Zentralfriedhof: diferència entre les revisions

Quan el cementiri es va estrenar hi va haver un gran conflicte entre l'ajuntament de la ciutat i la jerarquia de l'església catòlica. L'ajuntament volia un lloc interconfessional per a tots i no volia cap consagració per qualsevol religió. Aquesta opció va suscitar protestes vehements pels cercles ultraconservadors catòlics. Finalment es va trobar un compromís i es va autoritzar una benedicció discreta, fora del públic,<ref name="Bauer">{{Ref-llibre|edició=5a edició eixamplada|títol=Wiener Friedhofsführer : genaue Beschreibung sämtlicher Begräbnisstätten nebst einer Geschichte des Wiener Bestattungswesens|url=https://www.worldcat.org/oclc/76593699|editorial=Falter-Verl|data=2004|lloc=Wien|isbn=3-85439-335-0|cognom=Bauer|nom=Werner T.|llengua=alemany|pàgines=}}</ref> tot i així, la major part del cementiri principal queda interconfessional. Per qui no vol pas sepultura al cementiri principal, s'han arranjat unes zones particular reservades a certes conviccions: budistes, protestants, islàmistes, jueus, ortodoxos i mormons. El lloc queda de gestió pública i cap autoritat religiosa no hi té autoritat.<ref name="Bauer"/> Només el cimentiri protestant i el nou cimentiri jueu tenen separacions clares i una entrada particular. Encara que el cementiri jueu més antic, creat el 1863, va ser destruït pels [[Nazisme|nazis]] durant la [[Kristallnacht]], encara es conserven 60.000 tombes. El segon cementiri jueu es va construir el 1917 i encara s'utilitza.