Diferència entre revisions de la pàgina «Edat contemporània»

m
Format de referències
m (Revertides les edicions de 88.15.90.138. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Format de referències)
Els '''baixos salaris''' no donaven per a fer àpats gaire abundosos i amb [[proteïnes]]. Amb el que cobrava un obrer casat, afegint-hi el sou de la muller, una família treballadora amb dos fills només podia subsistir de manera miserable. L'atur forçós per malaltia o accident imprevist significava la paralització dels afers i la desatenció de les despeses del matrimoni.<ref>[[Ildefons Cerdà]]. "Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856", Madrid, 1867, segon volum de la ''Teoría general de la urbanización''.</ref>
 
A Catalunya, els obrers s'alimentaven a base de pa, [[llegums]] ([[faves]], [[cigrons]] o mongetes seques), [[oli d'oliva]] i [[patates]]. La proteïna bàsica provenia de l'[[arengada]], la [[sardina]] seca o un tros de [[bacallà]] un cop per setmana, porc i les deixalles de l'[[escorxador]]. Per a beure, aigua i [[vi]], encara que l'aigua podia estar contaminada i era millor no consumir-ne, alhora que el bacallà i les arengades ressecaven la [[Gola (anatomia)|gola]] i induïa els treballadors a beure vi i [[aiguardent]].<ref>[[Jaume Vicens Vives]] i [[Montserrat Llorens i Serrano]]. ''Industrials i polítics ({{segle|XIX}})'', Ed. Vicens Vives, 1991. Pàgina 148. </ref>
 
[[Fitxer:Luddite.jpg|miniatura|<center>''El líder dels luddites,''<br />gravat del 1813]]
El [[1776]], [[Adam Smith]], en la seva obra ''[[Adam Smith#La Riquesa de les Nacions|La riquesa de les nacions]]'', preconitzà la presència d'un estat que havia d'assegurar, d'una part, les seves prerrogatives i, de l'altra, havia de tenir funcions tutelars; no es tracta, doncs, d'un estat de mínims. Adam Smith parlà també de la ''[[divisió del treball]]'', font d'eficiència i de destresa i, per tant, d'una major [[productivitat]]. La divisió del treball és sinònima d'especialització i d'interdependència entre els agents econòmics i, també, és un factor de generalització del mercat.
 
Aquest [[liberalisme]] és, doncs, en l'origen de la generalització del [[mercat]], que ja abans existia, però d'una manera marginal; i fou un factor decisiu en el procés d'industrialització. [[Karl Polanyi]] opinà que el mercat havia funcionat de manera autoregulada, és a dir, sense intervenció de l'estat, des del [[1844]], data en què es consagrà el lliure mercat de la mà d'obra, fins al [[1929]], quan la crisi econòmica obligà l'estat a institucionalitzar el mercat.<ref>Karl Polanyi. ''La gran transformación''. Fondo de Cultura Económica, 2003; amb pròleg de Joseph Stiglitz i introducció de Fred Block. </ref>
 
Adam Smith indicà els principis del [[liberalisme]] econòmic:
* els interessos de les empreses individuals s'equilibren entre si i així aconsegueixen els costos més baixos;
* i qualsevol intervenció estatal dificulta l'activitat econòmica.
Smith teoritzà sobre un '''capitalisme de lliure concurrència''', fonamentat en el fet que cada individu ha de posar tot el seu esforç a cercar el mitjà més oportú d'emprar, amb un avantatge més gran, el capital que pot disposar. Allò que indiscutiblement es proposa és el seu propi interès, no pas el de la societat en comú; i aquests mateixos esforços cap al seu propi benefici l'inclinen a preferir el que és més útil a la societat. És el principi de la [[mà invisible]], metàfora que vol descriure el mecanisme pel qual un individu que pretén obtenir un benefici personal i que posa el seu esforç a aconseguir-ho, acaba estimulant l'economia de la seva comunitat; i amb aquesta acció, també acaba millorant el nivell de benestar d'aquesta, sense que això formés part de les seves pretensions inicials.<ref>[[Adam Smith]], ''[[Adam Smith#La Riquesa de les Nacions|La Riquesa de les Nacions]]'', Llibre I. Capítol II. </ref>
 
[[Fitxer:Horace Vernet-Barricade rue Soufflot.jpg|miniatura|esquerra|''Barricada del carrer Soufflot'', de [[Horace Vernet|Vernet]]. Revolta popular a París el febrer del [[1848]]]]
1.864.008

modificacions