Constanța: diferència entre les revisions

 

Fou assolada pels huns el [[456]] i fou fortificada pels romans d'Orient sota [[Anastasi I Dicor]] (491-518) i [[Justinià I]] (527-565), resistint els atacs dels àvars l'hivern del [[597]] al [[598]]. Després fou destruïda pel khan búlgar [[Asparukh Khan]] el 679 i fou part del [[Primer Imperi Búlgar]].

 

Quan el [[1388]] [[Dobrudja]] va ser incorporada al [[principat de Valàquia]] (Eflak) per [[Mircea I]] «el vell» (o més aviat l'Antic, 1386-1395 i 1397-1418), la ciutat va quedar dins aquest estat. El 1395 el sultà [[Baiazet I]] va fer campanya contra Mircea a Valàquia, va conquerir la ciutat de Constança, va desmantellar les seves muralles, i va derrotar al príncep a la [[Batalla del riu Argeş]] (Valàquia, [[17 de maig]] de [[1395]]) imposant al tron valac a [[Vlad I de Valàquia]] «l'usurpador» (1395-1397). Baiazet I va abandonar després el país i el 1397 va haver d'anar també a Anatòlia per fer front a l'amenaça del [[Beylik de Karaman-oğlu]] que havia fet moviments durant la campanya de Nicòpolis l'any anterior, i va estar ocupat tot el 1397 i 1398, i Mircea va recuperar el poder a Valàquia i va recuperar Constança. Ja no hi va haver ocasió pels otomans de tornar a Valàquia; el [[28 de juliol]] de [[1402]] l'exèrcit otomà era aniquilat per [[Tamerlà]] a la [[batalla d'Ankara]]. Mircea va conservar el poder sota Solimà (1403-1410) i Musa Celebi (1410-1413) a [[Rumèlia]]. [[Mehmet I]] va fer finalment una expedició el 1417<ref> datació de N. Iorga</ref> o el 1419<ref> datació de H. Inalcik</ref> i va ocupar Constança. No obstant la seva possessió no fou definitiva abans del [[1445]], ja que el capità de la flota borgonyona Waleran de Wavrin va recórrer el litoral i va desembarcar a Mangalya, una mica al sud de Constança, i no hi va trobar cap otomà. Sota domini otomà va portar el nom de Köstendje (moderna ortografia Köstence), derivat de Constança.