Joan Carles de Borbó i de Bragança: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint sintaxi <br />
m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per
Línia 12:
* SAR l'infant [[Alfons de Borbó (duc de Sant Jaume)|Alfons de Borbó]], nat a [[Londres]] el [[1849]] i mort a [[Viena]] el [[1936]]. Es casà en primeres noces amb la infanta [[Maria Neus de Portugal]].
 
El 23 d'abril de [[1860]] el seu germà gran, el pretendent [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança]], després de ser detingut per la [[Revolta de Sant Carles de la Ràpita]] fou obligat a firmar la denúncia als seus drets al tron d'[[Espanya]]. Immediatament Joan s'erigí com a pretendent carlí. No obstant això, el seu germà Carles se'n desdí i recuperà els drets al tron.
 
A la mort de [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança]] el 1861, els drets tornaren a caure en Joan, el qual era –curiosament- un liberal convençut i canvià profundament l'orientació del carlisme acceptant la instauració d'un règim liberal; ara bé, no acatà en cap cas ni el règim isabelí ni la figura de la reina [[Isabel II d'Espanya]]. Era un admirador del progrés, d’[[Itàlia]] i de [[Giuseppe Garibaldi|Garibaldi]], amant de viatjar i dels idiomes. La seva esposa, [[Beatriu d’Àustria-Este]], arxiduquessa d’Àustria i germana de [[Francesc V de Mòdena]] (radicalment diferent a ell) i la seva madrastra [[Maria Teresa de Bragança]] (princesa de Beira) el van considerar incapaç de dirigir el carlisme i l’obligaren a cedir els drets en el seu fill gran [[Carles de Borbó i Austria-Este]] (futur [[Carles VII]]).