Discussió:Català balear: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 71:
{{ping|Rotget}} gràcies per les correccions de subdialecte > parlar, que segurament fan que soni més natural. De tota manera, no estic tan d'acord amb el canvi que has fet suprimint de la definició el concepte de ''família de dialectes'' (o grup, o conjunt), que crec que defineix prou bé la natura del ''balear'', que en realitat no és res més que un constructe de la dialectologia catalana. No creus que ho podríem reposar? [[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|disc.]]) 19:48, 22 maig 2021 (CEST)
 
:{{ping|Joan Gené}} així com estava era un autèntic despropòsit ja que en elevar els subdialectes insulars a dialectes, havia de convertir simples diferenciacions locals (Sineu, Pollença, Sóller) en subdialectes. Tot un absurd, que va contra la realitat lingüística. El balear no és cap constructe, sinó una realitat ben marcada i diferenciada en relació als altres dialectes catalans, amb una unitat constitutiva sòlida i singular. Crec que ens hem de remetre a la dialectologia per poder ponderar el tema: Joan Veny (Els parlars catalans, 1982) "El balear és probablement el dialecte més diferenciat dins el mosaic lingüístic català" (p. 73), "Usem el nom balear per comoditat, per poder designar així la totalitat del dialecte parlat a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, encara que el mot es correspongui amb el contingut geogràfic donat a Balears per l'administració moderna." (p. 73)(es refereix a la distinció entre Balears i Pitiüses). I diu: "La terminologia dialectològica necessita d'un mot genèric per designar el conjunt de parlars de l'arxipèlag; si balear ja compta amb un suport històric, podem acceptar-lo sense cap escrúpol." (p. 74). Veny detalla amb detall la història, la de demografia, l'extensió, la vitalitat i les característiques del balear. Abans,a la pàgina 28, ha deixat clara la natura de dialecte del balear i la de subdialectes del mallorquí, menorquí i eivissenc. És la mateixa posició del menorquí Francesc de B.Moll, que veu en el català sis dialectes principals: rossellonès, oriental, occidental, valencià, baleàric i alguerès (Gramàtica catalana, 1979,13-14); Ruaix (El català en fitxes, 1977, 19); l'Institut d'Estudis Eivissencs "Els filòlegs no consideren l'eivissenc com un dialecte especial, sinó com una varietat del dialecte anomenat balear." (La llengua dels eivissencs i formenterers, 1972, 184); Sanchis Guarner, que defineix prou bé el dialecte balear i usa el mot parlars per referir-se a les agrupacions lingüístiques menors (Aproximació a la història de la llengua catalana, 1980, 124-127), etc. etc. [[Usuari:Rotget|Rotget]] ([[Usuari Discussió:Rotget|disc.]]) 21:20, 22 maig 2021 (CEST)
Torna a la pàgina "Català balear".