Literatura britànica: diferència entre les revisions

[[George Crabbe]] (1754-1832) va ser un poeta que, durant el període romàntic, va escriure "retrats realistes de la vida rural observats de prop [...] en les [[Copla heroica|parelles heroiques]] de l' [[poesia augusta|època augusta]] ".<ref>''The Oxford Companion to English Literature'' (1996), p.239.</ref> Les obres de Crabbe inclouen ''[[El llogaret (poema)|The Village]]'' (1783), ''Poems'' (1807), ''[[The Borough]]'' (1810).

[[Fitxer:Sir Henry Raeburn - Portrait of Sir Walter Scott.jpg|esquerra|miniatura|Retrat de [[Walter Scott]] (1771 - 1832), novelista i poeta pintat [[Henry Raeburn]] el 1822]]

 

=== Novel·la romàntica ===

== Literatura victoriana: 1832-1900 ==

=== Ficció victoriana ===

Durant l' [[època victoriana]] (1832-1900) la novel·la es va convertir en el [[gènere literari]] líder en anglès.<ref>''The Bloomsbury Guide to English Literature'' (1990), p.93.</ref> Les dones van tenir un paper important en aquesta creixent popularitat tant com a autores com com a lectores.<ref>''Bloomsbury Guide to English Literature'', p.95.</ref> El [[Fulletó (novel·la)|fulletó]] mensual de sèries de ficció va afavorir aquest augment de popularitat, a causa de la combinació de l'augment de l'[[alfabetització]], els avenços tecnològics en la impressió i les millors promogudes per l'[[economia distributiva]].<ref>Graham Law, ''Serializing Fiction in the Victorian Press'' (New York: Palgrave, 2000), p. 34.</ref> Les [[Biblioteques en circulació|biblioteques ambulants]], que permetien demanar préstec de llibres per a una subscripció anual, van ser un factor més en l’augment de la popularitat de la novel·la.

[[Charles Dickens]] (1812-70) va sorgir a l'escena literària a finals de la dècada de 1830 i aviat es va convertir probablement en el novel·lista més famós de la història de la literatura britànica. Dickens va fer una forta satirització de diversos aspectes de la societat, com la [[Taller|workhose]] d' ''[[Oliver Twist]] i'' les debilitats del sistema judicial a ''[[El casalot]]'' . En els darrers anys, Dickens va tenir un gran reconeixement per les seves darreres novel·les com: ''[[Dombey i fill]]'' (1846–48), ''[[El casalot]]'' (1852–53) i ''[[Little Dorrit]]'' (1855–57), ''[[Grans Esperances|Grans Esperaces]]'' (1860–1), i ''[[Our Mutual Friend]]'' (1864-65).<ref>''The Bloomsbury Guide to English Literature'' (1990), p.106-7.</ref>

 

Un altre novel·lista rellevant de finals del segle XIX és [[George Gissing]] (1857-1903), que va publicar 23 novel·les entre 1880 i 1903. La seva novel·la més coneguda és ''[[Nou carrer Grub|New Grub Street]]'' (1891). També a finals de la dècada de 1890 es va publicar la primera novel·la de l'immigrant polonès [[Joseph Conrad]] (1857-1924), un important precursor de corrent [[Modernisme anglosaxó|modernista anglosax.]] ''[[El cor de les tenebres]]'' de Conrad es va publicar el 1899.

 

Es donen els primers exemples europeus de [[Conte|contes]] publicats per separat entre 1790 i 1810, però les primeres col·leccions reals de contes van aparèixer entre 1810 i 1830 a diversos països al voltant del mateix període.<ref>''Short Story'' in Jacob E. Safra e.a., ''The New Encyclopædia Britannica'', 15th edition, Micropaedia volume 10, Chicago, 1998.</ref> Els primers relats breus al Regne Unit van ser [[Novel·la gòtica|contes gòtics]] com la narrativa de [[Richard Cumberland]] amb "''The Poisoner of Montremos''" (1791).<ref>''Oxford Book of Gothic Tales''. Oxford: Oxford University Press, 2001</ref> Alguns novel·listes principals com [[Walter Scott]] i [[Charles Dickens]] també van escriure algunes històries curtes.

 

En aquesta època es van produir importants fets en la [[novel·la de gènere]].

 

 

==== Literatura infantil ====

La [[literatura infantil]] es va desenvolupar com un gènere diferenciat durant l'època victoriana i algunes obres es van fer internacionalment conegudes, com l'obra de [[Lewis Carroll]], ''[[Alícia en terra de meravelles|Les aventures d'Alícia al país de les meravelles]]'' (1865). A la fi del segle XIX, l’autora i il·lustradora [[Beatrix Potter]] era coneguda pels seus llibres infantils, que comptaven amb personatges d’animals, inclòs ''[[El conte de Peter Rabbit|The Tale of Peter Rabbit]]'' (1902). En els darrers anys del segle XIX, els precursors del llibre il·lustrat modern eren llibres il·lustrats de poemes i contes produïts pels il·lustradors com [[Randolph Caldecott]], [[Walter Crane]] i [[Kate Greenaway]] . Aquests tenien una proporció més gran d’imatges que paraules que els llibres anteriors i moltes de les seves imatges eren en color. ''[[Vice Versa (novel·la)|Vice Versa]]'' (1882) de [[Thomas Anstey Guthrie|F. Anstey]], veu com un pare i un fill [[canvi de cossos|intercanvien cossos]] : els intercanvis corporals han estat un tema popular en diversos mitjans de comunicació des que es va publicar aquest llibre.

 

 

[[Elizabeth Barrett Browning]] era l'esposa de Robert Browning, tot i que havia establert la seva reputació com a gran poetessa abans de conèixer-lo. La seva obra més famosa és la seqüència de 44 sonets " [[Sonets del portuguès|''Sonnets from the Portuguese'']] " publicats a ''Poems'' (1850).<ref>''The Bloomsbury Guide to English Literature'', p.372.</ref> La reputació de [[Matthew Arnold]] com a poeta ha disminuït en els darrers anys i ara se'l recorda sobretot per les seves obres crítiques, com ''[[Cultura i anarquia|Culture and Anarchy]]'' (1869), i el seu poema " [[Platja de Dover|''Dover Beach'']] " de 1867.

[[Dante Gabriel Rossetti]] (1828–1882) va ser poeta, il·lustrador, pintor i traductor. Fundà la el moviment [[Prerafaelitisme|Prerafaelita]] el 1848 amb [[William Holman Hunt]] i [[John Everett Millais]], i posteriorment va ser el principal inspirador per a una segona generació d'artistes i escriptors influenciats pel moviment, sobretot [[William Morris]] i [[Edward Coley Burne-Jones|EdwardColey Burne-Jones]] .<ref>''The Cambridge history of English and American literature: An encyclopedia in eighteen volumes'', ed. by A.W. Ward, A.R. Waller, W.P. Trent, J. Erskine, S.P. Sherman, and C. Van Doren. (New York: G.P. Putnam's Sons University Press, 1907–21).</ref>

 

 

=== Drama victorià ===

Durant bona part de la primera meitat del segle XIX, el drama a Londres i als teatres provincials estava restringit per un sistema de llicències a les companyies de [[Teatre de patents|patents teatrals]] i tots els altres teatres només podien representar entreteniments musicals. L’aprovació de la [[Llei de teatres de 1843|Llei de teatres de 1843 va]] eliminar el monopoli del drama dels teatres de patents.

 

 

==== Primera Guerra Mundial ====

Les experiències de la [[Primera Guerra Mundial]] van reflectir en l'obra de [[Poeta de guerra|poetes de guerra]] com [[Wilfred Owen]], [[Rupert Brooke]], [[Isaac Rosenberg]], [[Robert Graves]] i [[Siegfried Sassoon]] . El [[poema èpic]] ''[[En parèntesi|In Parenthesis]]'', de [[David Jones]] publicat per primera vegada el 1937, és una obra notable de la [[Primera Guerra Mundial en literatura|literatura de la Primera Guerra Mundial]], influïda per les tradicions gal·leses, tot i que Jones va néixer a Anglaterra. En prosa de no ficció cal destacar l'important el [[Thomas Edward Lawrence|relat autobiogràfic de Thomas ·Edward Lawrence]] (Lawrence d'Aràbia) a ''[[Set pilars de saviesa|Seven Pillars of Wisdom]]'' sobre la [[Rebel·lió Àrab|rebel·líó àrab]] contra l' [[Imperi Otomà|Imperi otomà.]]

 

==== Poesia: 1901-1945 ====

Dos poetes victorians que van publicar poc al segle XIX, [[Thomas Hardy]] (1840–1928) i [[Gerard Manley Hopkins]] (1844–89), han estat considerats des de llavors com els poetes més importants. Si bé Hardy va establir la seva reputació amb la novel·la a finals del segle XIX també va escriure poesia al llarg de la seva carrera. Tanmateix, no va publicar la seva primera col·lecció fins al 1898, de manera que acostuma a ser tractat com un poeta del segle XX.<ref>''The Oxford Companion to English Literature'', ed. Margaret Drabble, p. 439.</ref> ''Els poemes de'' Gerard Manley Hopkins van ser publicats pòstumament el 1918 per [[Robert Bridges]] .

 

 

==== Novel·la modernista ====

Tot i que el [[Modernitat|modernisme]] es convertiria en un important moviment literari a les primeres dècades del nou segle, també hi havia molts escriptors excel·lents que, com Thomas Hardy, que no eren modernistes. Entre els novel·listes hi podem trobar a: [[Rudyard Kipling]] (1865–1936), que també va ser un poeta d’èxit; [[H.G. Wells|HG Wells]] (1866-1946); [[John Galsworthy]] (1867-1933) -[[Premi Nobel de literatura]], 1932-, entre les novel·les del qual sobresurt ''[[La saga Forsyte|The Forsyte Saga]]'' (1906–21); [[Arnold Bennett]] (1867-1931) autor de ''[[El conte de les velles dones|The Old Wives 'Tale]]'' (1908); [[Gilbert Keith Chesterton|GK Chesterton]] (1874-1936); [[Edward Morgan Forster|EM Forster]] (1879-1970). L’escriptor britànic més popular dels primers anys del segle XX va ser, sens dubte, [[Rudyard Kipling]], un [[novel·lista|escriptor molt versàtil de novel·les]], contes i poemes, i fins al moment el guanyador més jove del Premi Nobel de literatura (1907).<ref>"Rudyard Kipling." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition. Encyclopædia Britannica Inc., 2012. Web. 15 Nov 2012. <http://www.britannica.com/EBchecked/topic/318987/Rudyard-Kipling>.</ref>

 

HG Wells va ser un autor molt prolífic que, actualment, és més conegut pel seu treball en el gènere de [[ciència ficció]].<ref>Adam Charles Roberts (2000), [https://books.google.com/booksid=IRw_MIPjnXwC&pg=PA48&lpg=PA48&ots=WBbd3Gvw1g&dq=father+of+science+fiction+H.+G.+Wells&sig=vOAavBXpeRWlJh11l2OCXlb2wvk#v=onepage&f=false "The History of Science Fiction": Page 48] in ''Science Fiction'', Routledge, {{ISBN|0-415-19204-8}}</ref> Entre les seves obres de ciència ficció més destacades s’inclouen ''[[La guerra dels mons]]'' i ''[[La màquina del temps]]'', escrita a la dècada de 1890. En ''[[Un pas a l’Índia|A Passage to India]] (1924)'' Forster, reflectia els desafiaments a l’imperialisme, mentre que les seves obres anteriors com ''[[Una habitació amb vista|A Room with a View]]'' (1908) i ''[[Retorn a Howards End|Howards End]]'' (1910), examinaven les restriccions i la hipocresia de la [[Període eduardià|societat eduardiana]] a Anglaterra.

[[Virginia Woolf]] va ser una feminista influent i una important innovadora estilística associada a la tècnica del [[Corrent de consciència|corrent de consciència.]] que va escriure entre els anys vint i trenta. Entre les seves novel·les cal destacar ''[[Mrs. Dalloway|Mrs Dalloway]]'' (1925) i ''[[Les ones|The Waves]]'' (1931) i ''[[Una cambra pròpia]]'' (1929), que conté el seu famós dictamen; ''"Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció''".<ref>''The Cambridge companion to Virginia Woolf''. By Sue Roe, Susan Sellers. p.219. Cambridge University Press, 2000.</ref> Woolf i EM Forster eren membres del ''[[Grup de Bloomsbury]]'', un grup molt influent d’escriptors, intel·lectuals, filòsofs i artistes anglesos.<ref>{{Ref-llibre|nom=Paul|cognom=Fargis|títol=The New York Public Library Desk Reference – 3rd Edition|any=1998|editorial=Macmillan General Reference|pàgines=262|isbn=0-02-862169-7}}</ref>

 

 

=== Modernisme tardà: 1946-2000 ===

Alguna crítica exposa que el modernisme acabava cap al 1939,<ref>Kevin J. H. Dettmar "Modernism". David Scott Kastan, ed., ''The Oxford Encyclopedia of British Literature''. Oxford University Press 2005. http://www.oxfordreference.com 27 October 2011</ref> pel que fa a la literatura anglesa, "''Quan (si) el modernisme es va extingir i va començar el postmodernisme s'ha es motiu de la mateixa controvèrsia com quan es va produir la transició del victorianisme al modernisme''".<ref>"modernism", ''The Oxford Companion to English Literature''. Edited by Dinah Birch. Oxford University Press Inc. Oxford Reference Online. Oxford University Press. <http://www.oxfordreference.com> 27 October 2011</ref> De fet, una sèrie de modernistes encara vivien i publicaven als anys 50 i 1960, inclosos [[T. S. Eliot|TS Eliot]], [[Dorothy Richardson]] i [[John Cowper Powys]] . A més, el poeta de Northumberland [[Basil Bunting]], nascut el 1901, va publicar ''[[Briggflatts]]'' cap delel 1965.

 

 

[[Salman Rushdie]] és un dels escriptors posteriors a la Segona Guerra Mundial de les antigues colònies britàniques que s’establiren definitivament a Gran Bretanya. Rushdie va aconseguir la fama amb ''[[Els fills de la mitjanit]]'' (1981). La seva novel·la més controvertida ''[[Els versos satànics]]'' (1989) es va inspirar en part en la vida de [[Mahoma]].

[[Doris Lessing|Doris Lessing,]] de [[Colònia de Rhodèsia del Sud|Rhodèsia del Sud]] (ara [[Zimbàbue|Zimbabwe]] ), va publicar la seva primera novel·la ''[[The Grass Is Singing|The Grass is Singing]]'' el 1950, després d’immigrar a Anglaterra. Inicialment va escriure sobre les seves experiències africanes. Lessing aviat es va convertir en una presència dominant en l'escena literària anglesa, publicant amb freqüència, i va guanyar el premi Nobel de literatura el 2007. [[V. S. Naipaul|VS Naipaul]] (1932–) va ser un altre immigrant, nascut a Trinitat, que va guanyar el premi Nobel de literatura. També de les [[Índies Occidentals|Antilles]] és [[George Lamming]] (1927–) que va escriure ''[[Al castell de la meva pell|In the Castle of my Skin]]'' (1953), mentre que del Pakistan va venir [[Hanif Kureishi|Hanif Kureshi]] (1954–), dramaturg, guionista, cineasta, novel·lista i guionista de contes. El guanyador del premi Nobel 2017 [[Kazuo Ishiguro]] (1954–) va néixer al Japó, però els seus pares van emigrar a Gran Bretanya quan tenia sis anys,<ref>''The Oxford Companion to English Literature'', p.506.</ref> i es va convertir en un ciutadà britànic ja adult. [[Martin Amis]] (1949) és un dels novel·listes britànics més destacats de finals del segle XX i principis del segle XXI. [[Pat Barker]] (1943–) ha guanyat molts premis per la seva ficció. El novel·lista i guionista anglès [[Ian McEwan]] (1948–) és també un escriptor molt apreciat.

 

==== Drama ====

Un important moviment cultural del teatre britànic que es va desenvolupar a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta va ser el [[Retrat de la classe obrera]] o ''Kitchen Sink Drama.'' amb obres d'art, novel·les, el cinema i la [[obra de teatre televisiva|televisió]] .<ref>Walker, John. (1992) [http://www.artdesigncafe.com/kitchen-sink-school-1992 "Kitchen Sink School"]. ''Glossary of Art, Architecture & Design since 1945'', 3rd. ed. Retrieved 29 August 2012.</ref> El terme [[homes joves enfadats]] ''(Angry Young Men'') se solia aplicar als membres d’aquest moviment artístic. Va utilitzar un estil de [[realisme social]] que representa la vida domèstica de la classe treballadora per explorar qüestions socials i qüestions polítiques. Les [[Joc de saló|obres]] de sala de la postguerra, típiques de dramaturgs com [[Terence Rattigan]] i [[Noël Coward]], van ser desafiades a la dècada de 1950 per aquests [[Homes joves enfadats|''Angry Young Men'']], en obres com ''[[Look Back in Anger]]'' (1956) de [[John Osborne|John Osborne.]]

 

 

==== Poesia ====

Mentre els poetes TS Eliot, WH Auden i Dylan Thomas encara publicaven després del 1945, nous poetes van començar la seva carrera als anys cinquanta i seixanta, com [[Philip Larkin]] (1922-85) ( ''[[Els casaments de Whitsun|The Whitsun Weddings]]'', 1964) i [[Ted Hughes]] (1930-98) ( ''[[El falcó sota la pluja|The Hawk in the Rain]]'', 1957). [[Irlanda del Nord]] ha donat nombrosos destacats poetes. El més famós i guanyador del premi Nobel va ser [[Seamus Heaney]] . No obstant això, Heaney es considerava irlandès i no britànic. [[Derek Mahon]], [[Paul Muldoon]], [[James Fenton]], [[Michael Longley]] i [[Medbh McGuckian]] son altres poetes rellevants d'Irlanda del Nord.

 

 

==== Literatura infantil i juvenil ====

[[Roald Dahl]] és un autor destacat de [[literatura fantàstica]] infantil, com ''[[Charlie i la fàbrica de xocolata]]'' el 1964, que sovint s’inspiren en experiències de la seva infantesa, amb finals sovint inesperats i humor fosc i poc sentimental.<ref>[https://www.independent.co.uk/opinion/commentators/once-upon-a-time-there-was-a-man-who-liked-to-make-up-stories-2158052.html Once upon a time, there was a man who liked to make up stories ...] ''[[The Independent]]'' (Sunday, 12 December 2010)</ref> Entre les [[Conte escolar|històries escolars]] més populars d’aquest període s’inclouen ''[[St Trinian's School|St Trinian’s]] de'' [[Ronald Searle]] .

 

=== Gènere de ficció del segle XX ===

==== Principis del segle XX ====

Entre els escriptors mçes rellevants d’aquest gènere a principis del segle XX hi trobem [[Erskine Childers (autor)|Erskine Childers]] amb ''[[L’enigma de les sorres|El enigma de les sorres]]'' (1903)[[Novel·la espia|, que va escriure novel·les d’espies]], [[Emma Orczy]] (baronessa Orczy), autora de ''[[La Pimpinela Escarlata]]'', una [[romanç històric|novel·la històrica]] que explicava les aventures de membre de la noblesa anglesa al període [[Revolució Francesa|revolucionari francès.]] El personatge del títol va establir la noció d'un "heroi amb [[identitat secreta]] " a la cultura popular. [[John Buchan]] va escriure [[ficció d'aventures|novel·les d’aventures]] com ''[[Prester John (novel·la)|Prester John]]'' (1910). Les novel·les amb un cavaller aventurer van ser populars en [[període d'entreguerres]], exemplificades per la sèrie d' [[H. C. McNeile|HC McNeile]] amb ''[[Bulldog Drummond]]'' (1920) i [[Leslie Charteris]], els llibres de la qual [[Simó Templer|narraven les aventures de Simon Templar]], àlies ''[[Simó Templer|The Saint]]'' .

 

Des de principis de la dècada de 1930 fins a finals de la dècada de 1940, ''[[Inklings|The Inklings]] va'' ser [[Literatura|un grup informal de discussió literària]] associat a la [[Facultat de Llengua i Literatura Angleses, Universitat d'Oxford|facultat d’anglès]] de la [[Universitat d'Oxford|Universitat d’Oxford]] . Els seus principals membres eren els principals novel·listes de [[Alta fantasia|fantasia;]] [[John R.R. Tolkien|JRR Tolkien]] i [[Clive Staples Lewis|CS Lewis]] . Lewis és conegut per ''[[The Screwtape Letters]]'' (1942), ''[[Les Cròniques de Nàrnia]]'' i ''[[La trilogia espacial|The Space Trilogy]]'', mentre que Tolkien és conegut sobretot com l’autor de ''[[El hòbbit|El Hobbit]]'' (1937), ''[[El Senyor dels Anells]]'' i ''[[El Silmaríl·lion|El Silmaril·lion]]'' .

 

==== Finals del segle XX ====

Entre els escriptors importants de ficció de gènere de la segona meitat del segle XX hi ha l'escriptor de [[thriller]] [[Ian Lancaster Fleming|Ian Fleming]], creador de [[James Bond (franquícia)|James Bond 007]] . Fleming va explicar les aventures de Bond en dotze novel·les, incloent ''[[Casino Royale (novel·la)|Casino Royale]]'' (1953).

 

==== Fantasia ====

[[Terry Pratchett]] és conegut sobretot per la seva sèrie de novel·les de fantasia còmica ''[[Discmón]]'' , que comença amb ''[[El color de la màgia|The Color of Magic]]'' (1983), i inclou ''[[Vigilància nocturna (Discworld)|Night Watch]]'' (2002). [[Philip Pullman]] és famós per la seva trilogia de fantasia ''[[La matèria obscura]]'', que segueix la [[La majoria d'edat|majoria d'edat]] de dos nens mentre passegen per una sèrie d' [[univers paral·lel en ficció|universos paral·lels]] sobre un teló de fons d' esdeveniments èpics. [[Neil Gaiman]] és escriptor tant de ciència ficció com de fantasia, amb''[[Stardust]]'' (1998). [[Douglas Adams]] és conegut per la seva sèrie de cinc volums de comèdia de ciència ficció ''[[La Guia de l’Autostopista per a la Galàxia|The Hitchhiker's Guide to the Galaxy]]'' .

 

 

== Literatura del segle XXI ==

=== Novel·la ===

Al segle XXI s’ha notat una preocupació destacada per la [[ficció històrica|ficció històrica.]] <ref name="eb">[https://www.britannica.com/art/English-literature/The-21st-century English literature - The 21st century] Encyclopedia Britannica</ref> [[Hilary Mantel]] [[ficció històrica|és una escriptora de novel·la històrica]] de gran èxit que va guanyar dues vegades el premi Booker, per ''[[Sala del Llop|Wolf Hall]]'' 2009 i ''[[Porteu els cossos|Bring Up the Bodies]]'' . Un dels novel·listes més ambiciosos que han sorgit en aquest període és [[David Mitchell|David Mitchell,]] la novel·la de gran abast del ''[[Cloud Atlas (novel·la)|Cloud Atlas]]'' (2004) abasta des del segle XIX fins al futur. La influència d’estils i tècniques literàries anteriors en la literatura anglesa és notable per escriptors com [[Ian McEwan]] a la seva novel·la del 2002 ''[[Atonement|Expiació]]'' .<ref name="eb" /> [[Julian Barnes]] (1946–) és un altre escriptor destacat i va guanyar el premi Man Booker del 2011 pel seu llibre ''[[El sentit d’un final|The Sense of an Ending]]'' .

 

== Institucions literàries ==

La literatura original continua sent promoguda per institucions com l’ [[Eisteddfod]] de Gal·les i el [[Welsh Books Council]] . La [[Royal Society of Edinburgh]] incorpora la literatura dins del seu àmbit d’activitat. La [[Literatura Gal·les|Literature Wales]] és l'agència nacional de galesa de promoció de la literatura i la societat d'escriptors,<ref>{{Ref-web|url=http://www.literaturewales.org/|títol=Literature Wales}}</ref> que administra el premi del [[Llibre de l'any de Gal·les|Llibre Gal·lès de l'Any.]] La tradició importada d’eisteddfod a les [[Illes Anglonormandes|Illes del Canal]] va fomentar la [[Literatura oral|recitació]] i l’actuació, una tradició que continua actualment.