Retaule: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 27254066 de 90.161.155.105 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 105:
Els retaules produïts entre el {{segle|XIX}} avançat i durant el {{segle|XX}}, tendeixen a ser obres de caràcter [[Historicisme arquitectònic|historicista]] que reprodueixen models històrics, sobretot del gòtic. Així, el retaule major de la catedral de Múrcia és una obra neogòtica de 1863 i el de l'església augustiniana de Viena data de 1870 i va ser originalment concebut per a la neogòtica [[Església Votiva (Viena)|església votiva]] d'aquesta ciutat. El retaule major de l'església del [[santuari de Torreciutat]], obra de l'escultor [[Joan Mayné i Torras|Joan Mayné]] (1972-1975) reprodueix la tipologia característica dels retaules aragonesos del Renaixement.
Són escasses les innovacions que l'art contemporani ha aportat a aquest format artístic, que a les esglésies ha tendit a ser desplaçat per altres formes d'art aplicat al mur, com la mateixa pintura mural o intervencions significatives com la de [[Josep Maria Riera i Aragó|Riera i Aragó]] a la parròquia del patriarca Abraham de Barcelona (1992). L'artista nord-americà [[Bill Viola]] ha desenvolupat diversos projectes de retaules concebuts com a [[Videomosaic|videomosaics]] entre eks quals són ben coneguts els de la [[Catedral de Saint Paul|catedral de Saiint Paul]] de Londres. Les capelles laiques de [[Rothko Chapel|Rothko]] a Houston, o de [[Antoni Tàpies i Puig|Tàpies]] a la UPF de Barcelona<ref>{{Ref-web|url=https://www.upf.edu/campus/historia/ciutadella.html|títol=Sala de reflexió d'Antoni Tàpies al Campus de la UPF|consulta=15 setembre 2016|editor=|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160924045606/https://www.upf.edu/campus/historia/ciutadella.html|arxiudata=24 de setembre 2016}}</ref> aporten una evolució contemporània dels antics retaules per a la devoció privada.
== Vegeu també ==
| |||