Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman: diferència entre les revisions

'''Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman''' ({{Lang-ar|أبو عامر يوسف بن أحمد بن هود المؤتمن|tr=Abū ʿĀmir Yūsuf ibn Aḥmad ibn Hūd al-Muʾtaman}}),<ref group="nota">A voltes se l'ha anomenat, per error, '''al-Mútamin'''. La versió del seu [[Nom àrab|''làqab'']] com a al-Mu'tamin és recolzada pel ''Diccionario Biográfico Español'' de la Real Academia de la Historia, 2010 (Volum L, pàgs. 627-628).</ref> més conegut com a '''Yússuf al-Mútaman''' —en [[àrab]] '''أبو عامر يوسف بن أحمد بن هود المؤتمن''',&nbsp;''Abū ʿĀmir Yūsuf ibn Aḥmad ibn Hūd al-Muʾtaman''— fou [[Emirat de Saraqusta|emir de Saraqusta]] ([[1081]]-[[1085]]).<ref name="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director) |títol=Diccionari d'Història de Catalunya | editorial=Edicions 62 |data=1998 |pàgines=p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin" |isbn=84-297-3521-6 }}</ref> Era membre de la dinastia dels [[Banu Hud]]<ref name="Diccionari"/> i va succeir el seu pare [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Àhmad al-Múqtadir]]. La data de l'inici del regnat és dubtosa, ja que s'han trobat algunes monedes del seu pare que estarien datades el 1082 i fins i tot més tard. Fou un erudit que va escriure diverses obres de matemàtiques. Va morir vers el [[1085]] i el va succeir el seu fill [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín|Àhmad al-Mustaín]].

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman va ser emir de Saraqusta en el seu moment de màxima esplendor, després el puixant regnat del seu pare [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|al-Múqtadir]]. Va ser, així mateix, un rei erudit, protector de les ciències, de la filosofia i de les arts. Un exemple de rei savi, coneixedor de les [[matemàtiques]] —disciplina de la qual va escriure un tractat, el ''Kitab al-Istikmalistikmal '', o ''Llibre de perfecció'' (en [[àrab]], {{Lang-ar|كتاب الإستكمال|tr=Kitāb al-istikmāl}})—, l'[[astrologia]] i la [[filosofia]], que va continuar la labor del seu pare al-Múqtadir creant una cort de savis intel·lectuals que tenia com a marc el [[Palau de l'Aljaferia]], anomenat, en aquesta època, el «palau de l'alegria».

L'obra mestra en l'àmbit intel·lectual d'al-Mútaman va ser ''Kitab al-istikmal'' [(''Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques]''), que a més de ser un compendi de la matemàtica grega d'[[Euclides]] i [[Arquimedes]], entre altres, i transmetre els ensenyaments de [[Thàbit ibn Qurra]], els [[Banu Musa]] i d'[[Ibn al-Hàytham]], introdueix [[teorema|teoremes]] originals. La seva obra va ser transmesa a través de [[Maimònides]] a [[Egipte]], i d'allí es va difondre pel centre d'Àsia. El {{segle|XIV}} és documentat a [[Bagdad]], tot i que la seva influència no va arribar a Occident.

''Kitab al-Istikmalistikmal'' tracta els [[Nombre irracional|nombres irracionals]], les [[Cònica|seccions còniques]], la quadratura del [[segment]] [[Paràbola|parabòlic]], els [[volum]]s i [[àrea|àrees]] de diversos cossos geomètrics o el traçat de la [[tangent]] d'una circumferència, entre altres problemes matemàtics.

La primera part de ''Kitab al-Istikmalistikmal'' va superar en extensió als ''[[Elements d'Euclides|Elements]]'', d'Euclides. En l'obra apareix una proposta de categorització de les matemàtiques en espècies [[Aristòtil|aristotèliques]], dividint-les en l'espècie de l'[[aritmètica]], dues per a la [[geometria]] i dues més per a [[estereometria]], segons el que ha arribat en l'actualitat.