Diferència entre revisions de la pàgina «Berenguer de Tolosa»

m
Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per
m (Robot: substituint text (-<br> +<br />))
m (Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per)
El [[833]], [[Galí I Asnar]], [[comte d'Urgell]] i [[comte de Cerdanya|Cerdanya]] va usurpar els comtats de [[comtat de Pallars|Pallars]] i de [[comtat de Ribagorça|Ribagorça]] del domini de Berenguer.
 
El [[834]], Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar alel seu germa [[Lotari I]] en la defensa de la ciutat de [[Chalons-sur-Saone]]. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament.
 
El juny del [[835]], l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a [[Cremieux]], prop de [[Lió]], on es pendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament i els seus comtats van ser per a Bernat.
851.856

modificacions