Robert I de Flandes: diferència entre les revisions

En la seva joventut va participar a [[Galícia]] en l'anomenada [[Reconquesta]], i tempta d'establir-se allí, però fou expulsat pels [[Sarraí|sarraïns]]. Una segona temptativa va portar a un naufragi, i Robert va abandonar el projecte.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martin |nom=Henri |títol=Histoire de France, depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789 |volum=vol.3 |url=http://books.google.cat/books?id=bdQvAaaamaaj&pg=Pa131&dq=Robert+c%C3% B4tes+de+Galice#v=onepage&q=Robert%20c%C3%B4tes%20de%20Galice&f=false |llengua= |data=1860 |pàgines=131-132 |isbn= }}{{Enllaç no actiu|datebot=de maig 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}</ref> També va fracassar una expedició a Grècia.

[[Gant]] i després [[Ieper|Ypres]] i les ciutats flamenques el van reconèixer. Robert va derrotar a Riquilda i ca aconseguir prendre [[Lilla]]. Riquilda va cridar en ajut al rei de França [[Felip I de França|Felip I]], qui hi va anar tot i ser ple hivern, i va prendre posició al peu del mont [[Cassel]] no lluny de [[Bavinchove]] on Robert s'havia parapetat. El 22 de febrer de 1071, Robert i els [[piquer|piquers]] flamencs van derrotar als francesos. En el transcurs d'aquesta batalla, Riquilda fou feta presonera i el seu fill Arnold III va trobar la mort. Quan perseguia als fugitius, Robert fou capturat pel comte [[Eustaqui II de Boulogne]] sent tancat a [[Saint-Omer (Pas de Calais)|Saint-Omer]], però fou alliberat pels propis habitants de la ciutat que, sense advertir-ne el rei de França, el va bescanviar per Riquilda. En represàlia, Saint-Omer fou llavors destrossada i saquejada per Felip I, qui tanmateix va haver de fugir, tement l'arribada del duc de Saxònia. Riquilda, que havia reconegut entretant la sobirania feudal del bisbe de Lieja sobre l'Hainaut, fou definitivament vençuda després de la invasió d'Hainaut per Robert en el moment de la batalla de Brocqueroie,<ref>Pàgina 43 a [http://books.google.cat/books?id=P5oAaaaayaaj&pg=Ra7-Pa43&dq=bataille+de+Brocqueroie&lr=#Pra7-Pa43,M1 ''Mémoires de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique'']{{Enllaç no actiu|datebot=de maig 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }} (1851)</ref> prop de [[Mons]]. Robert fou definitivament reconegut per tots com a comte de Flandes i defensor de les llibertats flamenques. Quant a Godofreu el Geperut, va morir assassinat per enviats del comte de Flandes el [[20 de febrer]] de [[1076]] sense hereu. El gendre de Robert fou llavors restablert a Holanda.

El [[1077]] Robert el Frisó va associar al càrrec comtal al seu fill gran [[Robert II de Flandes|Robert]], que va governar sol el comtat quan el seu pare va efectuar el [[1085]] un pelegrinatge<ref>. Édouard André Joseph Le Glay [http://books.google.cat/books?id=23o2Aaaamaaj&pg=Pa190&dq=Robert+Frison+p%C3%A9lerinage+J%C3%A9rusalem#Ppa215,M1 ''Histoire des comtes de Flandre'' ]{{Enllaç no actiu|datebot=de maig 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}, 1843, pàg. 215</ref> a [[Terra Santa]]. L'absència de Robert el Frisó va durar prop de sis anys, en el transcurs dels quals va anar a Jerusalem i al [[Mont Sinaí]], i va ajudar a [[Aleix I Comnè]] en la seva lluita contra els búlgars i els sarraïns. Aquest tipus d'expedició prefigurava les [[Croades]], que seran llançades alguns anys només després de la tornada de Robert. El comte portava d'altra banda una carta de crida en ajut d'Aleix Comnè, reconeixent-se fins i tot vassall dels prínceps llatins, carta que va tenir un eco molt ampli.