|
[[Fitxer:Laberint d'Horta - Templet.jpg|miniatura|Templet de Dànae amb el laberint al fons]]
En la part occidental d'aquest nivell eshi trobaha el laberint vegetal que dónadona nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordatòria de la visita d'Alfons XIII el 1908.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=60}} El laberint està format per 750 metres lineals de [[Xiprer|xiprers]] retallats, amb una superfície de {{nowrap|45 x 50 m}}.{{Sfn|Gabancho|1999|p=25}} Té forma trapezoïdal, com una [[Labris|destral doble]] com la que, segons la tradició, tenia el laberint del [[Minotaure]] a [[Cnossos]] ([[Creta]]).{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}} En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'[[Ariadna]] i [[Teseu]], amb la inscripció «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo».{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} Al centre del laberint hi ha una plaça vorejada de xiprers retallats en forma d'[[Arc (arquitectura)|arc]]; aquí eshi trobaha una estàtua d'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]] sobre un pedestal, d'1,40 m d'altura, realitzadafeta ende marbre, actualment amb els braços mutilats.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavatexcavada en el mur de suport de la següent terrassa, eshi trobaha la gruta d'[[Eco (mitologia)|Eco]] i [[Narcís (mitologia)|Narcís]], decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, realitzadafeta ende [[terracota]] —Narcís no estàhi és present, tot i que podria figurar simbòlicament en l'estany, en al·lusió al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} La gruta, que recorda els [[nimfeu]]s romans, conté la inscripció «De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí».<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=954|títol=Font d'Eco|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref>
Segons Federico Revilla, el laberint reflecteix les idees cortesanes divuitesques relatives a la galanteria i els jocs eròtics —propiciats en perdre's les parelles en el laberint—, que trasllueixen en el fons una visió escèptica sobre l'amor.{{Sfn|Revilla|2016|p=426}} El disseny va partir probablement dels ''giardini d'amore'' italians, d'origen [[Renaixement|renaixentista]], que plantejaven uns recorreguts de contingut simbòlic, relatius als misteris iniciàtics. A Horta aquesta iniciació començaria a la plaça dels Lleons i el seu recorregut faria al·lusió a tres conceptes: creació, amor i mort, manifestats en els relleus de marbre del conjunt. Aquesta simbologia fa pensar possiblement en l'adscripció [[Maçoneria|maçònica]] del marquès i, probablement, de l'arquitecte italià Bagutti.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}}
[[Fitxer:Dànae Horta.jpg|miniatura|Templet de Dànae]]
En un altre nivell, que s'alça sobre el laberint, es troba el Mirador o Belvedere, on destaquen dos templets d'estil italià amb [[Ordre toscà|columnes toscanes]] i estàtues de [[Dànae]] i [[Ariadna]].{{Sfn|Gabancho|1999|p=26}}<ref group="nota">De vegades la figura d'Ariadna s'identifica també com [[Artemisa]]. Segons altres autors no serien estàtues mitològiques, sinó al·legories del ''Comerç'' i la ''Indústria''. {{Harv|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=60}}</ref> La figura de Dànae és de marbre, de 1,71 m d'altura; porta una borsa de monedes, que podria al·ludir a la pluja d'or en què es va transformar Zeus per seduir-la. La d'Ariadna és igualment de marbre i fa 1,68 m d'altura,; i porta una copa de vi, en al·lusió probablement a [[Dionís]], qui la va cortejar després de ser abandonada per Teseu.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|pp=66-67}}
Al costat d'aquests templets eshi trobenha dos petits estanys decorats amb relleus, dedicats a ''Deucalió i Pirra'' i ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'', així com quatre busts —un d'ellsdels quals escapçat—, dos d'home i dos de dona, no identificats.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=916|títol=Relleus del Mirador del Laberint|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref> El relleu de ''Deucalió i Pirra'' fa al·lusió al [[diluvi]], ja que van ser els triats per repoblar la terra; ess’hi mostramostren alsels dos personatges recollint pedres que es convertiran en els seus fills, sobre un fons amb un paisatge i un temple dedicat a [[Diana (mitologia)|Diana]]. ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'' representa probablement la salvació de l'ànima de [[Dido]] després de matar-se pel seu amor a [[Enees]]. Apareixen dues dones sobre un núvol, una d'ellesde les quals alada i una altra amb una fletxa, mentre dos ''[[Amoret|putti]]'' s'agarrenarrapen a les cames de la figura alada. Aquesta última podria ser [[Iris (mitologia)|Iris]], la personificació de l'[[arc de Sant Martí]], representada habitualment amb ales i [[caduceu]], tot i que també s'ha suggerit la seva identificació amb [[Io (nimfa)|Io]], [[Sèmele]] o [[Afrodita]].{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=67}}
[[Fitxer:Parc del Laberint d'Horta - Island of Love – Cabin.jpg|miniatura|esquerra|Cabanya de l'illa de l'Amor]]
Entre aquest nivell i la terrassa superior transcorre el «canal romàntic», un llarg canal de 3 m de profunditat antigament navegable, traçat per [[Elies Rogent]] el 1853. Inclou en la part oriental del canal l'anomenada «illa de l'Amor», a la qual s'accedeix per un pont de ferro, que antany albergavaacollia una cabanyacabana de fusta, avui dia desapareguda,{{Sfn|Gabancho|1999|p=33}} inspirada probablement en la casa del Pescador del [[Jardins del Retiro|parc del Retiro]] de [[Madrid]].{{Sfn|Moreno|1996|p=74}}
==== Nivell superior ====
|
