|
| peu_escut = [[Escut i bandera de Pavies|Escut de Pavies]]
}}
'''Pavies''' (en [[castellà]] i oficialment, ''Pavías'') és un municipi del [[País Valencià|valencià]] que es troba a la comarca de l'[[Alt Palància]]. Limita amb els municipis de [[Caudiel]], [[Gaibiel]], [[Figueres (Alt Palància)|Figueres]], [[Matet]], [[Torralba (Alt Millars)|Torralba]] i [[Vilamalur]]. Se celebren les Festes patronals del [[7 d'agost|7]] al [[15 d'agost]] en honor de les verges de la Soledat, la Misericòrdia i dels Dolors; Sant Isidre ([[15 de maig]]) i Santa Caterina ([[25 de novembre]]). A nivell patrimonial destaquen l'Església de Santa Caterina, l'Ermita de la Santa Cova i el Museu Etnològic situat en els antics calabossos, en el soterrani de l'edifici de l'Ajuntament. El 1982 obrí al públic que pot gaudir de peces molt interessants, restes de l'[[edat del bronze]], [[ibers]] i [[àrabs]] i utensilis molt comuns temps enrere com ferramentes del camp i d'ús quotidià en les cases com olles, llibrells, planxes, gerros, etc.
== Geografia ==
El seu terme municipal està íntegrament dintredins del parc natural de la [[Serra d'Espadà]] pel quei presenta un relleu molt accidentat. Es troba solcat pel barranc de Pavies i la rambla del [[Perrudo]]. En ell destaquen altures com els pics de [[Peñalba]] (881 m [[msnm]]) o [[Huesa]] (872 m).
== Història ==
HiExistixen existeixena Pavies vestigis de població, poc estudiats, des delde l'[[Edatedat dedel Bronze|Bronzebronze]];. enEn època musulmana, el municipi apareix sota el domini del castell d'Almonesir, que abraçava també els actuals municipis d'[[Algímia d'Almonesir]], [[Matet]], Pavies i [[La Vall d'Almonesir]]; i així continuà reredesprés de l'ocupació cristiana, durant la qual es va governant-se amb una barreja de lleis cristianes i musulmanes;. elEl [[22 de maig]] de [[1238]] el [[Jaume I|rei conqueridor Jaume I]] dónava donar el castell i les seues terres a Berenguer de Palou, bisbe de [[Barcelona]],. el castell i les seues terres; enEn [[1245]] Guillem Montclús reclamava reclamar la possessió del feu;. anysAnys després, mitjançant nou plet, tornava tornar al successor de Berenguer de Palou, Roderic Díez, i d'aquestell va heretar-lo sa filla, Sanxa Ferrandis, esposa de Jaume Pérez, duc de Sogorb, i fill bord de [[Pere el Gran|Pere III]] (1240-1285);. enEn [[1437]] passava passar, per venda realitzada per [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] (1396-1458), a Vidal de Castella,. posteriormentPosteriorment va fouanar recaientrecaent en diverses mans: ducs de Cardona ([[1562]]), Dionís de Reus ([[1581]]) i Joana Enríquez, comtessa d'Aranda (1581);. durantDurant els segles {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}}, la seua població va créixer lentament, passant de 337 habitants elen [[1787]] a 508 ell'any [[1900]] (el seu màxim de població). A partir d'esta data, iniciava iniciar un fort corrent migratori que no ha cessat des d'aleshores.
== Demografia ==
}}
== Llocs d'interèsinterés ==
A nivell patrimonial destaquen l'[[Església parroquial de Santa Caterina (Pavies)|Església parroquial de Santa Caterina]], l'Ermita de la Santa Cova i el Museu Etnològic situat en els antics calabossos, en el soterrani de l'edifici de l'Ajuntament. En 1982 obrí al públic l'exposició de peces molt interessants, com ara restes de l'[[edat del bronze]], [[ibers|ibèriques]] i [[àrabs]], aixó com utensilis tradicionals i molt comuns temps arrere, com ara ferramentes del camp i d'ús quotidià en les cases: olles, llibrells, planxes, gerros, etc.
* [[Fitxer:Pavies.png|miniatura|Pavies]][[Església parroquial de Santa Caterina (Pavies)|Església parroquial de Santa Caterina ]]
== Festes ==
Pavies celebra les festes patronals del [[7 d'agost|7]] al [[15 d'agost]] en honor de les vèrgens de la Soledat, la Misericòrdia i dels Dolors; Sant Isidre ([[15 de maig]]) i Santa Caterina ([[25 de novembre]]).[[Fitxer:Pavies.png|miniatura|Pavies]]
== Referències ==
|
