Diferència entre revisions de la pàgina «Museu de Les Encartaciones»

m
https://esadir.cat/entrades/fitxa/id/1510
(→‎Enllaços externs: formatar enllaç extern)
m (https://esadir.cat/entrades/fitxa/id/1510)
Cap a 1500, amb la finalització de les guerres banderizas i l'inici de la renaixença, les estructures organitzatives es van modernitzar. Europa entrava en una nova època i, a nivell local basc, això es va reflectir en la renovació arquitectònica dels pobles -es van crear centenars de masos, esglésies, ermites ...-, el creixement de el comerç o la renovació de les estructures polítiques. D'aquesta manera, les Juntes d'Abellaneda -com va passar a Gernika i Gerediaga- van passar a ser reunions en què cada vall o concejo enviava un representant per discutir problemes comuns a la comarca. Aquestes reunions estaven presidides pel Tinent Corregidor, representant de l'principal que se situava a Gernika. Per acudir a les Juntes Generals de Gernika -igual que feien els de l'Duranguesado- dels encartats triaven un o dos representants per a tota la comarca.
 
Els consells o valls representats eren Tres Concejos (Santurtzi, Sestao i Trapagaran), Quatre Concejos (Muskiz, Zierbena, Santa Juliana d'Abanto i Sant Pere d'Abanto), Sopuerta, Galdames, Gordexola, Gueñes, Zalla, Arcentales, Trucíos i Carranza. Les viles de Portugalete, Balmaseda i Lanestosa, encara que encaixades dins el marc cultural i territorial de les Encartaciones, tenien un estatus jurídic diferenciat, a l'igual que passava amb la resta de les de Biscaia. De vegades també prenien part dels denominats Aforados de Moneo, un grup de petits pobles de nord de Burgos que havien establert una sèrie de relacions amb les Encartaciones, beneficiant-se de les condicions legals d'aquells. No està molt ben estudiat la raó d'aquesta relació i de la seva participació puntual en les Juntes d'Abellaneda però la veritat és que així va ocórrer durant un temps.Els Aforados de Moneo eren: Moneo, Bustillo, Villalacre, Villarán, Momendiano, Villaventín, Bascuñuelos i Paresotas.
 
Amb la modernització de les estructures polítiques a principis de segle XVI, van aparèixer també noves necessitats com la creació d'un espai fix i tancat que permetés realitzar convenientment les Juntes. Això va fer que, cap a 1500, es construís una casa de juntes que, a l'sembla, es va quedar petita ràpidament pel que, en 1590, es va encarregar la construcció d'una nova la rematada final es va produir en 1632 amb la col·locació de el gran escut que a dia d'avui encara podem veure. Aquest edifici era un gran casalot cúbic amb arc de mig punt que seguia principalment criteris renaixentistes. Disposava de dues plantes, la de baix per a presó, i la de dalt per a les Juntes. Al davant va haver de situar-se una ermita (denominada de l'Àngel) que es va reformar completament en 1675-1676.
1.680.698

modificacions