Orofernes: diferència entre les revisions

'''Orofernes''', també '''Olofernes''' i Holofernes (en [[llatí]] ''Olophernes'' o ''Orophernes'', {{polytonic|en [[grec antic]] ̓Ολοφερνης, ̓Οποφέρνης̓Οροφέρνης, ̓Οπ̓π̔οφέρνης}}̓Ορροφέρνης) fouva ser rei usurpador de [[Capadòcia]] delde l'any [[158 aC]] al [[157 aC]].

[[Ariarates IV]] de Capadòcia ([[224 aC]]-[[163 aC]]) inicialment no va tenir fills de la seva dona [[Antioquis (filla d'Antíoc III)|Antioquis]] i aquestaella, pensant que era esterilestèril i volenvolent assegurar la successió, en va intruduirpresentar falsamentamb enganys dos (illegitims)d'il·legítims, de noms Artiarates (o Ariarates) i aquest Olofernes. Va passar el temps i AntiochisAntioquis va tenir fills, primer dues filles, però després un fill queamb fouel anomenatnom de Mitridates, (desprésque més tard, quan va pujar al tron, va prendre el d'[[Ariarates V]]) i. llavors laLa reina va informar al rei de la veritat i els dos fills no autèntics forenvan descartatsser apartats de la successió. iAriarates unva ser enviat a Roma i l'altreOlofernes a [[Jònia]]., Olofernesper foutal enviatd'evitar aqualsevol Jòniaaspiració desal d'ontron. Olofernes, més tard va passar a la cort [[selèucida]]. ElL'any [[163 aC]] el seu germà Mitridates fouva ser proclamat rei sota el nom d'[[Ariarates V]]. OlofernesQuan Ariarates es va entrarnegar ena unacasar-se conspiracióamb contrala elgermana seude protector[[Demetri selèucidaI Sòter]], perquè els romans li van desaconsellar, Demetri va recolzar les pretensions d'Orofernes al quetron voliade enderrocarCapadòcia. Però Orofernes havia entrat a [[Antioquiaformar depart ld'Orontes]]una conspiració per derrocar Demetri, peròque fouva descobrir els descobertfets i empresonat,el salvantva lacarregar vidade perquècadenes. DemetriMés tard el va alliberar, perquè volia utilitzarque li servís contra Ariarates V.

[[Demetri I Soter]] ([[161 aC]]-[[150 aC]], sobirà selèucida, intentava refer el seu regne, i buscava aliances. Va intentar un enllac matrimonial amb Capadòcia casant a una germana seva amb el rei Ariarates IV. Però aquest en fou desaconsellat pels romans que consideraven a Demetri un perill. Ariarates va optar pels romans. Demetri va decidir canviar les coses i va envair Capadòcia on va instal·lar al tron al príncep Orofernes protegit per soldats selèucides. Ariarates va fugir a Roma on va demanar al [[Senat Romà|senat]] ser restaurat, però Olofernes també va poder enviar dos emissaris (sense escrúpols, Timoteu i Diògenes), ijuntament elamb senatels romàque vahavia acordarenviat Demetri, per oposar-se al seu suposat germà. segonaSegons [[AppiàApià]], el senat va acordar el repartiment del títol reial entre els dos candidats, amb Orofernes com associat;. aquestaAquesta associació que, de ser certa, fouva ser breu, ja que Olofernes s'havia destacat en el seu regnat abans d'aquesta decisió del senat, per les seves mesures opressives, els elevats impostos i la introducció de costums jòniques;. vaVa saquejar el temple de [[Zeus]] per pagar als soldats;, ja que va témer un motí perquè no els havia pagat la soldada. Va aixíveure que no tenia cap suport i no era res sense la presència dels soldats selèucides. DesprésAriarates delva restablimentser d'Ariaratesrestaurat al tron i va quedar com a únic governant i ja no es tenen més notícies d'OlofernesOrofernes. En parlen, a més d'Apià, [[Diodor de Sicília]], [[Foci I de Constantinoble|Foci]], [[Polibi]] i [[Justí (historiador)|Justí]].<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aentry%3Dolophernes-bio-2 |consulta=17 de maig de 2021 |títol=Olophernes |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref>