Sogorb: diferència entre les revisions

Tradicionalment, el [[sector primari]] ha tingut una gran importància en l'economia sogorbina. També ha sigut relativemnt important com a centre ramader ([[Porc|porcí]] i [[oví]]). Però, sobretot, el municipi ha destacat en l'[[agricultura]]: L'horta del riu [[Palància]], irrigada des de temps immemorials, és molt fèrtil i alberga, sobretot, conreus d'[[Arbre fruiter|arbres fruiters]] ([[Taronja|taronges]], [[Nespler|nispros]], [[Caquier|caquis]], [[Cirera|cireres]], [[Albercoquer|albercocs]]). A més, les grans extensions de [[Agricultura de secà|secà]] permeten el cultiu de l'[[olivera]], l'[[Ametller|ametler]] i la [[Garrofer|garrofera]]. La [[mineria]] ha tingut una importància menor, però s'ha de destacar l'extracció d'[[Argila|argiles]] i [[Guix|guixos]].

* '''[[Catedral de Sogorb|Catedral]]'''. Es va començar a construccióconstruir en el {{segle|XIII|s}}, adossada a la muralla. A causa de la remodelació iniciada en l'any [[1791]], d'estil [[Academicisme|academicista]], de l'[[Arquitectura gòtica|estil gòtic]] només queden algunes restes en la façana oest, [[Volta de creueria|voltes de creueria]] ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torre de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el [[claustre]]. És d'una sola nau, sense creuer ni [[cúpula]], amb capelles entre els [[Contrafort|contraforts]]. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoïdal, obligat per la irregularitat de la muralla a la qual s'adossa, ja que constituïx un dels exemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillesa. En este temple es va instal·lar en el {{segle|XIX}} el cantant i músic [[Joaquin Gil]], en qualitat de [[tenor]] l'eclesiàstic; i anteriorment, en el {{segle|XVII}}, en fou [[mestre de capella]] en [[Miguel Monjiu i Panzano]], una persona molt estimada pel [[Capítol (catolicisme)|Capítol]] catedralici.<ref name="Enciclopèda Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 34, pàg. 187'' ({{ISBN|84 239-4534-0}})</ref>