Diferència entre revisions de la pàgina «Infraestructura»

10 octets eliminats ,  fa 4 mesos
m
Manteniment de referències
m
m (Manteniment de referències)
La ''' infraestructura '''és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat.<ref>{{GEC|0116724}}</ref> Conté d'un costat les xarxes de transport, d'energia, d'aigua neta i residual, de telecomunicació, i d'un altre costat els edificis de serveis d'[[Interès públic|interés general]] (escoles, hospitals, ports i aeroports, parlaments, depuradores, casernes, magatzems de provisions estratègiques).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vercher i Savall|nom=Néstor|títol=Finançament territorial i infraestructures de transport al País Valencià: Lògiques i resistències en el procés valencià de desenvolupament territorial|data=2015|editorial=Universitat de València|lloc=València|pàgines=24-25|isbn=9788437098012}}</ref>
 
Es tracta d'obres de gran envergadura per a les quals només una col·lectivitat sol tenir les mitjans. Molta infraestructura és per tant [[obra pública]], com que per imperatiu de [[servei públic]], es vol garantir l'accés igual i universal per a tots els ciutadans. Tot i això, segons la ideologia vigent, de vegades s'opta per a la [[privatització]] de serveis o per a un sistema mixt.<ref>L'Alemanya va privatitzar una gran part de les infraestructures i serveis sanitaris. La crisi del virus del corona ha ensenyat no per a tots és la millora solució: per a una empresa privada, el tractament d'un pacient amb [[COVID-19|covid-19]] és menys rendible que una operació planificable. Vegeu:{{Ref-web|títol=Corona: Stresstest für Krankenhäuser|url=https://www.tagesschau.de/multimedia/sendung/bab/bab-4887.html|consulta=2020-06-03|llengua=alemany|nom|=Kerstin|cognom=Palzer|editor=tagesschau.de}} i {{Ref-publicació|article=Privatisierung von Universitätskliniken: Keine tragfähige Lösung|url=https://www.aerzteblatt.de/archiv/60047/Privatisierung-von-Universitaetskliniken-Keine-tragfaehige-Loesung|data=2008-05-09|consulta=2020-06-03|llengua=de|editor=Deutscher Ärzteverlag|publicació=Deutsches Ärzteblatt|cognom=Richter-Kuhlmann|nom=Eva|pàgines=}}</ref> La infraestructura privatzada no pot oferir serveis que no són rendibles i entra en conflicte amb l'imperatiu de [[servei universal]]. La construcció, per exemple, d'una carretera o un ferrocarril cap a un poble aïllat mai no serà rendible quan una autopista entre dues [[Metròpoli|metròpolis]] ho és, igualment com el manteniment d'una capacitat de llits d'emergència a una [[unitat de cures intensives]] que només serveix unes poques setmanes en situacions d'[[epidèmia]].<ref>{{Ref-publicació|url=https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/04/21/polemica-pels-43000-euros-pacient/1040263.html|consulta=2020-06-03|publicació=Diari de Girona|article=Polèmica pels 43.000 euros per pacient que la Generalitat pagarà a la sanitat privada|nom = Clàudia|cognom=Sacrest i Martos}}</ref> Sempre queda un risc que s'acabi privatitzant la infraestructura què és rendible i se socialitzi el què no ho és.<ref>{{Ref-publicació|títol=ACA: la privatització no és solució|url=https://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/7159|data=13/09/2011| publicació=Ecodiari}}</ref>
 
La infraestructura és dissenyada, administrada i mantinguda per un cos de professionals especialitzades en [[enginyeria civil]], [[arquitectura]], [[urbanisme]], ecologia, etc. Si fins fa poc l'impacte social, sanitari i ecològic no era gaire pres en consideració per la preponderància de l'imperatiu econòmic, avui en dia en societats avançades es necessita més: un planejament territorial multifuncional,<ref>{{Ref-llibre |títol=El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI: una nova interpretació i projecció del país |url=https://www.worldcat.org/oclc/865267002 |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]], [[Societat Catalana d'Ordenació del Territori]] |data=2012 |lloc=Barcelona |isbn=978-84-9965-121-7 |cognom=Castañer |nom=Margarida}}</ref> [[estudi d'impacte ambiental|estudis d'impacte ambiental]] i calcul dels costs indirectes d'entre altres l'impacte en la salut (soroll, pol·lució…) i la destrucció d'ecosistemes naturals.<ref>{{Ref-web|títol=El futur de les infraestructures viàries|url=https://storymaps.arcgis.com/stories/64995bf1be2c4295bfdfc3e3a45e7f28|consulta=2020-06-03|editor=Àrea Metropolitana de Barcelona|data=2019}}</ref>
1.856.135

modificacions