Planta transgènica: diferència entre les revisions

Amb la integració de trets múltiples, es poden integrar diversos trets nous en un nou cultiu.

 

Les [[plantes]]<ref name="review" /> han estat dissenyades per tolerar estressors no [[Biologia|biològics]]<ref>{{Ref-publicació|article=Biologia: Desafios, Habilidades e Competências no Ensino de Biologia|url=http://dx.doi.org/10.37885/978-65-87196-56-5|publicació=Biologia: Desafios, Habilidades e Competências no Ensino de Biologia|data=2020|doi=10.37885/978-65-87196-56-5}}</ref><ref name="review" />, com la sequera,  gelades,  i alta salinitat del sòl.  El 2011, el blat de moro DroughtGard de Monsanto es va convertir en el primer cultiu transgènic resistent a la sequera que va rebre l'aprovació de la comercialització dels Estats Units.  La resistència a la sequera es produeix modificant els gens de la planta responsables del mecanisme conegut com a metabolisme de l’àcid crassulac (CAM), que permet sobreviure a les plantes malgrat els baixos nivells d’[[aigua]]. Això és prometedor per als cultius que consumeixen molt d’aigua, com ara arròs, blat, soja i àlber, per accelerar la seva adaptació a entorns limitats per l’aigua. S'han identificat diversos mecanismes de tolerància a la salinitat en cultius tolerants a la sal. Per exemple, els cultius d’arròs, canola i tomàquet han estat modificats [[Genètica mendeliana|genèticament]] per augmentar la seva tolerància a l’estrès salí.