Regne d'Itàlia (edat mitjana): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscules |
m Plantilles |
||
Línia 90:
El poder creixent de les ciutats es va demostrar primerament durant el regnat de l'emperador de la [[dinastia Hohenstaufen]] [[Frederic I Barba-roja]] ([[1152]]-[[1190]]), qui va intentar restaurar l'autoritat imperial a la península i el va portar a un seguit de guerres amb la [[Lliga Llombarda]], una lliga de ciutats italianes del nord que, amb una victòria decisiva a la [[Batalla de Legnano]] en [[1176]], van forçar Frederic a reconèixer l'autonomia de les ciutats italianes.
El fill de Frederic, [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VI]], aconseguí estendre l'autoritat dels [[Hohenstaufen]] a Itàlia amb la seva conquesta del normand [[Regne de Sicília]], que comprenia Sicília i tot el sud d'Itàlia. El fill d'Enric, [[Frederic II, emperador romanogermànic|Frederic II]], el primer emperador des del {{segle
Els esforços de Frederic II per portar tota Itàlia sota el seu control eren tan infructuosos com els del seu avi, i la seva mort el [[1250]] marcà el final definitiu del Regne d'Itàlia com a unitat política genuïna. Continuava havent conflictes a les ciutats italianes entre [[gibel·lins]] (seguidors imperials) i [[Güelfs i gibel·lins|güelfs]] (seguidors papals), però aquests conflictes cada vegada tenien menys relació amb als orígens de les rivalitats.
|