabilitat, que inclou els nous motors [[General Electric CF6|General Electric CF6-80]], pistons i unitats de potència auxiliar, amb millores en la capa externa i marc de l'avió, tren d'aterratge, carlinga i sistema de pressurització. El motor CF6 produeix un 22% més d'empenyiment que els motors originals del C-5 que donaran lloc a una carrera d'enlairament un 30% més curta, a ununa ràtio 38% major de pujada per arribar a la seva cota operacional, a una càrrega perceptiblement major i a una major autonomia.