Diferència entre revisions de la pàgina «Pobles indígenes»

258 octets eliminats ,  fa 4 mesos
El terme "pobles indígenes" fa referència a grups culturalment diferents afectats per la colonització. Com a referència a un grup de persones, el terme ''indígena'' va entrar en ús per primera vegada pels europeus que el van utilitzar per diferenciar els [[Pobles indígenes d'Amèrica|pobles indígenes de les Amèriques]] dels africans [[Comerç atlàntic d'esclaus|esclavitzats]]. Probablement el va utilitzar per primer cop en aquest context [[Thomas Browne]]. Al capítol 10 de ''Pseudodoxia Epidemica'' (1646) titulat "De la negror dels negres", Browne va escriure "i, tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de ''negres que'' serveixen als ''espanyols'', tot i que tots van ser transportats des d'<nowiki/>''Àfrica'' des del descobriment de ''Colom''; i no són nadius indígenes o propis d'''Amèrica''".<ref name=":4"/> <ref name=":5"/>
 
Als anys 70, el terme es va passar a utilitzar com una manera de relacionar les experiències, els problemes i les lluites de grups de persones colonitzades a través de les fronteres internacionals. En aquest moment, també es vanva començar a utilitzar "pobles indígenes" per descriure una categoria legal en la nova legislació indígena creada a la legislació nacional i internacional. L'ús de la "s" en "pobles" reconeix que hi ha diferències reals entre els diferents pobles indígenes.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Smith|nom=Linda Tuhiwai|títol=Decolonizing methodologies : research and indigenous peoples|editorial=Otago University Press|any=2012|isbn=978-1-877578-28-1|edició=Second|lloc=Dunedin, New Zealand|oclc=805707083}}</ref> <ref>Robert K. Hitchcock, Diana Vinding, ''Indigenous Peoples' Rights in Southern Africa'', IWGIA, 2004, p. 8 based on ''Working Paper by the Chairperson-Rapporteur, Mrs. Erica-Irene A. Daes, on the concept of indigenous people.'' UN-Dokument E/CN.4/Sub.2/AC.4/1996/2 (, unhchr.ch)</ref> James Anaya, ex relatorexrelator especial sobre els drets dels pobles indígenes, va definir els pobles indígenes com a "descendents vius dels habitants abans de la invasió en terres ara dominades per altres. Són grups culturalment diferents que es troben envoltats per altres societats de colons nascudes de forces de l'imperi i la conquesta".<ref>S. James Anaya, ''Indigenous Peoples in International Law'', 2nd ed., Oxford University press, 2004, p. 3; Professor Anaya teaches Native American Law, and is the third Commission on Human Rights Special Rapporteur on the Human Rights and Fundamental Freedoms of Indigenous People</ref> <ref>Martínez-Cobo (1986/7), paras. 379–82,</ref>
 
=== Definicions nacionals ===
Al llarg de la història, diferents estats designen els grups dins dels seus límits que són reconeguts com a pobles indígenes segons la legislació internacional o nacional peramb termes diferents. Els indígenes també inclouen els indígenes basats en la seva descendència de poblacions que habitaven el país quan van arribar religions i cultures no indígenes —o a l’establiment de les fronteres estatals actuals— que conserven algunes o totes les seves pròpies institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques., però que poden haver estat desplaçats dels seus dominis tradicionals o que hagin estat reassentats fora dels seus dominis ancestrals. <ref name="cidh.org">{{Ref-web|títol=Indigenous and Tribal People's Rights Over Their Ancestral Lands and Natural Resources|url=http://cidh.org/countryrep/Indigenous-Lands09/Chap.III-IV.htm|obra=cidh.org|consulta=30 May 2020}}</ref>
 
L'estatus dels grups indígenes en la relació sotmesade submissió es pot caracteritzar en la majoria dels casos com a marginats o aïllats efectivament en comparació amb els grups majoritaris o el conjunt de l'estat-nació. La seva capacitat per influir i participar en les polítiques externes que poden exercir [[jurisdicció]] sobre les seves terres i pràctiques tradicionals és molt freqüentment limitada. Aquesta situació pot persistir fins i tot en el cas que la població indígena sigui superior a la dels altres habitants de la regió o estat; la noció que defineix aquí és la de la separació dels processos de decisió i de regulació que tenen alguna influència, almenys titular, sobre aspectes de la seva comunitat i els drets sobre la terra . <ref>{{Ref-web|url=https://www.worldbank.org/en/topic/indigenouspeoples|títol=Indigenous Peoples|obra=World Bank|consulta=11 April 2020}}</ref>
 
La presència deLes lleis, reclamacions i costums culturals externsexternes, quepoden actuenactuar potencialment o realment per restringir les pràctiques i observances d'una societat indígena. Aquestes restriccions es poden observar fins i tot quan la societat indígena està regulada en gran manera per la seva pròpia tradició i costum. Es poden imposar a propòsit o sorgir com a conseqüència no desitjada de la interacció transcultural. Poden tenir un efecte mesurable, fins i tot si es contraresten amb altres influències i accions externes considerades beneficioses o que promouen els drets i interessos indígenes.<ref name="cidh.org"/>
 
=== Nacions Unides ===
La primera reunió del [[Organització de les Nacions Unides|grup de treball de les Nacions Unides]] sobre les poblacions indígenes (WGIP) es va celebrar el 9 d'agost de 1982 i aquesta data se celebra ara com el Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món.<ref>{{Ref-web|url=https://www.un.org/en/events/indigenousday/|títol=International Day of the World's Indigenous Peoples - 9 August|obra=www.un.org|consulta=11 March 2020}}</ref> El 1982, el grup va acceptar una definició preliminar del Sr.de José R. Martínez-Cobo, Relator Especial sobre Discriminació contra les Poblacions Indígenes: <ref>[https://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/MCS_intro_1981_en.pdf Study of the Problem of Discrimination Against Indigenous Populations], p. 10, Paragraph 25, 30 July 1981, UN EASC</ref><blockquote>Les comunitats, pobles i nacions indígenes són aquelles que, tenint una continuïtat històrica amb les societats anteriors a la invasió i precolonials que es van desenvolupar als seus territoris, es consideren diferents dels altres sectors de les societats que ara prevalen en aquests territoris o parts d’ells. Actualment formen sectors de la societat no dominants i estan decidits a preservar, desenvolupar i transmetre a les generacions futures els seus territoris ancestrals i la seva identitat ètnica, com a base de la seva existència continuada com a pobles, d’acord amb els seus propis patrons culturals, institucions socials i sistemes jurídics. <ref>{{Ref-web|url=https://www.iwgia.org/en/news-alerts/archive?view=article&id=340:a-working-definition-by-jose-martinez-cobo&catid=143|títol=A working definition, by José Martinez Cobo|data=2011-04-09|obra=IWGIA - International Work Group for Indigenous Affairs|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191026153237/https://www.iwgia.org/en/news-alerts/archive?view=article&id=340:a-working-definition-by-jose-martinez-cobo&catid=143|arxiudata=26 October 2019|consulta=2020-03-11}}</ref></blockquote>L’impuls principal a l’hora de considerar la identitat indígena prové de considerar els impactes històrics del colonialisme europeu. Un informe de les Nacions Unides de 2009 publicat per la Secretaria del Fòrum Permanent sobre qüestions indígenes afirma: <ref>{{Ref-web|url=https://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100215113446/http://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf|títol=State of the World's Indigenous Peoples, p. 1|arxiudata=15 February 2010}}</ref><blockquote>Durant segles, des del moment de la seva colonització, conquesta o ocupació, els pobles indígenes han documentat històries de resistència, interfíciemalfiança o cooperació amb els estats, demostrant així la seva convicció i la seva determinació a sobreviure amb les seves diferents identitats sobiranes. De fet, els pobles indígenes eren sovint reconeguts com a pobles sobirans pels estats, tal com demostren els centenars de tractats celebratssignats entre els pobles indígenes i els governs dels Estats Units, Canadà, Nova Zelanda i altres. I, no obstant això, a mesura que les poblacions indígenes disminuïen i les poblacions de colons eren cada vegada més dominants, els estats eren cada vegada menyseren més inclinatsreacis a reconèixer la sobirania dels pobles indígenes. Els mateixos pobles indígenes, al mateix temps, van continuar adaptant-se a les circumstàncies canviants mantenint la seva identitat diferent com a pobles sobirans. <ref name=":0">[https://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf State of the World's Indigenous Peoples, Secretariat of Permanent Forum on Indigenous Issues, UN, 2009] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100215113446/http://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf|date=15 February 2010}}. pg. 1-2.</ref></blockquote>L' [[Organització Mundial de la Salut]] defineix les poblacions indígenes de la següent manera: "comunitats que viuen dins o estan adherides a hàbitats tradicionals o territoris ancestrals geogràficament diferents i que s'identifiquen com a membres d'un grup cultural diferent, descendents de grups presents a la zona abans es van crear estats moderns i es van definir les fronteres actuals. Generalment mantenen identitats culturals i socials i institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques, separades de la societat o cultura dominants o dominants".<ref>{{Ref-web|títol=Indigenous populations|url=https://www.who.int/topics/health_services_indigenous/en/|consulta=4 March 2021|obra=World Health Organization}}</ref>
 
== Referències ==
134.899

modificacions