Revisió del 13:36, 17 set 2008 modifica VriuBot (discussió \| contribucions) Bots 378.817 edits m Robot: substituint text (-<br> +<br />) ← Edició anterior		Revisió del 15:15, 5 oct 2008 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per Edició següent →
Línia 8: El [[833]], [[Galí I Asnar]], [[comte d'Urgell]] i [[comte de Cerdanya\|Cerdanya]] va usurpar els comtats de [[comtat de Pallars\|Pallars]] i de [[comtat de Ribagorça\|Ribagorça]] del domini de Berenguer. El [[834]], Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar alel seu germa [[Lotari I]] en la defensa de la ciutat de [[Chalons-sur-Saone]]. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament. El juny del [[835]], l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a [[Cremieux]], prop de [[Lió]], on es pendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament i els seus comtats van ser per a Bernat.

Berenguer de Tolosa: diferència entre les revisions