Cinturó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Corregit: "fóra" > "fora", cometes altes per baixes, eliminat enllaç repetit molt seguit, guionets per guions. Afegida plantilla "Segle" |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Belts.jpg|miniatura|Cinturons]]
Un '''cinturó''', '''cinyell''' o '''cintura'''<ref>El terme antic ''cintura'' és viu almenys a les Illes Balears, a la Catalunya del Nord i a l'Alguer.</ref> (i '''cinta''' a la Catalunya del Nord i a les Illes Balears) és una [[Corretja (estri)|corretja]] feta de [[cuir]] o un altre [[material]] resistent que es col·loca al voltant de la [[cintura]] o [[malucs]] per a subjectar el [[pantaló]], la [[faldilla]], etc., o bé per a cenyir una peça superior externa (com ara la [[jaqueta]] o l'[[abric]]), el [[Vestit (dona)|vestit femení]], etc. Convé aclarir que ''corretja'' és un terme més genèric: ''cinturó'' és el nom específic de la mena de corretja dissenyada per a dur a la cintura. Així doncs,
El català ''cinturó'' equival sempre a l'anglès ''waist belt'' i a l'espanyol ''cinturón'' o ''cinto''. En canvi, en francès, italià, portuguès i romanès hom distingeix entre el simple 'cinturó per a [[pantaló]] i peces similars' (fr. ''ceinture'', it. ''cintura'' o ''cinta'', port. ''cinto'', rom. ''centură''), d'una banda, i, de l'altra, el 'cinturó gruixut per a guerrera i peces similars' (fr. ''ceinturon'', it. ''cinturone'', port. ''cinturão'', rom. ''centiron'').
En un extrem del cinturó es troba la [[sivella]], generalment metàl·lica, per la qual s'introdueix l'altre extrem del cinturó per la punta. El cinturó té una sèrie d'[[ullet]]s equidistants, en els quals s'insereix la pua de la
En comptes de sivella hi pot haver una placa amb sistema d'[[vidalba|abraçadora]], de manera que no li calen ullets per a subjectar-se.
Línia 15:
== Història ==
[[Fitxer:Italic fragment belt Louvre Br4639.jpg|miniatura|Detall d'una sivella de bronze del
L'ús de cinturons està documentat en roba masculina i femenina des de l'[[edat del bronze]]. Des de llavors, ambdós sexes se l'han posat o tret, depenent de la [[moda]] del moment, però ha estat una raresa en la [[moda femenina]] a excepció de la primerenca [[Edat mitjana|Edat Mitjana]], finals del {{segle|XVII|s}} a [[Màntua]] i combinacions de [[faldilla]] i [[brusa (roba)|brusa]] entre [[1900]] i [[1910]]. Les sivelles de cinturó [[Modernisme|modernistes]] avui dia són articles de [[col·leccionista]].
Durant la major part del {{segle|XIX}} i fins a mitjan
A partir dels [[dècada del 1920|anys vint]] hi hagué temporades en què les cintures dels [[pantaló|pantalons]] van caure a una línia més baixa, [[natura|natural]], canvi que acabà d'estabilitzar-se a mitjan
Al començament del {{segle|XXI|s}}, gràcies a la gran varietat de materials complementaris als tradicionals (com el [[cuir boví]] o el [[teixit tèxtil]]), els cinturons es posicionen com a article de moda i adopten nous colors, dissenys i tipologies. Un exemple ben clar és la goma i els [[polímer]]s plàstics, que brinden una infinitat de possibilitats de disseny noves. Productors independents de diversos llocs ja experimenten amb nous materials per tal de portar els cinturons a un altre nivell, en termes de [[disseny]], [[estètica]] i [[durabilitat]].
Línia 26:
Rep el nom de [[talabard]] el cinturó dissenyat amb la funció exclusiva de penjar-ne l'[[espasa]] o el [[sabre]].
Un tipus peculiar de cinturó fou el [[cinturó de revòlver]], típic del [[Far West]], [[canana]] amb tot de tubets per a cartutxos individuals, i amb una o dues [[Funda|fundes]] per a sengles [[Revòlver|revòlvers]].
L'anomenat [[cinturó Sam Browne]] fou característic de l'oficialitat britànica a partir del darrer quart del {{segle|XIX}}, i de la universal en la primera meitat del {{segle|XX}}.
|