Abd-ar-Rahman Sanxuelo: diferència entre les revisions

'''Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir''' ({{Lang-ar|المأمون عبد الرحمن بن محمد بن أبي عامر|tr=al-Maʾmūn ʿAbd ar-Raḥmān b. Muḥammad b. Abī ʿĀmir}}), més conegut com '''Abd-ar-Rahman Sanxuelo''' pel seu malnom '''Xanjul''' ({{Lang-ar|شنجول|tr=Xanjūl}}), arabització del romanç '''Sanxuelo''', literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós [[Almansor]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bariani |nom=Laura |títol=Almanzor |url=http://books.google.cat/books?vid=ISBN9788489569850&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q=sanchuelo&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial NEREA |data=2003 |pàgines=221 |isbn=8489569851}}</ref> i ''[[hàjib]]'' de l'[[Califat de Còrdova|Àndalus omeia]]. Va prendre el ''[[làqab]]'' de '''Nàssir-ad-Dawla''' ({{Lang-ar|ناصر الدولة|tr=Nāṣir ad-Dawla}}).

 

 

Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències amazigòfiles. Primer va obligar al califa Hixam II a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del [[1008]]) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah]], oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els marwanesos,<ref>Hi havia un altre partit, els amrís, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del ''hàjib'' donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdí. </ref> mentre que el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar de l'alcàsser i van obligar a Hixam II a abdicar i van proclamar califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del [[1008]] o principis del [[1009]]). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels [[amirites|amírides]], la família d'Almansor, a [[Madīnat al-Zahrā]].