Romilda Pantaleoni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 2:
'''Romilda Pantaleoni''' ([[Udine]], [[Itàlia]], [[29 d'agost]] de [[1847]] - [[Milà]], [[20 de maig]] de [[1917]]) pertanyent a la nissaga de músics [[Pantaleoni (nissaga de músics)|Pantaleoni]],<ref name= "SARPE v. III"> * Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1045/46. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> va ser una [[soprano]] italiana amb una prolífica carrera operística en els anys 70 i 80 del {{segle|XIX}}. Va abastar un ampli repertori que incloïa el ''[[belcanto]]'', la [[grand opéra]] italiana i francesa, les òperes [[veristes]] i les òperes alemanyes de [[Richard Wagner|Wagner]]. Està particularment associada amb els papers de Margherita a ''[[Mefistofele]]'' i la protagonista de ''[[La Gioconda]]''. També se la recorda per ser la primera Desdemona a ''[[Otello (Verdi)|Otello]]'' (1887) i la primera Tigrana a ''[[Edgar]]'' (1889), ambdues a [[la Scala]] de [[Milà]].
El seu pare, [[Luigi Pantaleoni]], va ser compositor, i el seu germà, [[Adriano Pantaleoni|Adriano]], també va ser cantant d'òpera. Va estudiar a Milà, amb [[Francesco Lamperti]], abans de debutar al [[Teatro Carcano]] de la capital llombarda el 1868, a ''[[Margherita]]'', de [[Jacopo Foroni]]. En els 15 anys següents es va presentar en teatres per tot Itàlia, amb diversos papers d'òpera italiana i francesa, i, fins i tot, amb l'Elsa de ''[[Lohengrin]]''. El 1874 va cantar el paper d'Isabella en l'estrena de ''[[Salvator Rosa]]'', de [[Carlos Gomes]] a [[Gènova]], i, l'any següent, la Margherita de ''[[Mefistofele]]'' al [[Teatro Regio de Torí]].<ref name=oper>{{ref-web|títol=Pantaleoni Romilda|url=http://hosting.operissimo.com/triboni/exec?method=com.operissimo.artist.webDisplay&id=ffcyoieagxaaaaabeiax&xsl=webDisplay&searchStr=pantaleoni|obra=Operissimo.com|llengua=alemany|consulta=2014-04-03|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140407081722/http://hosting.operissimo.com/triboni/exec?method=com.operissimo.artist.webDisplay&id=ffcyoieagxaaaaabeiax&xsl=webDisplay&searchStr=pantaleoni|arxiudata=2014-04-07}}</ref> Aquesta última representació va tenir una gran repercussió, i es considera el punt de partida de la recuperació de la popularitat de l'òpera d'[[Arrigo Boito]], que s'havia estrenat el 1868 amb molt menys èxit. La [[temporada 1876-1877 del Liceu|Temporada 1876-1877]] va cantar quatre mesos al [[Gran Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]]. El 1879 va aparèixer al [[Teatro Real de Madrid]] i el 1884 a la [[Hofoper]] de [[Viena]].
Pantaleoni es va integrar en la companyia de [[la Scala]] el 1883, debutant amb ''[[La Gioconda]]''. En els vuit anys següents va interpretar nombroses òperes al teatre milanès, incloent les estrenes d'''[[Otello (Verdi)|Otello]]'' i ''[[Edgar]]'', així com el de ''[[Marion Delorme]]'', de [[Ponchielli]] (1885). Es va retirar dels escenaris el 1891, després de la mort de la seva parella, el director d'orquestra [[Franco Faccio]], amb qui va mantenir una llarga relació personal i professional. Va morir a Milà.
| |||